Rumex acetosa
L’agrella [1] o vinagrella (Rumex acetosa) és una planta de la família de les poligonàcies i del gènere Rumex. També se'n diu pa de cucut, borreguets i, al Camp de Morvedre, dinerets.
![]() Hàbit | |
![]() Il·lustració botànica mostrant els caràcters típics C. A. M. Lindman, «Bilder ur Nordens Flora» (1917-1927) | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | aqueni |
| |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Polygonaceae |
Gènere | Rumex |
Espècie | Rumex acetosa Carl von Linné, 1753 |
| |
![]() |
MorfologiaModifica
Planta de fins a 60 cm d'alt, perenne, de fulles oblongues i que floreix en espigues verdoses i vermellenques al final de la primavera.
El gust àcid de les fulles motiva el nom popular d'agrella en català i acedera en castellà.
UsosModifica
Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l'agrella ha estat conreada des de l'antiguitat. Es tracta d'una verdura molt utilitzada a la cuina occitana del nord (Alvèrnia i Llemosí), on se'n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs. Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l'àcid oxàlic que conté. De les fulles se'n fan sopes i purés, com el "shav" de la cuina polonesa i lituana. Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se'n poden fer amanides, car les fulles d'agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el del kiwi o el de la maduixa de bosc.
L'agrella és esmentada a La cuynera catalana i en diversos receptaris mallorquins més o menys coetanis.[2]
A la medicina herbal tradicional l'agrella es feia servir com a laxant.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Rumex acetosa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Vegeu el segon resultat. [consultat el 28/3/19]
- ↑ J. Fàbrega, Heu tastat el salmó amb agrella?
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Rumex acetosa |