Ruralisme

El terme ruralisme el componen l'adjectiu “rural” (del llatí post-classic “ruralis”, que es refereix a allò relatiu al camp, les societats humanes vinculades, més o menys estretament, a la natura, i/o als treballs agrícoles i ramaders) i el sufix “-isme” (del llatí -ismus, que significa teoria, doctrina o corrent artístic).

El “ruralisme”, com a concepte modern, i a diferència del que ja coneixiem com a "agrarisme",[1] apareix a Catalunya[2] en un moment en què la crisi climàtica (acompanyada de diferents crisis socioeconòmiques i sanitàries a nivell mundial) planteja un punt d'inflexió en el futur de la humanitat i la civilització com la coneixem a dia d'avui. Encara de forma incipient i sense consens formal, podríem sintetitzar el concepte de ruralisme com:

« Una exaltació d'allò “rural” en la societat general, des de la perspectiva dels seus atributs positius, referent al tracte directe amb la natura, el respecte pel medi, l'economia social, l'ecologia i el comerç de proximitat. Capacitats que històricament es donen més en espais rurals per la seva necessitat i possibilitat de desenvolupar-se »

Desglossant-ne la síntesi, podríem extreure'n les idees principals. Ruralisme és:[3]

  1. Una actitud, no normativa ni estandarditzada, que proposa els beneficis de la ruralitat com una necessitat social, econòmica i ecològica, en el marc de la crisi climàtica i el desenvolupament futur de les societats humanes. Fa referència a una idea o perspectiva, més que a un mètode o disciplina.
  2. Ecologia: La comprensió del paper de l'ésser humà com un animal social que habita espais naturals dels quals depèn i ha de respectar, per tal d'assegurar el seu desenvolupament així com el de la resta d'éssers que l'habiten. Poder viure de l'entorn més immediat i de forma sostenible, mantenint l'ecosistema.
  3. Sobirania alimentària i energètica en la mesura del possible. Recuperació dels espais agraris i ramaders per a l'obtenció d'aliments sans i frescos sense dependència, i gestió energètica ecològica del paisatge. Així com també la recuperació els oficis i habilitats artesanes que han desaparegut o són en perill d'extinció.
  4. Una idea que no implica l'espai que s'habita, sinó la perspectiva des de la qual s'habita. No és, doncs, un concepte atribuïble a les societats rurals, o viceversa, sinó a la predisposició que els habitants d'una determinada zona tenen per a “ruralitzar-la”.
  5. Sobrietat i austeritat, en els usos i abusos i la presa de decisions. L'abandonament de les necessitats materials supèrflues i de la lògica abusiva del creixement econòmic indefinit.
  6. Interdependència: comprensió de les societats humanes com a sistemes complexes que depenen uns dels altres, amb horitzontalitat, equilibri i justícia social.
  7. Descongestió: propiciar el repoblament rural i l'activitat econòmica i cultural en espais rurals, així com descongestionar alhora els centres urbans per evitar el desgast energètic i ecològic que aquests suposen, i afavorir les decisions polítiques des d'una perspectiva no urbanocèntrica.
  8. Reivindicació i reclam de les arrels, l'obertura, la diversitat, la radicalitat (en el sentit explícit de la paraula), l'essència i l'espiritualitat.

ReferènciesModifica

  1. L'agrarisme és una ideologia, o més aviat un conjunt d'ideologies i moviments socials rurals presents a l'Europa dels segles XIX i principis del XX, però amb continuïtat ininterrompuda fins a l'actualitat. El seu objectiu general era la defensa dels interessos agraris i de les poblacions rurals. Per analogia, el terme podria designar també, més tard i en altres llocs, moviments socials o polítics d'orientació agrària.
  2. La utilització del terme en català apareix en diferents espais com per exemple en el lema "Ruralisme o Barbàrie" per a una campanya de micromecenatge del documental "El NO a l'ós? Crònica d'un conflicte", de la ma de la Productora Le Champs. El lema apareix simultàniament a la publicació de "Ruralidad o barbarie", d'Adrián Almazán Gómez. Posteriorment (5/10/2019) l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, amb la col·laboració del Konvent de Cal Rosal, al Berguedà, organitza la Jornada «Ruralisme i emergència climàtica». Una trobada que pretén presentar diverses experiències per facilitar el canvi de paradigma en les relacions humanes i econòmiques, posant el focus en tot allò que es pugui construir des del territori, defugint les dinàmiques capitalistes, competitives i agressives i a partir dels principis de l’economia solidària, la transformació social, cultural i personal. També la publicació d'un article de Gustavo Duch al diari Ara, en fa referència.Duch, Gustavo. «Ruralisme o barbàrie» (en català), 11-12-2019. [Consulta: 7 febrer 2021].
  3. En base a la utilització que s'ha fet del terme en les seves diferents aparicions recents per col·lectius com l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, espais com el Konvent.0, publicacions com les de Gustavo Duch o Adrián Almazán, o iniciatives com la del lema "Ruralisme o Barbàrie", de Vanesa Freixa.