Romilda Pantaleoni

Romilda Pantaleoni (Udine, Itàlia, 29 d'agost de 1847 - Milà, 20 de maig de 1917) pertanyent a la nissaga de músics Pantaleoni,[1] va ser una soprano italiana amb una prolífica carrera operística en els anys 70 i 80 del segle xix. Va abastar un ampli repertori que incloïa el belcanto, la grand opéra italiana i francesa, les òperes veristes i les òperes alemanyes de Wagner. Està particularment associada amb els papers de Margherita a Mefistofele i la protagonista de La Gioconda. També se la recorda per ser la primera Desdemona a Otello (1887) i la primera Tigrana a Edgar (1889), ambdues a la Scala de Milà.

Infotaula de personaRomilda Pantaleoni
Romilda Pantaleoni by Ganzini circa 1875.jpg
(1875) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1847 Modifica el valor a Wikidata
Udine (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBartolomeo Prati (en) Tradueix i Francesco Lamperti Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano dramàtica Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuigi Pantaleoni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAlceo Pantaleoni (en) Tradueix i Adriano Pantaleoni Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: f9544fc1-030d-44db-a755-e6725091318a Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, Luigi Pantaleoni, va ser compositor, i el seu germà, Adriano, també va ser cantant d'òpera. Va estudiar a Milà, amb Francesco Lamperti, abans de debutar al Teatro Carcano de la capital llombarda el 1868, a Margherita, de Jacopo Foroni. En els 15 anys següents es va presentar en teatres per tot Itàlia, amb diversos papers d'òpera italiana i francesa, i, fins i tot, amb l'Elsa de Lohengrin. El 1874 va cantar el paper d'Isabella en l'estrena de Salvator Rosa, de Carlos Gomes a Gènova, i, l'any següent, la Margherita de Mefistofele al Teatro Regio de Torí.[2] Aquesta última representació va tenir una gran repercussió, i es considera el punt de partida de la recuperació de la popularitat de l'òpera d'Arrigo Boito, que s'havia estrenat el 1868 amb molt menys èxit. La Temporada 1876-1877 va cantar quatre mesos al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1879 va aparèixer al Teatro Real de Madrid i el 1884 a la Hofoper de Viena.

Pantaleoni es va integrar en la companyia de la Scala el 1883, debutant amb La Gioconda. En els vuit anys següents va interpretar nombroses òperes al teatre milanès, incloent les estrenes d'Otello i Edgar, així com el de Marion Delorme, de Ponchielli (1885). Es va retirar dels escenaris el 1891, després de la mort de la seva parella, el director d'orquestra Franco Faccio, amb qui va mantenir una llarga relació personal i professional. Va morir a Milà.

ReferènciesModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1045/46. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. «Pantaleoni Romilda» (en alemany). Operissimo.com. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 3 abril 2014].