Rudolph Schevill
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rudolph Schevill (18 de juny de 1874, Cincinnati, Ohio - 17 de febrer de 1946, Berkeley, Califòrnia) fou un hispanista i cervantista estatunidenc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juny 1874  Cincinnati (Ohio) |
| Mort | 17 febrer 1946 (71 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | New Haven |
| Ocupació | romanista, professor d'universitat, hispanista, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Membre de | |
Biografia modifica
Es graduà a la Universitat Yale el 1896 i es doctorà a la Universitat de Múnic el 1898. La seva tesi era sobre l'estudi de les relacions entre August Wilhelm Schlegel i el drama francès. Estudià també a La Sorbona, al Collège de France i a la Universitat de Madrid. Començà a ensenyar francès i alemany a la Universitat de Bucknell i alemany a la Sheffield Scientific School de Yale; entre el 1900 i el 1901 fou instructor de francès i castellà i professor assistent de castellà a Yale entre el 1901 i el 1910. En aquell últim any fou cridat com a professor de llengua i literatura espanyoles a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i cap del departament de llengües romàniques. Schevill dominava les cultures i llengües d'Alemanya, França i Espanya i era un gran melòman.
Escrigué sobretot articles sobre filologia hispànica a Romanische Forschungen, Revue Hispanique i Modern Language Notes, i preparà edicions i estudis sobre autors clàssics: Juan de Timoneda, Lope de Vega, Luis Vélez de Guevara; i també moderns: Juan Valera, Gaspar Núñez de Arce, Pedro Antonio de Alarcón. El seu primer llibre important fou Ovid and the Renascense in Spain (1913). Durant molts anys estudià la figura de Miguel de Cervantes i particularment les influències sobre ell exercides per l'antiguitat clàssica i les literatures estrangeres; com a resum de les seves investigacions monogràfiques publicà un llibre de síntesi Cervantes (1919). El 1914 i en col·laboració amb Adolfo Bonilla y San Martín emprengué l'edició de les Obras completas de Cervantes, tasca que ell continuà i acabà sol quan morí el seu col·laborador el 1926. L'últim volum aparegué el 1941. Traduí a l'anglès El niño de la bola de Pedro Antonio de Alarcón.
Obres modifica
- Ovid and the Renascense in Spain (1913)
- El arte dramático de Lope de Vega (1918)
- Cervantes (1919).