Obre el menú principal

Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir el seu oncle Mleh el 1174. Romangué fidel als croats, tot i que fou traït pel príncep d'Antioquia. Adquirí fama de governant just i ordenà la fundacions de monestirs en el seu reialme.

Infotaula de personaRupen III
Biografia
Naixement 1145
Drazark monastery Tradueix
Mort 6 maig 1187 (41/42 anys)
Drazark monastery Tradueix
Lloc d'enterrament Drazark monastery Tradueix
  Rei d'Armènia Menor 


FlagKilikia.svg  Rupènides 

Activitat
Ocupació Monarca i polític
Altres
Títol Rei d'Armènia Menor
Família Rupènides
Cònjuge Isabella of Toron Tradueix
Fills Alícia d'Armènia
Philippa of Armenia Tradueix
Pare Esteve d'Armènia Menor
Germans Lleó II d'Armènia Menor
Modifica les dades a Wikidata

OrígensModifica

Era fill d'Esteve d'Armènia Menor i de Rita de Barbaron. Durant el regnat de Mleh, va viure exiliat a Barbaron. El 7 de febrer del 1165, quan el seu pare anava al banquet que oferia el governador bizantí de Cilícia, Andronicus Euphorbenus, fou assassinat. Després d'això passà a viure amb el seu oncle matern, Pagouran, senyor de Barbaron, fortalesa que protegia el pas a les Portes de Cilícia per les Muntanyes del Taure.

Quan el seu oncle, Mleh, també morí assassinat per la noblesa (els nakharars), el 15 de maig del 1175, fou escollit com a successor pel seu caràcter generós i de bona fe.[1]

Relació amb els estats croatsModifica

Després de la greu derrota bizantina davant els seljúcides a Miriocèfal, a la regió de Frígia el 1176, l'amenaça dels bizantins va desaparèixer també per a Armènia Menor. Va oferir una recompensa als assassins del seu oncle, però quan aquests la van anar a cobrar els va executar.[2]

Rupen va restablir la tradicional aliança amb els estats francs. A finals del 1177, col·laborà amb el comte Felip d'Alsàcia i el príncep Bohemond III d'Antioquia en un setge a Harenc.[3] El 1180 Armènia Menor acollí nobles procedents d'Antioquia, per por de Sibil·la, esposa del príncep Bohemond, de la qual es deia que feia maleficis.El 1181 va viatjar al Regne de Jerusalem i es va casar amb una princesa franca, Isabel de Toron, filla d'Humfred de Toron i d'Antonieta de Milly senyora de Transjordània, i germana d'Humfred IV de Toron.

En canvi les relacions amb el Principat d'Antioquia, governat per Bohemond III no foren bones, ja que Antioquia aspirava a dominar Adana. A finals del 1182, el governador bizantí de Cilícia, Isaac Comnè, revoltat contra l'emperador Andrònic I Comnè, s'alià amb el príncep Bohemond III i junts atacaren la ciutat armènia de Tars; però Bohemond aviat canvià de parer i vengué Tars més el governador a Rupen, cosa de la qual se'n penediria més endavant. Els cavallers del Temple pagaren a Rupen el rescat d'Isaac Comnè. Antioquia va trobar un aliat contra Rupen en el senyor de Lampron on governava Hethum, de la família dels hethumians. Per intimidar a aquest vassall inquiet, Rupen va enviar el seu germà Lleó (el futur Lleó II d'Armènia Menor) a assetjar el castell de Lampron vers el 1184. Vers el 1185 Rupen III fou fet presoner a traïció per Bohemond III d'Antioquia [4] quan anava a un prostíbul a Antioquia. Va ser alliberat a canvi d'un rescat i l'entrega de Sarvandikar, Hamduna i Chkar al Principat d'Antioquia.[5]

Relació amb els seljúcidesModifica

El juny del 1180, el soldà d'Egipte Saladí i el soldà d'Icònium Kilij Arslan II, es trobaren a la vora del riu Sanja, on sembla que acordaren una aliança contra els cristians. Els primers fruits d'aquesta aliança foren un seguit d'atacs ràpids contra els territoris de Rupen III, amb el pretext d'haver donat mal tracte a les tribus de turcmans que passaven per aquell país. Rupen establí la pau amb Kilij Arslan II aquell mateix any.[6]

Descendència i successióModifica

Del seu matrimoni va tenir dues filles:

  • Alícia, nascuda el 1182, que es va casar amb el nakharar Hethum de Sasun i en segones noces amb Ramon IV de Trípoli (fill gran de Bohemond d'Antioquia) amb el qual va tenir a Raimon Rupen d'Antioquia).
  • Filipa, nascuda el 1183, que es va casar amb Teodor I Làscaris Comnè, emperador de Nicea.

El 1186 Rupen es va retirar a un monestir, i mancat de fills mascles el va succeir el seu germà Lleó (Lleó II d'Armènia Menor)

Precedit per:
Mleh
Regne de la Petita Armènia
1175-1186
Succeït per:
Lleó II

ReferènciesModifica

  1. Runciman, 1989, p. 389.
  2. Adalian, 2010, p. 514.
  3. Runciman, 1989, p. 419.
  4. segons Sembat Sparapet a "Historiadors de les croades, documents armenis"
  5. Runciman, 1989, p. 429.
  6. Setton, 1955, p. 575.

BibliografiaModifica

  • Adalian, Rouben Paul. Historical Dictionary of Armenia. Scarecrow Press, Inc, 2010. 
  • Runciman. A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 1989. 
  • Setton, Kenneth. A History of the Crusades: The first hundred years. University of Pennsylvania Press, 1955.