Rosario (ballarina)

Rosario Pérez Padilla (Sevilla, 11 de novembre de 1918 - Madrid, 24 de gener de 2000) fou una ballarina espanyola coneguda artísticament com a Rosario.

Infotaula de personaRosario
Biografia
Naixement(es) Florencia Pérez Padilla Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Dades personals
Altres nomsRosario Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCoreògrafa i balladora de flamenc Modifica el valor a Wikidata
Premis

Inicià els seus estudis musicals i de dansa en l'Acadèmia Realito, on va conèixer Antonio Ruiz Soler (Antonio, el ballarí. El director de l'escola, els va incloure en els seus quadres de flamenc i, de fet, els uní com a parella artística. El seu debut professional va tenir lloc el 1928, a Lieja, amb motiu de l'Exposició Internacional que se celebrava en aquella ciutat; allà, ella i Antonio foren presentats com els «chavalillos sevillanos». Amplià estudis a Madrid, i el 1931, sempre junts, Rosario i Antonio es presentaren en la capital espanyola. Quan s'inicià Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936, estaven actuant al sud de França i amb l'ajuda del Partit Comunista aconseguiren emigrar a l'Argentina, on van residir a Buenos Aires.

Durant dotze anys, la gran parella de ball flamenc va actuar arreu d'Amèrica i assolir grans èxits; Caracas, La Havan, Montevideo, Santiago, Nova York i Los Angeles. En aquesta ciutat la indústria cinematogràfica de Hollywood els contractà per a participar en pel·lícules com Zigfield girls, Hollywood's canteen, Panamericana. Van retornar a Espanya el 1949 i es van presentar al Teatre Fontalba de Madrid, on van causar sensació. Van mantenir-se sis mesos en cartell. Malgrat tot, aquell «matrimoni artístic» entre Rosario i Antonio es va desfer el 1952. Antonio va formar la seva pròpia companyia, i ella va fer el mateix, encara que amb programacions més pròximes al classicisme: així, el 1955, als jardins del Generalife de Granada, la seva companyia va estrenar el ballet Sortilegio de la Luna, escrit expressament per a ella per Matilde Salvador.

El 1958 va actuar al Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de Brussel·les, i després d'assolir grans èxits per escenaris europeus i americans, el 1962 es produí la reconciliació amb Antonio (ella havia dissolt la seva companyia el 1961), el qual la invità en nombroses ocasions per actuar en els seus espectacles. Rosario es retirà dels escenaris el 1971 i es dedicà a la docència a Sevilla i Madrid, ajudada pel seu marit, el pianista italià Silvio Masciarelli. El 1989 li fou rendit un homenatge al Teatro Calderón de Madrid.

BibliografiaModifica