Sàlaf

article de llista de Wikimedia

Sàlaf —en àrab سلف, «ancestre» o «predecessor»— o de vegades sàlaf salih —en àrab السلف الصالح, «predecessor pietós»— és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients. Aquestes consisteixen en la de Muhàmmad (Mahoma) i els seus «companys» o contemporanis que el van conèixer —sahaba, en àrab صحابة—, i en les dues generacions següents anomenades tabiín —en àrab التابعون, «company del company»— i tabi at-tabiín —en àrab تابع التابعين, «company del company del company»—.[1]

Els sunnites donen a aquestes tres generacions una gran autoritat moral, ja que llur comprensió de l'islam és considerada com a especialment pura. Aquesta creença es basa en una dita atribuïda a Muhàmmad (hadit) que diu: «els millors de la meva comunitat són la meva generació, la que ve després i la que ve després.»[2]

Avui dia el salafisme és un corrent fonamentalista musulmà que pretén practicar el mateix islam «pur» que el d'aquestes generacions fundadores.

ReferènciesModifica

  1. Perlas del islam. «¿Quiénes son los Salaf?» (en espanyol), 2001.
  2. Hadit recollit als Sahih Bukharí (2652) i Sahih Múslim (2533)

Vegeu tambéModifica