Rosa Balcells i Llastarry
Rosa Balcells i Llastarry[nts 1][1] (Barcelona, 28 de març del 1914 - 9 de novembre del 1997) va ser una arpista i professora d'arpa catalana.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1914  Barcelona |
| Mort | 9 novembre 1997 (83 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora de música (1940–1984), arpista |
| Família | |
| Pare | Joan Balcells i Garcia |
| Germans | Maria Teresa Balcells i Llastarry |
 | |
Biografia modifica
Filla de Joan Balcells i Garcia, compositor i fundador de l'Orfeó Gracienc; i germana de Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista i professora. Va encetar els estudis de música amb el seu pare, va estudiar durant 5 anys a l'Escola Municipal de Música amb Frederic Alfonso, amb qui estudia solfeig i harmonia, Margarida Orfila i Dolors Sánchez, amb qui estudia arpa. Posteriorment, al 1927, va anar a estudiar a l'École Normale de Músique de Paris, on va anar gràcies a una beca extraordinària[3] de la Fundació Maria Patxot i Rabell. En els dos anys de la seva estada parisenca s'especialitzà en l'arpa, i tingué mestres com Michelline Kahn, Heitor Villa-Lobos, Georg Dandelet i Vincent d'Indy.[4]
Després de finalitzar els seus estudis amb excel·lents qualificacions i premis, va tornar a Catalunya on Pau Casals la feu debutar en la seva Orquestra com a arpista solista, amb gires arreu de Catalunya i Espanya. També tocà en la Banda Municipal de Barcelona, i continuà fent-ho[nts 2] com a arpista solista o acompanyant la resta de la seva vida.
Als anys 30 va ser professora d'arpa de la prestigiosa Acadèmia Marshall i, acabada la guerra civil, ocupà la càtedra d'arpa del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1940 al 1984). Els seus ensenyaments originaren una Escola Catalana Moderna d'Arpa, amb una forma diferent d'interpretar. Amb Maria Lluïsa Ibàñez i María Luisa Sánchez creà al 1975[5] el primer trio d'arpes espanyol. El 1994, en el marc de l'Associació Catalana d'Arpistes, que fundà al 1989 i que presidia,[6][7] es constituí el "Quartet d'Arpes Rosa Balcells", en homenatge seu; aquest grup –amb diverses formacions– actua des d'aleshores, amb nombrosos concerts a Catalunya i a l'estranger, i a vegades ha comptat fins amb dotze arpes.[8]
Finalment mor al 1997, deixant un llegat per als intèrprets d'arpa. L'any 2014 es va fer una commemoració del centenari del seu naixement, organitzada per l'Associació Catalana d'Arpistes produí el documental Quan sents l'arpa, Rosa Balcells 1914-1997.[9]
Enregistrament modifica
- L.P. Música a la cort, segle XVI, enregistrat per Carme Bustamante, Montserrat Torrent, Carles Santos i Rosa Balcells (Barcelona: Edigsa, 1973 ref. AZ-70/04)
Notes modifica
- ↑ Encara que algun cop hom li ha canviat el seu segon cognom pel de Llastarri, a la necrològica de la seva mare consta ben clarament Llastarry
- ↑ El Calendari 1999 de l'Institut Català de la Dona fa una breu ressenya de la seva vida i indica que es va prodigar poc com a concertista perquè al seu marit, també músic, no li plaïa. Una consulta a l'hemeroteca de "La Vanguardia", però, permet constatar que tocà regularment entre els anys 1930 i 1970 pel cap baix.
Referències modifica
- ↑ «Necrològica de Rosa Llastarry i Balcells». La Vanguardia, 17-11-1964, pàg. 20.
- ↑ «Rosa Balcells i Llastarry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Notícia». La Vanguardia, 29-12-1926, pàg. 8.
- ↑ Aviñoa Perez, Xosé «Balcells, Rosa». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana.. SGAE [Madrid], vol. 2, 1999-2002, pàg. 88.
- ↑ «Programas de televisión». ABC, 15-01-1975, pàg. 84.
- ↑ García, Conxa. «ROSA BALCELLS I LLASTARRY». Comunicadores amb Gràcia, 01-04-2014. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 10-11-1997. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Concert del Quartet d'arpes Rosa Balcells». lhdigital.cat, 16. 03. 2008. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Un documental, una exposició i dos concerts sobre Rosa Balcells». Diari Ara, 24-03-2014.
Enllaços externs modifica
- Fotografia
- diverses autores. Ajuntament de Barcelona. Dones de pes, 18 vides de Gràcia, 2018. ISBN 978-84-9156-142-2.[1]
- ↑ «Dones de pes a Gràcia». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 setembre 2020].[Enllaç no actiu]