Rosa Montero

escriptora espanyola

Rosa Montero Gayo (Madrid, 3 de gener de 1951)[1] és una periodista i escriptora espanyola. D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia, encara que va abandonar aquesta última carrera en quart curs. Va col·laborar amb grups de teatre independent, com Cànon o Tábano, alhora que començava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.).

Infotaula de personaRosa Montero
Manifestación contra el Toro de la Vega. Rompe una Lanza 2014 (65).jpg
Rosa Montero a la manifestació contra el Toro de la Vega de 2014. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRosa Montero Gayo
3 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Floruit2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista
OcupadorEl País Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la, conte, assaig i crònica
MovimentLa hija del caníbal
Historia del Rey Transparente
Nom de plomaRosa Montero
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades
20 desembre 2018manifest «Que no ens divideixin» Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresEspaña para ti para siempre
Crónica del desamor
Obres destacables
Premis
Signatura
Firma rosa montero (escritora).png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webRosa Montero - Lloc web oficial (castellà)
IMDB: nm1198529 Facebook: Escritorarosamontero Twitter: BrunaHusky Modifica el valor a Wikidata

Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. El 1981 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme per reportatges i articles literaris. El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, obra que a l'any següent també va rebre el premi a la millor novel·la atorgat pel Cercle de Crítics de Xile. La loca de la casa va guanyar el premi Qué Leer a la millor novel·la espanyola de 2003 i el Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itàlia en 2004. Historia del Rey Transparente va obtenir el Premi Que Leer a la millor novel·la espanyola de 2005, a més del Premi Mandarache de 2007. La seva obra està traduïda a una vintena de llengües.

Durant l'any 2013 va debutar a la televisió amb Dictadoras, una sèrie de quatre programes dedicats a les dones dels dictadors més temuts de la història, emesa a la cadena argentina Todo Noticias.[2] El 2014 també es publica un llibre amb el mateix títol basat en aquests programes.

El 2017 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria.[3]

ObresModifica

 
Rosa Montero firmant a la Fira del Llibre de Madrid 2007.
Novel·la
  • Crónica del desamor (Debate, 1979)
  • La función Delta (Debate, 1981)
  • Te trataré como a una reina (Seix Barral, 1983)
  • Amado amo (Debate, 1988)
  • Temblor (Seix Barral, 1990)
  • Bella y oscura (Seix Barral, 1993)
  • La hija del caníbal (Espasa, 1997)
  • Amantes y enemigos (Alfaguara, 1998)
  • El corazón del tártaro (Espasa, 2001)
  • La loca de la casa (Alfaguara Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., 2003)
  • Historia del Rey Transparente Arxivat 2007-05-20 a Wayback Machine. (Alfaguara, 2005)
  • Lágrimas en la lluvia (Seix Barral, 2011)
  • La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral, 2013)
  • El peso del corazón (Seix Barral, 2015)
  • La carne (Alfaguara, 2016)
  • El peligro de estar cuerdo[4]
Novel·la juvenil
  • El nido de los sueños (Siruela, 1991, 2004)
Contes infantils
Relats
Assaig periodístic

ReferènciesModifica

  1. «Rosa Montero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Rosa Montero presenta "Dictadoras" y debuta en la TV». [Consulta: 29 abril 2014].
  3. «Rosa Montero, Premio Nacional de las Letras» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2017. [Consulta: 14 novembre 2017].
  4. «Els llibres més venuts de Sant Jordi 2022 a Palma» (en català), 25-04-2022. [Consulta: 26 abril 2022].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Montero


Premis i fites
Precedit per:
Nou premi
Premi Primavera de Novel·la
1997
Succeït per:
Manuel de Lope
Las perlas peregrinas
Precedit per:
Joaquín Soler Serrano
Manuel Martín Ferrand
Premi Rodríguez Santamaría
2004
Succeït per:
Carles Nadal i Gaya
Precedit per:
Juan Eduardo Zúñiga Amaro
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2017
Succeït per:
Francisca Aguirre