Ruteni natiu
La ruteni natiu o simplement ruteni és un mineral de la classe dels elements natius.[1]
Ruteni natiu | |
---|---|
Ruteni en barra (sintètic) | |
Fórmula química | (Ru,Ir) |
Localitat tipus | Placer d'Horokanai, Uryugawa, Província de Kamikawa, Hokkaido, Japó |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AF.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AF.05 |
Dana | 1.2.2.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 2,7Å; c = 4,28Å; |
Grup espacial | grup espacial 194 |
Color | blanc platejat |
Duresa | 6,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Ir, Pt, Rh, Os, Pd, Fe, Ni, Cu |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1974-013 |
Any d'aprovació | 1974 |
Símbol | Ru |
Referències | [1] |
Classificació
modificaEl ruteni es troba classificat en el grup 1.AF.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i F per a Elements del grup del platí; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.2.2 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 2 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
modificaLa ruteni és un mineral de fórmula química (Ru, Ir). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. Presenta un color blanc platejat amb una lluïssor metàl·lica i una diafanitat opaca.[1]
Formació i jaciments
modificaLa seva localitat tipus es troba al placer d'Horokanai, Uryugawa, Província de Kamikawa, Hokkaido, al Japó.[1] A més a més de la seva localitat tipus, ha estat descrit a tots els continents.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Seventh edition, Volume I: 111-113.
- Canadian Mineralogist (1974): 12: 104-112.
- Canadian Mineralogist (1991): 29: 231-237.