Ronda de mort a Sinera

espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l'EADAG el 1965, i publicat el 1966.

Ronda de mort a Sinera és un espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu,[1] estrenat al Teatre Romea de Barcelona per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual el 1965, i publicat el 1966.[2][3][4]

Infotaula d'arts escèniquesRonda de mort a Sinera
Tipusobra de teatre Modifica el valor a Wikidata
Cartell Sinera.jpg

En la línia dels grans mestres de la direcció teatral del segle xx, Salvat i Espriu van concebre una obra total en la qual es preveu l'ús de ciclorames, de projeccions cinematogràfiques i d'una complexa luminotècnia escènica.[5] Nombroses i llargues acotacions demanen una caracterització i una interpretació que alternen o combinen realisme amb expressionisme, naturalitat amb automatisme, hieratisme amb histrionisme. Ronda de mort a Sinera ha estat traduïda a l'anglès, al castellà i a l'italià.[6]

Contingut de l'obraModifica

 
L'Esperanceta Trinquis és un dels personatges de Ronda de Mort a Sinera. Pintura d'Armand Cardona Torrandell.

L'obra està estructurada en breus quadres escènics independents: sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc, una versió reduïda i versificada de Primera història d'Esther, i diverses interpolacions poètiques (procedents sobretot de Les cançons d'Ariadna), algunes simplement recitades, altres acom­panyades d'una actuació mímica.

Paper destacat com a presentadors o narradors dels episodis i com a recitadors dels poemes tenen l'Altíssim, l'Autor i Salom, tots tres alter ego de l'autor, però els principals mestres de cerimònies són Ariadna i Teseu, de manera que també aquesta obra vol ser un mostrari del «laberint grotesc» que és el món i la vida per a Espriu. S'obre i es clou amb dues escenes corals: la inicial, un laberint desordenat, i la final, una dansa o ronda, totes dues governades per la Mort, una dona de poble que, acompanyada pel drapaire Quel·la, fa, amb la seva presència permanent, de personatge aglutinador de tots els episodis i nivells d'acció.

No sols l'univers de Sinera (Arenys de Mar) queda ben representat amb personatges com la captaire apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d'un accident laboral o una família de grans navegants en decadència; sinó també Lavínia (Barcelona), amb l'èxit social dels xarlatans doctrinaris i aduladors, i algun indret de l'estranger, com l'Alemanya nazi, amb la fredor d'una científica carregada de prejudicis i dogmatismes.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Ronda de mort a Sinera». Catalunya Ràdio, 16-04-2002.
  2. «‘Ronda de mort a Sinera’ en el Infanta Beatriz» (en català), 22-05-2018. [Consulta: 16 abril 2020].
  3. Ginart, Belen «Ricard Salvat lleva al Teatre Lliure su quinto montaje de 'Ronda de mort a Sinera'». El País [Madrid], 02-04-2002. ISSN: 1134-6582.
  4. «La representació de “Ronda de mort a Sinera” a la Universitat Catalana d'Estiu», 24-09-2013. [Consulta: 16 abril 2020].
  5. «Vilanova i la Geltrú exposa els plafons de l'obra d'Espriu 'Ronda de mort a Sinera'», 15-10-2013. [Consulta: 16 abril 2020].
  6. Ciurans, Enric «Cinquanta anys de 'Ronda de mort a Sinera'». Serra d'Or, 664, abril 2015, pàg. 70-74.
  7. «Ronda de mort a Sinera». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 abril 2020].