Tartera
Una tartera, rosseguera[1] o xaragall[2] és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims. Si la formació té un pendent pronunciat i està composta per pedres mòbils, s'anomena talús. Són d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
Normalment, una tartera, com a acumulació de blocs i còdols cantelluts al vessant d'una muntanya, és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. Un erm d'alta muntanya és un terreny amb prats, tarteres i afloraments rocosos per damunt dels 2.000 metres.[3] Les tarteres inestables situades en vessants de fort pendent poden constituir una rosseguera, terme que es refereix més aviat al talús inclinat format per les pedres despreses.
Hi ha pobles que duen aquest nom, com Tartera, nucli de població de Das; El Tarter, nucli de població de Prullans; El Tarter, nucli de població de Canillo.
També es coneix com a tarter o runar (en valencià).
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Rosseguera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xaragall». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Vall de Hònt Herèda - Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural[Enllaç no actiu]