Rosa Montero Gayo
Rosa Montero Gayo (Madrid, 3 de gener de 1951)[1] és una periodista i escriptora espanyola. D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia, encara que va abandonar aquesta última carrera en quart curs. Va col·laborar amb grups de teatre independent, com Cànon o Tábano, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1951 (73 anys) Madrid |
| Floruit | 2020 |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Ocupador | El País |
| Gènere | Novel·la |
| Participà en | |
| 30 octubre 2019 | Més procés és més retallades |
| 20 desembre 2018 | manifest «Que no ens divideixin» |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Signatura .png) | |
| Lloc web | rosamontero.es… |
   | |
Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. El 1981 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per reportatges i articles literaris. El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, obra que a l'any següent també va rebre el premi a la millor novel·la atorgat pel Cercle de Crítics de Xile. La loca de la casa va guanyar el premi Qué Leer a la millor novel·la espanyola de 2003 i el Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itàlia en 2004. Historia del Rey Transparente va obtenir el Premi Que Leer a la millor novel·la espanyola de 2005, a més del Premi Mandarache de 2007. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.
Durant l'any 2013 va debutar a la televisió amb Dictadoras, una sèrie de quatre programes dedicats a les dones dels dictadors més temuts de la història, emesa a la cadena argentina Todo Noticias.[2] El 2014 també es publica un llibre amb el mateix títol basat en aquests programes.
El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria.[3]
Obres modifica
- Novel·la
- Crónica del desamor (Debate, 1979)
- La función Delta (Debate, 1981)
- Te trataré como a una reina (Seix Barral, 1983)
- Amado amo (Debate, 1988)
- Temblor (Seix Barral, 1990)
- Bella y oscura (Seix Barral, 1993)
- La hija del caníbal (Espasa, 1997)
- Amantes y enemigos (Alfaguara, 1998)
- El corazón del tártaro (Espasa, 2001)
- La loca de la casa (Alfaguara Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., 2003)
- Historia del Rey Transparente Arxivat 2007-05-20 a Wayback Machine. (Alfaguara, 2005)
- Lágrimas en la lluvia (Seix Barral, 2011)
- La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2013)
- El peso del corazón (Seix Barral, 2015)
- La carne (Alfaguara, 2016)
- El peligro de estar cuerdo[4]
- Novel·la juvenil
- El nido de los sueños (Siruela, 1991, 2004)
- Contes infantils
- Las barbaridades de Bárbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1996)
- El viaje fantástico de Bárbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1997)
- Bárbara contra el Doctor Colmillos (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1998)
- Relats
- Doce relatos de mujer (amb onze autors) (Alianza, 1982)
- El puñal en la garganta Arxivat 2007-07-16 a Wayback Machine. (Alfaguara, 1994) (en el vol. col·lectiu "Relatos urbanos")
- Amantes y enemigos Arxivat 2007-10-25 a Wayback Machine.. Cuentos de parejas (Alfaguara, 1998)
- Las madres no lloran en Disneylandia (Relato, 1999)
- Cuentos del mar (amb vuit autors) (Ediciones B, 2001)
- Assaig periodístic
- España para ti para siempre (AQ Ediciones, 1976)
- Cinco años de país (Debate, 1982)
- La vida desnuda (Aguilar Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine., 1994)
- Historias de mujeres[Enllaç no actiu] (Alfaguara, 1995)
- Entrevistas (Aguilar Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine., 1996)
- Pasiones (Aguilar, 1999)
- Estampas bostonianas y otros viajes (Península, 2002)
- Lo mejor de Rosa Montero (Espejo de tinta, 2005)
Referències modifica
- ↑ «Rosa Montero Gayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rosa Montero presenta "Dictadoras" y debuta en la TV». [Consulta: 29 abril 2014].
- ↑ «Rosa Montero, Premio Nacional de las Letras» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2017. [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑ «Els llibres més venuts de Sant Jordi 2022 a Palma», 25-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Montero Gayo |
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou premi |
Premi Primavera de Novel·la 1997 |
Succeït per: Manuel de Lope Las perlas peregrinas |
| Precedit per: Joaquín Soler Serrano Manuel Martín Ferrand |
Premi Rodríguez Santamaría 2004 |
Succeït per: Carles Nadal i Gaya |
| Precedit per: Juan Eduardo Zúñiga Amaro |
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2017 |
Succeït per: Francisca Aguirre |