Obre el menú principal

Rumex

gènere de plantes

Rumex és un gènere de plantes dicotiledònies de la família de les poligonàcies[1] Inclou a unes 50 espècies,[2] si bé la sinonímia complica la seua nomenclatura. El gènere inclou a R. bucephalophorus, espècie molt comuna, i altres tan populars que reben moltes el nom vernacle d'agrella [3] i vinagrella (R. scutatus i R. induratus).

Infotaula d'ésser viuRumex
Rumex X patientia Sturm55.jpg
Rumex patientia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereRumex
L., 1753
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Acetosa Tradueix
Emex
Acetosella Tradueix
Lapathum Tradueix
Bucephalophora Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Creixen sobretot a l'hemisferi nord, però gràcies a les seues característiques genètiques que li atorguen un creixement ràpid en qualsevol tipus de sòl i d'ambient, s'ha estès per la major part del món. Formen part del gran grup d'herbes anomenades com a "males herbes", però algunes d'aquestes s'arrepleguen per al consum, sobretot en amanides.

Les espècies de Rumex són part de l'alimentació de les larves de diverses espècies de lepidòpters.

MorfologiaModifica

Són plantes perennes, biennals o anuals, monoiques (Rumex subg. I Platypodium) o dioiques (subg. acetosa i acetosella), tenen arrel primària molt llarga i generalment un caudex curt, o de vegades, rizomatoses i/o estoloníferes. Les tiges són erectes, ascendents, glabres o pubescents papil·loses.

Les fulles basals (en algunes espècies) i les apicals són alternes i peciolades. L'òcrea és membranosa i persistent o parcialment caduca. Els pecíols estan present en les fulles basals, mancansa d'ells a les fulles apicals, i amb les bases no articulades. Les fulles poden tindre forma variable, però normalment les bassals (si estan presents) i les fulles caudals són marcadament ovalades encara que poden ser des d'arrodonides a lineals, com més es puja per la tija més petites i més estretes distalment són. Els limbes són sencers (o lobulats basalment) encara que de tant en tant poden ser ondulats. Les fulles properes a la inflorescència poden ser diferents a les que es troben a la base. Aquestes poden tindre o no estípules.

Les inflorescències són terminals, a vegades terminals i axials, formen panícules o inflorescències paregudes, rarament senzilles. Tenen pedicels. Les flors són bisexuals o unisexuals, (1-) 4-30 per òcrea. El periant és verd, rosat o roig, campaniforme i glabre. Té (5-) 6 tèpals sepalòides i presenten dimorfisme. Exteriorment queden 3 tèpals petits, l'extern és generalment 3 vegades més petit que la resta, a vegades d'1 a 3 presenten una vena central transformada en tubercle. Tenen sis estams, filaments diferents, lliures i glabres. Pel que fa a les anteres van des del groc al groc obscur, tenen una forma ovalada tirant a allargada. Posseeixen 3 estils desplegats o contrets i diferents entre ells. Com que tenen 3 estils tindran 3 estigmes, aquests són o fibrats o plomosos.

Els aquenis estan inclosos en grans periants verinosos de color bronze a marró fosc, poden ser no alats o feblement alat. Aquenis de 3 cares, a voltes amb forma piramidal o comprimits, i glabres. Llavors: embrió recte; x = 7, 8, 9, 10; (el gènere generalment sol ser poliploide).

EspèciesModifica

ReferènciesModifica

  1. Família a la qual s'han inclòs uns dos centenars d'espècies anuals, biennals i perennes de la família de les poligonàcies Izco, J. et al.. Botànica. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. - Madrid, 2004, p. 531. ISBN 84-486-0609-4. 
  2. Izco, J. et al.. Botànica. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. - Madrid, 2004, p. 531. ISBN 84-486-0609-4. 
  3. «Rumex». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Vegeu el penúltim resultat [consultat el 28/3/2018]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rumex