Obre el menú principal

Rosine Stoltz (París, 13 de gener de 1815 - 30 de juliol, 1903) fou una mezzosoprano francesa.

Infotaula de personaRosine Stoltz
Stoltz, Rosine 1856-58.jpg
Rosine Stoltz el 1856
Nom original (fr) Rosine Stoltz
Biografia
Naixement Victorine Noël
13 de gener de 1815 París
París
Mort 30 de juliol, 1903, París
París
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera
Professors Antoine Ponchard
Veu mezzosoprano
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

La vida d'aquesta artista podria subministrar material per a diverses novel·les. El seu nom verdader era Victorine Noël; però en ingressar en l'acadèmia de Choron el 1826 s'inscriví ja amb el nom de Rosina Niva. Després de la Revolució de 1830 actuà com a corista en diversos teatres de París, debutà modestament com a segona mezzosoprano a Brussel·les el 1832. Primerament adoptà el cognom Stoll, que era el de la seva mare, i el convertí després en Stoltz, amb el fou coneguda ja la resta de la seva vida artística, si bé algunes vegades figurava en els programes amb el nom de Rosine i d'altres amb el d'Eloisa.

Malgrat que la seva tècnica musical era quelcom deficient, al dir dels musicòlegs, tots ells convenien que posseïa un extraordinari talent dramàtic i un absolut domini de l'escena, veu càlida i potent i figura arrogant. En poc temps va convertir-se en la cantant favorita del públic de l'Òpera de París, confiant-li els principals compositors de l'època els papers de major importància en l'estrena de les seves obres. En el citat teatre, i des de 1841 fins a 1847, regnà sense rival, creant les següents parts de mezzosoprano:

Meyerbeer li confià el paper de Fides, de Le prophète, en la seva reaparició en l'Òpera el 1855.

El 1860 abandonà l'escena després d'actuar amb clamorós èxit en l'Òpera, de Lió. L'únic que tornà a saber-se d'ella fou que va contraure matrimoni diverses vegades, sent, successivament, baronessa, comtessa de Kestechendorf i princesa de Bassano.

Entre els llibres basats en la novel·lesca vida de Rosine Stoltz, cal citar els següents:

  • Scudo, Histoire d'une cantatrice de l'Opera;
  • Lamer, Madame Rosine Stoltz (París, 1847);
  • Eugenia Perignon, Rosine Stoltz (París, 1847);
  • Gustave Bord, Rosine Stoltz, de l'Academie Royale de Musique (París, 1909).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosine Stoltz