Rosita Díaz Gimeno
Rosita Díaz Gimeno (Madrid, 13 de setembre de 1908 - Nova York, 23 d'agost de 1986)[1] va ser una actriu espanyola.
 (1939)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1908 Madrid |
| Mort | 23 agost 1986 (77 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
  | |
Va ser una de les actrius del cinema espanyol durant la Segona República Espanyola. En els anys 30, va marxar a Hollywood per participar en les versions espanyoles de pel·lícules nord-americanes. Va tornar a Espanya i va seguir actuant per a la pantalla gran fins a la Guerra Civil. Rosita Díaz estava casada amb el fill major del cap del govern republicà, Juan Negrín, la qual cosa va fer que es veiés forçada a exiliar-se després de la derrota de la República. Va tornar als Estats Units, on va arribar a ser professora a la Universitat de Princeton. També va treballar com a actriu de teatre i cinema tant a Nova York, on finalment es va instal·lar, com a Mèxic.
Va morir a Nova York, el 23 d'agost de 1986, ciutat on va ser enterrada.
Pel·lícules modifica
- Un hombre de suerte (1930)
- La Dolorosa (1934)
- Angelina o el honor de un brigadier (1935)
- Rosa de Francia (1935)
- El genio alegre (estrenada el 1939)
- Pepita Jiménez (1945)
- El último amor de Goya (1945)
- Me enamoré de una sirena (1946)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosita Díaz Gimeno |