Obre el menú principal

Roma, ciutat oberta

pel·lícula de 1945 dirigida per Roberto Rossellini

Roma, ciutat oberta (títol original en italià Roma, città aperta) és una pel·lícula italiana rodada el 1945, dirigida per Roberto Rossellini; està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944).

Infotaula de pel·lículaRoma, ciutat oberta
Roma, città aperta
Open City DVD.jpg
Fitxa
Direcció Roberto Rossellini
Protagonistes
Aldo Fabrizi
Anna Magnani
Producció Giuseppe Amato
Ferruccio De Martino
Roberto Rossellini
Guió Sergio Amidei
Alberto Consiglio
Federico Fellini
Roberto Rossellini
Música Renzo Rossellini
Fotografia Ubaldo Arata
Muntatge Eraldo Da Roma i Jolanda Benvenuti
Productora Minerva Film Tradueix
Distribuïdor Minerva Film SpA
Característiques
País d'origen Itàlia
Data d'estrena 1945
Durada 105 min
Idioma original Italià
Lloc de rodatge Roma i Europa Tradueix
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama històric
cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Roma
Premis i nominacions
Nominat per a
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.2/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

L'obra és la primera part de la considerada la trilogia de la guerra (juntament amb (Camarada i Alemanya, any zero) fou premiada amb la palma d'or al festival de Canes. Ha estat doblada al català.[1]

ArgumentModifica

Durant l'ocupació nazi de Roma, el líder de la resistència Giorgio Manfredi és perseguit per la Gestapo. A través del seu amic Francesco contactara amb el sacerdot Pietro Pellegrini, qui aprofitant la seva condició lliure de toc de queda portarà diners per la resistència.[2]

Repartiment[3]Modifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Aquesta pel·lícula conta la història d'un grup d'Italians vivint l'ocupació nazi de 1944. Els resistents són encarnats per una mare i el seu fill, un tipògraf, un militant comunista i un sacerdot catòlic. La denúncia i la pobresa són dos temes importants d'aquest llargmetratge que s'inscriu en el moviment del neorealisme italià de postguerra. Pel guió, Rossellini, ajudat per Sergio Amidei i Federico Fellini, llavors jove periodista, es va inspirar en històries verdaderes:

Aquesta obra de Rossellini podria ser considerada com un document històric pel seu realisme. Pel·lícula realitzada amb molt petits mitjans - Rossellini es va servir de pel·lícules de fotografia posades tros a tros en una cambra negra – aquesta obra cabdal és considerada per molts cinèfils com la primera pel·lícula neorealista de la història del cinema italià.

En la filmografia del realitzador, aquesta pel·lícula forma part de la «Trilogia de la guerra» amb Païsa i Alemanya, any zero. També s'ha de destacar que l'actriu Anna Magnani, anomenada la Magnani , tenia un dels papers principals d'aquesta pel·lícula.

PremisModifica

BibliografiaModifica

  • Pablo Ferrando García. Roma ciudad abierta: Roberto Rossellini: (1945). València, Nau Llibres, 2006. ISBN 84-7642-732-8. 

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Roma, ciutat oberta (en català). esadir.cat. 
  2. «Roma, ciutat oberta». The New York Times.
  3. «Roma, ciutat oberta, repartiment». The New York Times.
  4. «Roma, ciutat oberta, premis». The New York Times.

Enllaços externsModifica