Obre el menú principal

Rosario Castellanos Figueroa (Mèxic, D. F., 25 de maig de 1925 - Tel Aviv, Israel, 7 d'agost de 1974). Va ser una narradora i poeta i és considerada una de les escriptores més importants mexicanes del segle XX. Altres escriptores de la mateixa generació van ser Enriqueta Ochoa, Dolores Castro, Thelma Nava, i Griselda Álvarez. Són exemples d'unes escriptores que condueixen «un jo poètic predominant» i els «temes van ser principalment l'amor, la mort, i l'home».[1]

Infotaula de personaRosario Castellanos
RosarioCastellanostombDoloresDF.JPG
Biografia
Naixement 25 maig 1925
Ciutat de Mèxic
Mort 7 agost 1974 (49 anys)
Tel Aviv
Causa de mort Cremada
  Ambaixadora 

Dades personals
Educació Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Poeta, diplomàtica, escriptora, guionista i professora d'universitat
Ocupador Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Alumnes Juan Bañuelos
Família
Cònjuge Ricardo Guerra Tejada
Premis

IMDB: nm1250897
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Rosario Castellanos va néixer a Ciutat de Mèxic al maig de 1925. Va créixer en el ranxo de la seva família a Comitán, Chiapas, en la regió maia del sud de Mèxic. A l'edat de set anys, el seu germà petit Mario va morir d'apendicitis i els seus pares van morir el 1948. Ella es va quedar òrfena i amb mitjans financers limitats. Va sentir una necessitat urgent per a l'autoexpressió i aviat es va convertir en la primera dona escriptora de Chiapas.[2]

Posteriorment va emigrar a la Ciutat de Mèxic on, el 1950, es va graduar com a mestra en filosofia per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i es va relacionar amb Ernesto Cardenal, Dolores Castro, Jaime Sabines i Augusto Monterroso. També va estudiar estètica en] la Universitat de Madrid amb una beca de l'Institut de Cultura Hispànica de 1950 a 1951.[2]

Va ser professora de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM, així com en la Universitat de Wisconsin, en la Universitat Estatal de Colorado i en la Universitat d'Indiana. Va escriure durant anys al diari Excélsior, va ser promotora de l'Institut Chiapaneco de la Cultura i de l'Institut Nacional Indigenista, així com secretària del PEN Club. L'anys 1954-5 va ser becada per la Fundació Rockefeller en el Centre Mexicà d'Escriptors.[3]

Es va casar amb el professor de filosofia Ricardo Guerra el 1958, i el naixement del seu fill, Gabriel, va ser un moment important a la seva vida, ja que ella estava lluitant amb la depressió després d'avortaments involuntaris i la mort d'una filla acabada de néixer.[4] Finalment, tanmateix, es va divorciar després de tretze anys de matrimoni. Havia patit la depressió dels seus avortaments involuntaris i infidelitats del seu marit.[5] Va dedicar una extensíssima part de la seva obra i de les seves energies a la defensa dels drets de les dones, feina per la que és recordada com un dels símbols del feminisme llatinoamericà. Però al nivell personal la seva pròpia vida va estar marcada per un matrimoni difícil i contínues depressions.[4]

Castellanos va morir a l'edat de 49 anys a causa d'un desafortunat accident domèstic. Va morir a Tel Aviv el 7 d'agost de 1974, com a conseqüència d'una descàrrega elèctrica provocada per una làmpada quan acudia a contestar el telèfon en sortir de banyar-se. Les seves despulles descansen a la Rotonda de les Persones il·lustres de Mèxic des del 9 d'agost de 1974.

Carrera literàriaModifica

La seva obra tracta de temes polítics, ja que concebia al món com «lloc de lluita en el que un està compromès», com ho va expressar en el seu poemari Lívida luz. Considerava la poesia «un intent d'arribar a l'arrel dels objectes».[6] Cada tema ho tractava de lligar amb ho quotidià i amb l'interès pel paper de la dona en la societat i per la crítica de l'enfocament sexista, exemplificat pel seu conte Lección de cocina: cuinar, callar i obeir el marit. La seva obra de teatre El eterno femenino (1975) s'apuntala sobre principis feministes. Segons un article de Mercedes Serna, a través de l'obra «Castellanos farà un recorregut irònic i jocós per la història de la dona a Mèxic, a través d'una sèrie de personatges femenins».[7]

Altres temes que explora són entre membres del mateix sexe i del sexe oposat i l'optimisme.[8]

El seu propis sentiments es reflecteixen en els seus escrits: al conte Primera revelación descriu la seva experiència de nena discriminada enfront del seu germà; el poema en prosa Lamentación de Dido s'inspira al desamor del seu amor de molts anys, Ricardo Guerra; la novel·la Rito de iniciación, també de connotacions autobiogràfiques, s'enfoca alsconflictes d'una dona dedicada als estudis per escapar dels prejudicis conservadors de la província i afrontar la competència professional en la ciutat. Aquesta obra només es va publicar de manera pòstuma.

