Obre el menú principal

Rosa Balcells i Llastarry[nts 1][1] (Barcelona, 1914 - 9 de novembre del 1997) va ser una arpista i professora d'arpa catalana.

Infotaula de personaRosa Balcells i Llastarry
Biografia
Naixement 1914
Barcelona
Mort 9 novembre 1997 (82/83 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Filla de Joan Balcells i Garcia, compositor i fundador de l'Orfeó Gracienc, amb ell va encetar els estudis de música, que continuà amb Frederic Alfonso, Margarida Orfila i Dolors Sánchez a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, durant cinc anys, i posteriorment a l'École Normal de Músique de Paris, on va anar gràcies a una beca extraordinària[2] de la Fundació Maria Patxot i Rabell. En els dos anys de la seva estada parisenca s'especialitzà en l'arpa, i tingué mestres com Micheline Kahn, Heitor Villa-Lobos i Vincent d'Indy. Tornà a Catalunya el 1930 i Pau Casals la feu debutar en la seva Orquestra com a arpista solista, amb gires arreu de Catalunya i Espanya. També tocà en la Banda Municipal de Barcelona, i continuà fent-ho[nts 2] com a arpista solista o acompanyant la resta de la seva vida.

Als anys 30 va ser professora d'arpa de la prestigiosa Acadèmia Marshall i, acabada la guerra civil ocupà la càtedra d'arpa del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1940 al 1984). Els seus ensenyaments originaren una escola Catalana Moderna d'Arpa, amb una forma diferent d'interpretar. Amb Maria Lluïsa Ibàñez i María Luisa Sánchez creà el 1975[3] el primer trio d'arpes espanyol. El 1994, en el marc de l'Associació Catalana d'Arpistes, que presidia, es constituí el "Quartet d'Arpes Rosa Balcells", en homenatge seu; aquest grup -amb diverses formacions- actua des d'aleshores, amb nombrosos concerts[4] a Catalunya i a l'estranger, i a vegades ha comptat fins amb dotze arpes.

La seva germana Maria Teresa Balcells i Llastarry va ser una pianista i professora d'anomenada.

L'any 2014, per commemorar el centenari del seu naixement es produí el documental Quan sents l'arpa, Rosa Balcells 1914-1997.[5]

EnregistramentModifica

NotesModifica

  1. Encara que algun cop hom li ha canviat el seu segon cognom pel de Llastarri, a la necrològica de la seva mare consta ben clarament Llastarry
  2. El Calendari 1999 de l'Institut Català de la Dona fa una breu ressenya de la seva vida i indica que es va prodigar poc com a concertista perquè al seu marit, també músic, no li plaïa. Una consulta a l'hemeroteca de "La Vanguàrdia", però, permet constatar que tocà regularment entre els anys 1930 i 1970 pel cap baix.

ReferènciesModifica

  1. «Necrològica de Rosa Llastarry i Balcells». La Vanguardia, 17-11-1964, pàg. 20.
  2. «Notícia». La Vanguardia, 29-12-1926, pàg. 8.
  3. «Programas de televisión». ABC, 15-01-1975, pàg. 84.
  4. «Agenda». El Periódico de Catalunya, 06-03-2008, pàg. 88.
  5. «Un documental, una exposició i dos concerts sobre Rosa Balcells». Diari Ara, 24-03-2014.

EnllaçosModifica