Rudolf von Laban

coreògraf austríac


Rudolf von Laban (Presburg, 1879 - Weybridge, 1958) fou un coreògraf i teòric de dansa expressiva. A Alemanya va ser el fundador de la dansa moderna, d'estil expressionista, en col·laboració amb Mary Wigman i Kurt Jooss, que havien estat alumnes seus, junt amb una altra alumne, l'hongarès Aurel Milloss.[1] Aquest estil o escola seria continuada per Harald Kreutzberg. Laban va ser el primer a utilitzar l'expressió «dansa-teatre», un gènere que desenvoluparia Pina Bausch, alumna de Jooss.[2][3]

Infotaula de personaRudolf von Laban
Labanotation1.jpg
Von Laban mostrant la seva notació coreogràfica
Nom original(de) Rudolph von Laban
(en) Rudolf Laban Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJean-Baptiste Attila
15 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Bratislava (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Weybridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatÀustria Àustria
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCoreografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCoreògraf
AlumnesDi Stefano, Irmgard Bartenieff, Olga Brandt-Knack, Hertha Feist, Kurt Jooss, Lola Rogge, Mary Wigman, Greta Wrage von Pustau, Ruth Loeser i Martin Gleisner Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

IMSLP: Category:Laban,_Rudolf_von Modifica els identificadors a Wikidata
Alumna a Berlín, l'any 1929
Alumnes de l'escola de dansa de Laban a Berlín, l'any 1929
Un assaig a la platja del ballet de la Tanzbühne Laban d'Hamburg, l'any 1930

Va teoritzar sobre els diferents plans del moviment (horitzontal, vertical, sagital) i sobre sis categories que podien descriure un moviment: el cos (quines articulacions intervenen a cada moment, per exemple), l'energia o esforç (si és més o menys fluid, on i com té pes, i quant, si és més o menys ràpid, més o menys brusc, etc.), el ritme intern de l'individu, la interrelació amb l'espai (tenint en compte les tres dimensions, és a dir un icosaedre i no un rectangle) al qual es troba el ballarí, la interrelació amb objectes i altres persones; i la forma que finalment es veu i que és resultat final, molt lligada a la respiració.

Va presentar un sistema de notació de moviments, conegut com a notació Laban, posteriorment desenvolupat sobretot per Ann Hutchinson Guest, que escrigué el llibre Labanotation. Va ser iniciat a la rítmica dalcroziana per Suzy Perrottet i Mary Wigman.[2] Va treballar amb Kurt Jooss i Mary Wigman, dos ballarins, coreògrafs i professors de dansa contemporània expressiva que van influir i tenir com a alumnes als iniciadors de la dansa-teatre a Alemanya.

FormacióModifica

Fill d'un militar al servei autro-hongarès, de petit va començar a aprendre la dansa tradicional hongaresa (csárdás). A l'edat de trenta anys va començar a estudiar a l'escola de belles arts de París, mostrant interés pel moviment i per l'espai.

BiografiaModifica

En 1907 va començar els estudis a l'escola de belles arts a França, on va concentrar els seus estudis en l'art del moviment (Bewegungskunst) i la dansa expressiva (Ausdruckstanz). Només tres anys després, en 1910, fundà a Munic una escola de dansa, a la qual va estudiar Mary Wigman. En 1923 va fundar un teatre dedicat a la dansa, el Tanzbühne Laban, a Hamburg, i en 1927 una escola de dansa a Berlín on estudià Erns Uthoff.[4]

En 1928 va publicar la Kinetographie Laban, que popularment va ser coneguda com a "Kinetography" o "cinetografia" a Europa i "labanotation" (de "Laban" i "notació") a alguns altres països. Posteriorment, altres autors, com Albrecht Knust, Jacqueline Challet-Haas i Ann Hutchinson, van desenvolupar aquest sistema de notació de moviments primaris que pretenia ser un altre mètode de notació coreogràfica i que avui de vegades ha estat usat per a altres usos, com per exemple comunicatius (comunicació no verbal, estudis culturals, etc.). Von Laban també va estudiar i proposar moviments per a masses o grans cors.

Afí a la ideologia nacional-socialista, va treballar estretament amb el ministeri de cultura alemany i especialment amb Joseph Goebbels, ministre de propaganda, dirigint diversos festivals, dirigint el ballet de l'Òpera de Berlin (1030-1934), coreografiant els moviments i coreografies dels atletes als Jocs Olímpics de Berlín (1936), etc. Mentre va viure a Alemanya va promocionar i aplicar les idees del govern, especialment pel que fa a la discriminació de les persones no pertanyents a la raça ària.

A finals dels anys 30 va marxar a Anglaterra, on va enunciar una anàlisi del moviment basat en els efectes psicomotrius de treballadors que realitzaven moviments mecànics repetitius al llarg de tot el dia a fàbriques. En 1945 va fundar el Laban Art of Movement Guild i en 1946 l'Art of Movement Studio a Manchester.

  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 852-53 (ISBN 84-7291-226-4)
  2. 2,0 2,1 Víctor Molina i John London: El desig teatral d’Europa, editat per Punctum, 2013. ISBN 9788494198724 (català)
  3. Pensar i interpretar l'oci, Edicions Universitat Barcelona, 2012, ISBN 9788447536313 (català)
  4. [enllaç sense format] https://www.oxfordreference.com/view/10.1093/oi/authority.20110803114952876

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia Espasa. Suplement dels anys 1957-58, pàg. 232 ISBN 84-239-4593-6
  • Rudolf Laban, Meister und Werk in der Tanzkunst, Deutsche Tanzzeitschrift. Maig de 1936. (alemany)
  • Horst Koegler, Vom Ausdruckstanz zum "Bewegungschor" des deutschen Volkes: Rudolf von Laban, a Intellektuellen im Bann des National Sozialismus, editorial Karl Corino, Hamburg: Hoffmann & Campe, 1980 (alemany)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf von Laban