Moltes de les obres de Rosario Castellanos contenen el tema de cridar l'atenció sobre la diferència entre dos grups, principalment entre homes i dones,[9] però també entre els blancs i els indis.[10] Castellanos usa el matrimoni per permetre que els personatges femenins participen en el diàleg, mentre que les dones no s'havien inclòs als diàlegs en el passat. S'utilitza el llenguatge com a instrument de poder i dominació aleshores, sense una veu, les dones poden ser dominades pels homes. Les dones eren objectes de conveniència i estaven dominades pels homes i Castellanos mostra com el matrimoni era una forma de demostrar la dependència de la dona i la falta d'identitat.[9]

En el seu assaig La novela mexicana contemporánea y su valor testimonial, Castellanos comenta que les obres indígenes parlen de «l'objectivitat del tractament i la individualitat del personatge»,[11] i encara que és estrany per a la societat «blanca», és encara important per a la història i narrativa de Mèxic. Castellanos reconeix el seu privilegi com una dona blanca, a mitjan segle vint. També parla de la importància de la novel·la mexicana i la descriu com «una aspiració al coneixement lúcid».[12]

Balún CanánModifica

Aquesta novel·la, publicada el 1957, està dividida en tres parts que, com diu Véronique Landry, «convergeixen en la història d'una nena de set anys de classe social alta, filla d'un hisendat mexicà de la regió de Chiapas».[13] Afegeix Landry, amb els «nombrosos canvis socials i polítics emesos pel govern, aquesta nena sense nom és en la recerca d'una identitat».[13] «Aquesta identitat», que ella cerca, continua l'anàlisi de Landry, «gira al voltant d'un món ple d'opressió i [...] segregació racial, social i sexual».[13] Balún Canán està escrit, afirma Landry, des del punt de vista del «discurs autobiogràfic» durant el regne de president Lázaro Cárdenas.[14] El problema aquí és el conflicte entre els indígenes i els blancs. Els indígenes afirmen que els blancs injustament les van treure les seves terres i el llenguatge. César diu que «La màquina trituradora romania allà, mut, quiet com un ídol, mirant créixer al seu entorn la canya que trituraria entre les seves mandíbules» (Balún Canán p. 194) A més a més hi ha problemes del silenci de les dones en aquesta novel·la.[15]

Ciudad RealModifica

En aquestes històries, publicades el 1960, Castellanos se centra en les diferències entre els dos grups distints, sobretot entre el blanc i l'indi i l'home i la dona. Diu la crítica Mary Gómez Parham: «instruments d'aquesta alienació inclouen codis severs de cortesia, el masclisme i d'altres formes d'estereotips sexuals,[la cobdícia i, sobretot, les barreres lingüístiques».[16] La comunicació continua sent un tema important en} l'alienació i l'obra de Castellanos, i Ciudad Real afronta la tensió entre els natius i blancs, ja que no comparteixen un llenguatge comú i no confien entre si. Els mateixos temes continuen apareixent, com un home misògin -causada per una dona fer malbé al seu fill- en El Advenimiento del Águila, persones solitàries o marginats, i d'altres temes així. Tanmateix, l'última història de la novel·la és una mica diferent. El personatge principal, Arthur, té coneixement de la llengua espanyola, així com l'idioma indi, aleshores és capaç de trencar algunes de les barreres que s'observen entre els diferents grups al llarg de la novel·la. Al final, es connecta amb la natura -un esdeveniment estrany en obres de Castellanos- i es converteix en pau amb ell mateix i amb el món. És l'únic conte dintre de la novel·la amb un «final feliç».[10]

AltresModifica

Dedicat a la seva producció cuentística, Álbum de familia, el segon volum de les seves obres completes inclou, a més a més dels seus tres cuentaris, els relats inèdits "Crónica de un suceso inconfirmable", "Primera revelación" i "Tres nudos en la red". En una anàlisi del text per Mary Gómez Parham, comenta que «nous elements com l'homosexualitat i el feminisme-como-política apareixen [...] per explorar noves formes de lluitar amb el vell problema de l'alienació».[17]

