Romança per a violí núm. 2 (Beethoven)
La Romança per a violí i orquestra núm. 2, en fa major, op. 50 és una composició per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven. És la segona de les dues romances per a violí i orquestra que es va publicar (1805) tot i que la va compondre molt abans, cap al 1798. Probablement la primera execució pública fou el novembre 1798.[1]
| Títol original | Romance in F major  |
|---|---|
| Forma musical | rondó concert per a violí |
| Tonalitat | fa major |
| Compositor | Ludwig van Beethoven |
| Creació | c. 1798 |
| Data de publicació | 1805 (Viena) |
| Instrumentació | violí i orquestra |
   | |
Les romances per a violí i orquestra modifica
Beethoven és conegut com a pianista, però era un amant també del violí, instrument pel qual va fer deu sonates, un concert, i diversos quintets, quartets, i altres obres. De romances per a violí en va fer dues, que tenen només un moviment i estan pensades per a un concert de solista.[2] Les dues tenen una estructura de rondó en dos episodis, ABACA i coda.[1]
La Romança en fa major, op. 50 va ser publicada el 1805 per Bureau des Arts et d'Industrie, a Viena.[1] Malgrat el nombre d'opus més alt, fou composta uns cinc anys abans que la Romança en sol major, op. 40, que va ser publicada el 1803.
Romança núm. 2 modifica
En aquesta composició Beethoven conserva l'orquestra clàssica primerenca.[1]