Sèrifos[1][2] (grec: Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos. Es tracta d'una illa petita, d'uns 360 km de longitud, 70 km de costa i uns 74 km², i una població de poc més de 300 habitants. La capital, anomenada simplement Sèrifos o bé Khora (grec: Χώρα, 'vila'), està situada a l'interior,[3] al nord del port, anomenat Livadi (grec: Λιβάδι, 'port'), que es troba al sud-est de l'illa i és d'on surten els diferents ferris cap a la resta d'illes de l'arxipèlag.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSèrifos
Imatge

Localització
Map
 37° 09′ N, 24° 30′ E / 37.15°N,24.5°E / 37.15; 24.5
EstatGrècia

Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de l'Egeu

RegióEgeu Meridional

Unitat perifèricaMilos Regional Unit (en) Tradueix

MunicipiSerifos Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població364 (2011) Modifica el valor a Wikidata (4,9 hab./km²)
Geografia
Superfície74,331 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Altitud140 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal840 05 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webserifos.gr Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Les comunitats de l'illa són:

  • Galani
  • Kal·litsos
  • Koutalas
  • Livadi
  • Megalo Khorió
  • Megalo Livadi
  • Panàgia
  • Khora

Història

modifica

Mitologia

modifica

Segons la mitologia grega, Sèrifos va ser l'illa on va arribar Perseu, engendrat per Zeus, en una arca de fusta juntament amb la seva mare, Dànae, després que el rei Acrisi els aboqués al mar, perquè un oracle havia predit que el seu net el mataria. Dictis, germà de Polidectes, el tirà de l'illa, els va trobar i els va salvar. Quan Perseu no hi era, Polidectes va voler forçar Dànae, que es va refugiar amb Dictis prop dels altars. Perseu va tornar, i va convertir Polidectes en pedra amb l'ajuda del cap de Medusa.[3][4][5]

Antiguitat

modifica

A l'antiguitat, l'illa era poblada per jonis, que es deia que havien arribat provinents d'Atenes. L'illa constituïa una polis, el centre urbà de la qual era situat sota l'actual Khora. Durant les Guerres Mèdiques, va ser de les poques illes de les Cíclades que va refusar sotmetre's a Xerxes l'any 480 aC, segons diu Heròdot, i posteriorment va ingressar a la Lliga de Delos.[6] Els romans la van utilitzar com a lloc de desterrament, explica Tàcit.

Va ser una illa poc important, i els autors en parlaven amb cert menyspreu, perquè era petita i pobra. Els autors antics no fan referència a les mines de ferro i coure que existien a l'illa, tot i que hi ha proves que van ser explotades a l'antiguitat, i se suposa que van donar certa riquesa a la població. En canvi, sí que parlen de les granotes de Sèrifos, que es diferenciaven de les altres perquè eren mudes.[3][7][8]

La vaga de 1916

modifica

L'any 1916 els miners de l'illa van entrar en vaga i l'estat grec a petició del propietari (la família alemanya Groman) va enviar a la guàrdia nacional. Els soldats van disparar als miners i en van matar quatre, però la resta i les seves dones els van atacar i els van matar a tots i van proclamar la República soviètica. Unes setmanes després forces militars gregues van recuperar el control, però els miners van obtenir millors condicions i la jornada de vuit hores.[9]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèrifos
  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223. 
  2. Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari llatí-català de noms propis (en català). Columna, p. 164. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «Seriphos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2023].
  4. Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. II). Fundació Bernat Metge, 2012. ISBN 978-84-9859-200-9. 
  5. «Perseu». enciclopedia.cat. [Consulta: 7 març 2023].
  6. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 771. 
  7. Plini el Vell, Naturalis Historia, VIII 58.
  8. Suda, s.v.
  9. Ness, Immanuel (ed.). The international encyclopedia of revolution and protest : 1500 to the present. V. 1, A-B. Oxford: Blackwell, 2009, p. 126-127. ISBN 9781405184649.