ObraModifica

Novel·lesModifica

  • (1957), Balún Canán, México: Fondo de Cultura Económica, OCLC 273291
  • (1962), Oficio de tinieblas, México: Joaquín Mortiz, OCLC 253291721
  • (1996), Rito de iniciación, México: Alfaguara, ISBN 9789681903336
  • (1960), Ciudad real, Xalapa: Universidad Veracruzana, OCLC 747471
  • (1964), Los convidados de agosto, México: Era, OCLC 191065435
  • (1971), Álbum de familia, México: Joaquín Mortiz, ISBN 9789682700880

PoesiaModifica

  • (1948), Trayectoria del polvo, México: Costa-Amic, OCLC 122444384
  • (1948), Apuntes para una declaración de fe, México: Secretaría de Educación Pública, OCLC 760605820
  • (1950), De la vigilia estéril, México: Ediciones de "América", OCLC 123194295
  • (1952), El rescate del mundo, Tuxtla Gutiérrez, Chiapas: Gobierno del Estado de Chiapas, Departamento de Prensa y Turismo, OCLC 651234309
  • (1952),Presentación al templo: poemas (Madrid, 1951), México: América revista antológica, OCLC 7886287
  • (1957), Poemas (1953-1955), México: Metáfora, OCLC 689509359
  • (1959), Al pie de la letra, Xalapa: Universidad Veracruzana, OCLC 760605834
  • (1959), Salomé y Judith: poemas dramáticos, México: Jus, OCLC 651543397
  • (1960), Lívida luz, México: Universidad Nacional Autónoma de México, OCLC 44064566
  • (1960), Materia memorable, México: Universidad Nacional Autónoma de México, OCLC 5801533
  • (1972), Poesía no eres tú: obra poética, 1948-1971, México: Fondo de Cultura Económica, ISBN 9789681610043

ContesModifica

  • (1960), Ciudad real, Xalapa: Universidad Veracruzana, OCLC 747471
  • (1964), Los convidados de agosto, México: Era, OCLC 191065435
  • (1971), Álbum de familia, México: Joaquín Mortiz, ISBN 9789682700880

AssaigModifica

  • (1950), Sobre cultura femenina, México: América, revista antológica, OCLC 15542846
  • (1960), La novela mexicana contemporánea y su valor testimonial, México: Instituto Nacional de la Juventud, OCLC 898783753
  • (1973), Mujer que sabe latín..., México: Secretaría de Educación Pública, OCLC 25348074
  • (1975), El mar y sus pescaditos, México: Secretaría de Educación Pública, OCLC 863297357
  • (1997), Declaración de fe: Reflexiones sobre la situación de la mujer en México, México: Alfaguara, ISBN 9789681903770

Col·leccions d'articlesModifica

  • (1994), El uso de la palabra, México: Excélsior, OCLC 499122117
  • (2004), Mujer de palabras: Artículos rescatados de Rosario Castellanos, México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, ISBN 9789703512447 3r volum.

TeatreModifica

  • (1952), Tablero de damas, pieza en un acto, México: América, revista antológica, OCLC 18932199
  • (1975), El eterno femenino: Farsa, México: Fondo de Cultura Económica, ISBN 9789681609658

EpistolariModifica

  • (1994), Cartas a Ricardo, México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, ISBN 9789682965654

ReferènciesModifica

  1. Anon, 2004, p. 286.
  2. 2,0 2,1 Ward, 2010, p. 198.
  3. Vergara, 2007, p. 49.
  4. 4,0 4,1 Steele, 1996, p. 84.
  5. Ward, 2010, p. 199.
  6. Vergara, 2007, p. 54.
  7. Serna, Mercedes. "Rosario Castellanos Y El Eterno Femenino." Anagnórisis. Revista De Investigación Teatral 9 (2014): pp.40-52
  8. Gómez Parham, 1988.
  9. 9,0 9,1 Geldrich-Leffman, Hanna. Woman's Emerging Voice: Rosario Castellanos., 2004
  10. 10,0 10,1 Gómez Parham, 1989.
  11. Castellanos, 1964, p. 228.
  12. Castellanos, 1964, p. 223.
  13. 13,0 13,1 13,2 Landry, 2012, p. 1.
  14. Landry, 2012, p. 2.
  15. Ward, 2010, p. 200.
  16. Gómez Parham, 1989, p. 22, "Instruments of this alienation include severe codes of courtesy, machismo and other forms of sex-role stereotyping, greed and above all, language barriers.".
  17. Gómez Parham, 1988, p. 3, "New elements such as homosexuality and feminism-as-politics appear [...] explore new ways of dealing with the old problem of alienation".

BibliografiaModifica