Obre el menú principal

Rosalia Guilleumas i Brosa (Barcelona, 22 de maig de 1924 - ídem, 29 d'agost de 2007) fou una bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia entre el 1973 i 1982,[1] de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. També destacà per les seves recerques en filologia catalana, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer.

Infotaula de personaRosalia Guilleumas i Brosa
Biografia
Naixement 22 maig 1924
Barcelona
Mort 29 agost 2007 (83 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc (agrup. 2a, nínxol hipogeu 236) 
Biblioteca de Catalunya.svg 3a Directora de la Biblioteca de Catalunya 

1973 – 1982
← Felip Mateu i LlopisJaume de Puig i Oliver →
  Directora Escola de Bibliotecàries

1973 – 1982
Dades personals
Residència Sant Boi de Llobregat (residència familiar)
Activitat
Ocupació Filòloga i bibliotecària
Família
Cònjuge Jordi Rubió i Balaguer (1959–1982)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Tal com expliquen Assumpció Estivill[2] i Carme Mayol:[3] Rosalia Guilleumas va ser nomenada l'any 1973 directora d'Escola de Bibliotecàries. I va ser la primera direcció femenina d'aquesta escola femenina la que li va donar el tomb definitiu per convertir-la en uns estudis seriosos. En el curs següent, l'Escola ja s'acceptava alumnat masculí, adoptava el nom d'Escola de Bibliologia amb un Pla d'estudis actualitzat, començava les negociacions per al reconeixement oficial dels estudis i per a la seva integració a la Universitat de Barcelona.

Des del mateix 1973, se succeeixen els informes, les reunions, les negociacions i la cerca d'aliats. No va ser senzill, perquè l'oposició venia de molts fronts, i el mateix Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos no tenia una posició unànime respecte a l'oficialitat dels ensenyaments i a la manera de dur-la a terme. A sobre, a Catalunya també hi havia discrepàncies sobre quin havia de ser el futur dels estudis i sobretot de l'Escola, i no pas pel col·lectiu de bibliotecàries, que ho tenia molt clar. En aquest sentit, cap a la meitat dels anys setanta va causar molt de rebombori entre les professionals una carta signada per una sèrie d'intel·lectuals del país que s'oposaven a la integració de l'Escola a la universitat estatal i que reivindicaven que l'Escola romangués sota la tutela de la Diputació i, en tot cas, adscrita, però mai integrada, a la Universitat de Barcelona. La carta —de to paternalista vers les bibliotecàries— estava encapçalada per Jordi Rubió i Balaguer (espòs de Rosalia Guilleumes), i la signaven Pere Bohigas, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas, Salvador Espriu, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Rafael Jiménez de Parga, Josep Trueta, Josep Benet, el pare Marc Taxonera i l'abat de Montserrat, entre d'altres —per descomptat, tots eren homes. A Jordi Rubió i Balaguer se li reconeix tota la tasca que va fer per professionalitzar l'Escola durant els anys trenta, així com la seva labor intensa al capdavant de la Biblioteca de Catalunya i de les biblioteques populars, però, amb tots els matisos que es vulguin, la seva visió de l'Escola no passà de ser la d'un centre que havia de formar personal eficient però amb categoria d'auxiliar, amb capacitats de decisió molt restringides i sense responsabilitats de gestió.

Finalment, el 1978 es va publicar el decret de creació dels estudis. Les directrius oficials dels ensenyaments encara van trigar, i no es van fer públiques fins al 1981. L'any següent, l'Escola es convertia en la primera escola universitària de l'Estat —com diu Carme Mayol, un altre èxit de Rosalia Guilleumas, ja que en teoria la creació d'un ensenyament nou havia de fer-se en el si de la Universitat i no en una escola que administrativament en restava al marge. Tal com havien reclamat aquells intel·lectuals catalans, l'Escola quedà adscrita a la Universitat de Barcelona per als efectes acadèmics, i va romandre sota la tutela de la Diputació de Barcelona per a tots els altres. Aquesta adscripció inicial va ser la causa d'un procés llarg i dificultós d'integració a la Universitat, ja que les circumstàncies polítiques dels anys vuitanta i noranta no afavoriren els traspassos de competències i d'institucions entre les administracions. Per això la inevitable integració del centre a la Universitat no es produí fins al gener de 1999.

La direcció de les bibliotequesModifica

A més de la seva tasca a l'Escola de Bibliotecàries, Rosalia Guilleumas va compaginar aquesta feina amb la direcció de les més importants biblioteques del país:[4]

A Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972) plantejava les bases de la modernització de la biblioteca, d'acord amb el que es feia en països més avançats.

La recerca filològicaModifica

Va realitzar nombrosos treballs sobre la història de la literatura catalana:

  • Ramon Llull en l'obra de Jacint Verdaguer (1953)
  • Deu anys de publicacions verdaguerianes, 1945-1954 (1957)
  • La llengua catalana seguns Antoni Rubió i Lluch (1957)
  • Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967)
  • Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull (1962-1967)
  • Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977)

ReferènciesModifica

  1. Comissió de Pràctiques. Pràcticum de la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 23. ISBN 978-84-475-2643-7. 
  2. Estivill Rius, Assumpció «Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 16, juny 2006 [Consulta: 24 juny 2015].
  3. Mayol, Carme «Passat i present de la professió bibliotecària». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 9, desembre 2002 [Consulta: 24 juny 2015].
  4. Facultat de Biblioteconomia i Documentació «Defunció de Rosalia Guilleumas» ( PDF). Full dels dijous. Facultat de Biblioteconomia i Documentació [Barcelona], 06-09-2007, pàg. 2 [Consulta: 9 setembre 2015].