Rossend Carrasco i Formiguera

Rossend Carrasco i Formiguera (Barcelona, 25 de juliol de 1892 - 17 d'agost de 1990)[1] fou un metge i fisiòleg català, pioner en la teràpia de l'ús de la insulina. Fill de Rossend Carrasco i Maria Formiguera, germà del també metge Lluís Carrasco i Formiguera i del polític Manuel Carrasco i Formiguera.[2]

Infotaula de personaRossend Carrasco i Formiguera
Biografia
Naixement25 juliol 1892 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1990 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Activitat
OcupacióMetge Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNúria Pi-Sunyer i Cuberta Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

En 1913 publicà un treball sobre patologia del tiroides. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona en 1914 i en 1915 es doctorà amb la tesi El esquema neutrófilo de Arneth y sus alteraciones en el hipertiroidismo. Després treballà a l'Institut de Fisiologia de Barcelona amb Leandre Cervera i Astor i sota la direcció d'August Pi i Sunyer. Alhora ingressà en la Societat de Biologia de Barcelona.

El 1919 acompanyà August Pi i Sunyer a Buenos Aires i Montevideo, on es quedà un temps treballant amb el doctor Ashre. Publicà un treball sobre la dosificació de la glucosa en els diabètics. De 1920 a 1921 va marxar a la Universitat Harvard amb una beca de la Mancomunitat de Catalunya. Hi fou nomenat teaching fellow al Departament de Fisiologia i va publicar un article sobre la producció d'adrenalina per punció del quart ventricle amb Walter Cannon. També treballà al servei per a diabètics del New England Deaconess Hospital en l'aplicació d'insulina als diabètics.[3]

El 1922 tornà a Barcelona, i en col·laboració amb el farmacèutic del Laboratori Municipal de Barcelona Pere González i Juan van obtenir les primeres dosis d'insulina seguint la tècnica de MacLeod que foren injectades per primer cop en Europa el 4 d'octubre a un diabètic humà (Francesc Pons, de 20 anys). El 1924 fou nomenat director del Sanatori per a Diabètics a la Bonanova i el 1927 fou cap del departament de Diabetis i Nutrició de l'Institut Policlínic Plató.

El 1933 fou nomenat professor agregat a la càtedra de malalties de la nutrició a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es casà amb Núria Pi i Sunyer, filla de Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona.[4]

A causa de la significació política de la seva família en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on va arribar el juny de 1939 a bord del vaixell Sinaia.[5] Fou professor substitut de fisiologia humana a les universitats de Ciutat de Mèxic (1939-1941) i Puebla (1941-1944), de nutrició i dietètica a l'Escola Nacional de Ciències Biològiques de Ciutat de Mèxic (1945-1947) i publicà treballs a l'American Journal of Physiology. Una filla seva casà amb Salvador Armendares i Sagrera, també exiliat.

El 1948 marxà a Veneçuela, on treballà com a professor de Fisiologia de la Universitat de Los Andes, a Mèrida (1948-1950) i després a la Universitat de Maracay i a la Universitat Central de Caracas (1963-1972). Jubilat, torna a Catalunya el 1975 i fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[6]

FamíliaModifica

El 26 de desembre de 1917 es va casar a l'església de la Mercè de Barcelona amb la Soledad ("Solita") Granados i Gal[7] (n. Barcelona, 4 d'abril 1895) filla del compositor Enric Granados i Campiña. Soledad Granados va morir el 2 d'abril de 1936[8] als 40 anys. Van tenir 5 fills: Roser, Maria Antònia, Montserrat, Lluís i Oriol. Anys més tard, Rossend Carrasco es va casar amb la Núria Pi-Sunyer i Cuberta, filla del alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. No van tenir fills.

Obres (selecció)Modifica

  • Introducción al estudio de la Fisiología (1920)
  • Insulina, estudio fisiológico y clínico (1924)
  • La Diabetis. Estudi fisiològic i Clínic (1927)
  • La Diabetis. Tractament. 1929
  • Los preparados de insulina de acción prolongada (1940)
  • Estudio de las variaciones del fósforo en la sangre (1943)
  • La acción diebetógena de la hormona tiroidea (1944)

ReferènciesModifica

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 18-08-1990, pàg. 14 [Consulta: 11 gener 2017].
  2. «Rossend Carrasco i Formiguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Galeria de Metges Catalans
  4. Obituari al diari El País, 21 d'agost de 1990
  5. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 246-247. 
  6. Rossend Carrasco Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine. al web de la RAMC
  7. La Veu de Catalunya, Any XXVII, número 6688, 24-12-1917, pàg. 2 [Consulta: 11 gener 2017].
  8. La Vanguardia, 23-04-1936, pàg. 2 [Consulta: 11 gener 2017].

Enllaços externsModifica