Roy J. Glauber

Roy J. Glauber (Nova York, 1 de setembre de 1925 - Newton, 26 de desembre de 2018) va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.[1]

Infotaula de personaRoy J. Glauber
Roy Glauber Dec 10 2005.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Newton (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
The Bronx High School of Science Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJulian Schwinger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i física teòrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1974–1974)
Universitat d'Arizona
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJulian Schwinger Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDaniel Kleitman, Leo P. Kadanoff, D. F. Walls, Michej Lewenstein (en) Tradueix, Kevin E. Cahill (en) Tradueix i Victor Franco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 195608663 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer l'1 de setembre de 1925 a la ciutat nord-americana de Nova York. Va estudiar física a la Bronx High School fo Science de la ciutat de Nova York, on es llicencià el 1941. El 1949 es va doctorar a la Universitat Harvard, amb la supervisió de Julian Schwinger, on va exercir de professor.[2][3]

Recerca científicaModifica

Després de llicenciar-se en física l'any 1941 entrà a treballar al Laboratori Nacional de Los Alamos i col·laborà en el projecte Manhattan realitzant càlculs sobre la massa crítica de la bomba atòmica.[4]

Interessat posteriorment en òptica, en els seus estudis, publicats l'any 1963, Roy Glauber va establir les bases de l'òptica quàntica mostrant que la teoria quàntica regeix el camp de l'òptica, establint un model de fotodetecció. Va poder explicar les diferències fonamentals entre fonts càlides de llum, com les bombetes elèctriques amb una barreja de freqüències i fases i els làsers que donen una freqüència i fase concretes.[5]

L'any 2005 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Física per la seva contribució a la teoria quàntica de coherència òptica. L'altra meitat del premi el compartiren els físics John L. Hall i Theodor W. Hänsch pel desenvolupament de l'espectroscòpia basada en el làser.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Fellows | Royal Society», 16-03-2015. Arxivat de l'original el 16/03/2015. [Consulta: 27 novembre 2021].
  2. Glauber, Roy J. The Relativistic Theory of Meson Fields. (tesi), 1949. 
  3. World Who's who in Science: A Biographical Dictionary of Notable Scientists from Antiquity to the Present (en anglès). Marquis-Who's Who, Incorporated., 1968. 
  4. «Roy Glauber's Interview» (en anglès). Manhattan Project voices. [Consulta: 27 novembre 2021].
  5. Glauber, Roy J. «The Quantum Theory of Optical Coherence» (en anglès). Physical Review, 130, 6, 15-06-1963, pàg. 2529–2539. DOI: 10.1103/PhysRev.130.2529. ISSN: 0031-899X.
  6. «Glauber, Hall y Hänsch, premio Nobel de Física por sus investigaciones en el terreno de la óptica» (en castellà). El País, 04-10-2005. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roy J. Glauber