Ryōko Sekiguchi
escriptora japonesa
Ryōko Sekiguchi (en japonès: 関口 涼子, Sekiguchi Ryōko) (Tòquio, 21 de desembre de 1970) és una poetessa i traductora japonesa. Publica els seus llibres en francès i japonès, llengües amb les que a més treballa com a traductora.[1][2]
  | |
| Nom original | (ja) 関口涼子 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 desembre 1970 (53 anys) Tòquio (Japó) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tòquio Universitat de Waseda |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, activitat traductora i activitat literària |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | lingüista, poetessa, traductora, escriptora |
Premis
| |
Va estudiar Història del Art a la Sorbona i es va doctorar en literatura comparada i estudis culturals a la Universitat de Tòquio. Ha treballat com a professora a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO). Sekiguchi ha rebut nombroses beques de la Fundació Japonesa per a la redacció Arts i el Centre Nacional del Llibre, entre d'altres. Els seus poemes han estat traduïts a l'anglès, coreà, suec i àrab.[2]
Obres modifica
- Le Club des gourmets et autres cuisines japonaises, P.O.L, 2013.
- Manger fantôme, Argol, coll. Vivres, 2012.
- L'astringent, Argol, coll. Vivres, 2012.
- Ce n'est pas un hasard, Chronique japonaise, P.O.L., 2011.
- Adagio ma non troppo, Le Bleu du ciel, 2007.
- Héliotropes, P.O.L, 2005.
- Deux marchés, P.O.L, 2005.
- Le Monde est rond, amb Suzanne Doppelt i Marc Charpin, Créaphis, 2004.
- Calque, P.O.L, 2001.
- Cassiopée Péca, cipM, 2001.
- Hakkouseï S'Diapositive, Tokio, 2000
- [Com] position, Tokio, 1996
- Cassiopée Péca, 1993
Referències modifica
- ↑ Costa, Emanuela «A tale of two tongues: self-translation in Sekiguchi Ryōko’s poetry». Contemporary Japan, Vol. 27, Núm. 2, 2015, pàg. 111–130. DOI: 10.1515/cj-2015-0007 [Consulta: 2 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Ryoko Sekiguchi [ Japan, France ]». Internationales literaturfestival Berlin. Arxivat de l'original el 6 de juny 2018. [Consulta: 2 juliol 2016].