Rosenbuschita
La rosenbuschita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch (24 de juny de 1836 - 20 de gener de 1914), mineralogista i petròleg de la Universitat Heidelberg.
 Rosenbuschita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆ |
| Epònim | Karl Heinrich Rosenbusch |
| Localitat tipus | Skutesundskjær, Àrea de Barkevik, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.22 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.22 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.13 |
| Dana | 56.2.4.8 |
| Heys | 17.1.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,12 Å; b = 11,37 Å; c = 7,35 Å; α = 90,63°; β = 100,75°; γ = 112,01° |
| Simetria | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | amarronat, marró grisós |
| Exfoliació | perfecta en {010}, i també {100} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,30 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,678 nβ = 1,687 nγ = 1,705 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 78° a 80° |
| Dispersió òptica | r >> v forta |
| Impureses comunes | Ce, Fe, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Rbs |
| Referències | [1] |
Característiques Modifica
La rosenbuschita és un silicat de fórmula química Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosenbuschita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments Modifica
Va ser descoberta a Skutesundskjær, a l'àrea de Barkevik, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets de Noruega, així com a Suècia, Romania, el Marroc, Angola, Líbia, Malawi, Namíbia, Guinea, Rússia, els Estats Units, el Canadà, Groenlàndia, Brasil i el Paraguai.
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosenbuschita |
- ↑ «Rosenbuschite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].