Rovelló
El rovelló,[1] esclata-sang,[1] pebràs,[1] pinenc, pinenca, pinatenca[2] o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius 'que té llet' i sanguifluus 'que raja sang') és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a les illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Sovint s'anomena també «rovelló» un altre bolet del mateix gènere, el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament; de la mateixa manera a vegades també es diu «pinetell» a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se'n pot dir potifler, o simplement mare del Rovelló.
Lactarius sanguifluus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius sanguifluus Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Hypophyllum sanguifluum | ||||||||
| Sinònims | Hypophyllum sanguifluum
| ||||||||
No s'han de confondre amb la lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.
Descripció modifica
El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb què se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.
No el confongueu amb la cabra, bolet no comestible.
Gastronomia modifica
El làtex, si se n'han menjat força, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu. Tradicionalment, la seva recol·lecció era una activitat de temporada i d'importància reduïda, reservada a la gent que vivia a les serranies. Actualment, però, ha esdevingut una espècie d'esport als pobles de muntanya.[3]
Hàbitat modifica
Es fa en pinedes de sòl calcari sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell es fa a tot Europa. Vol la calor i és propi de boscos assolellats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus és més freqüent a terra baixa i a les obagues. La dependència que tenen els pins respecte a les micorrizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.
Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.
Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.
Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovelló:
- Rovelló de cabra (Lactarius torminosus)
- Rovelló vinader (Lactarius vinosus)
- Rovelló de roure
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ https://www.avl.gva.es/lexicval/pinatenca
- ↑ Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 42 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.
