Rojo y negro (pel·lícula)
Rojo y negro és una pel·lícula espanyola de 1942, dirigida per Carlos Arévalo Calvet. El títol del film fa referència als colors de la bandera de Falange,[2][3] els mateixos que els de la políticament oposada Confederació Nacional del Treball.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Arévalo  |
| Protagonistes | |
| Música | Juan Tellería |
| Muntatge | Mariano Pombo |
| Productora | CEPICSA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1942 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | Guerra Civil espanyola |
    | |
La pel·lícula, estrenada en el madrileny cine Capitol el 25 de maig de 1942,[1] [4] no va agradar a les autoritats franquistes —el mateix Franco la va desaprovar després de veure-la en una projecció privada— i al cap de tres setmanes acabaria sent retirada de la cartellera,[5] projectant-se per última vegada el 14 de juny de 1942.[6]
Argument modifica
Luisa i Miguel són nuvis des que eren uns nens, i sempre han estat junts. Madrid és la seva residència. Durant la Segona República, Miguel s'afilia a un partit d'esquerres i Luisa a la Falange. Se succeeixen les destruccions d'esglésies, assassinats en ple carrer de militants polítics o propagandistes, i la crema de cultius. Després de la imatge d'una copa omplint-se d'aigua fins que desborda, esclata la Guerra Civil Espanyola.
Luisa comença una labor d'ajuda als companys de partit perseguits o capturats, cometent actes arriscats. Amb la finalitat de comprovar si un d'ells es troba en la txeca del Convent de les Adoratrius controlat per milicians cenetistes, hi entra fent-se passar per membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Però l'encarregat sospita d'ella i la fa seguir quan torna a la seva casa.
Després del registre de la seva casa per part dels milicians, descobreixen el rebut de la seva afiliació al partit i és detinguda. En primer lloc és portada a la txeca de les Adoratrices, on és violada, i finalment la traslladen a la txeca de Foment.
Quan Miguel s'assabenta que està allí, corre en el seu cotxe a buscar-la, però en arribar descobreix que feia un quart d'hora que la hi havien portat per a afusellar-la. Corroït pel dolor, Miguel s'enfronta a trets contra una patrulla de milicians, provocant així la seva pròpia mort, per a així tornar a reunir-se amb la seva difunta estimada.
Comentaris modifica
El film destaca en el fotogràfic per l'ús del clarobscur i per la reconstrucció de la txeca de Foment com un edifici en secció, en el qual es mostren les seves diferents habitacions i passadissos en un pla seqüència.
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 García Fernández, José-Lorenzo «El intento frustrado de un nuevo cine falangista». Rastro de la Historia, 5 [Consulta: 4 agost 2018].
- ↑ Berthier i Sánchez-Biosca, 2012, p. 108.
- ↑ Font, 1976, p. 53.
- ↑ Torres, 2004, p. 28.
- ↑ Gubern, 1981, p. 68.
- ↑ «Cartelera madrileña: Cines». ABC, 14-06-1942, pàg. 2 [Consulta: 4 agost 2018].
Bibliografia modifica
- Berthier, Nancy. Retóricas del miedo. Imágenes de la Guerra Civil Española. Madrid: Casa de Velázquez, 2012.
- Font, Domènec. Del azul al verde. El cine español durante el franquismo. Avance, 1976.
- Gubern, Román. La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1936-1975). Península, 1981.
- Torres, Augusto M. Directores españoles malditos. Madrid: Huerga y Fierro, 2004.
Enllaços externs modifica
- La película maldita. Comentari de la pel·lícula per Arturo Pérez-Reverte