Obre el menú principal

Román Navarro García de Vinuesa

pintor espanyol

Román Navarro García de Vinuesa (La Corunya, 28 de febrer de 1854 - 9 de setembre de 1928) fou un militar i pintor gallec.

Infotaula de personaRomán Navarro García de Vinuesa
Román Navarro, retrato, 1928, alta resolución.JPG
Biografia
Naixement 28 febrer 1854
la Corunya
Mort 10 setembre 1928 (74 anys)
la Corunya
Activitat
Ocupació Pintor
Alumnes Fernando Cortés Bugía
Modifica les dades a Wikidata
Alfons XIII a cavall, pintura de Román Navarro

Fou militar, assolint en el cos d'artilleria el grau de tinent coronel, a aquest fet es deu la seva dedicació a les aquarel·les que il·lustren motius militars, de la mateixa època i estil que el també militar i pintor català Josep Cusachs i Cusachs (1850-1909). Narrador dels conflictes bèl·lics finiseculars, Román Navarro realitzà per a Blanco y Negro cròniques il·lustrades de Melilla i Cuba. Les estampes de guerra estan en l'estela dels gravats popularitzats des del segle XVIII. Seguint aquesta tradició, Navarro també recreà la Guerra de la Independència espanyola així com nombrosos retrats de militars, membres de la família reial i alts dignataris.

Era un pintor enamorat de l'estètica dels cavalls, dels que recollia estampes en tot tipus d'actituds. Alejandro Barreiro escrivia sobre Román Navarro el 1917, amb motiu de l'Exposició Regional d'Art gallec d'aquest anys i el designava com el <Delacroix gallego>.

La seva vida va transcórrer lligada a la ciutat de la Corunya, malgrat que temporalment residí a Madrid i Barcelona, cursant estudis a Roma becat per la Diputació de la Corunya. Com Carlos Sobrino a Vigo, Navarro fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de la Corunya, que dirigí durant molts anys. Allà fou mestre de molts dels grans artistes gallecs de la dècada següent, com Luis Mosquera, Francisco Llorens Díaz, o el magistrat i bon pintor Alfredo Souto Cuero. Durant una temporada també fou mestre de Pablo Picasso, quan la família del malagueny residia en la ciutat herculana.

Finalment, el colorit brillant dels seus olis és paral·lel al de Sotomayor, quan adopta la temàtica regionalista en relats costumistes o en retrats, cercant, tanmateix atmosferes més delicades quan es tracta de captar paisatges a l'aquarel·la. Com il·lustrador foren notables les seves caricatures per a El Domingo, El Duende o Don Pepito.

ReferènciesModifica

  • Catàleg Del Concello de Vigo i Concellería de Cultura, Artistas Galegos nas col·leccions de prensa espanyola 1893-1936, pàg. 33 (Dep.Leg. VG. 930-97)