Séder de Pessa'h

El Séder de Pessa'h (en hebreu: סדר של פסח) (en jiddisch: ליל הסדר) és una celebració jueva que marca el començament de la festivitat jueva de Pessa'h. Es duu a terme en la nit del dia 15 de Nissan del calendari hebreu (a la fi del més de març o abril del calendari gregorià). El Pessa'h dura 7 dies a Israel i 8 dies a la diàspora jueva (pels partidaris del judaisme reformat, la duració del Pessa'h és d'una setmana, independentment de la seva ubicació). El séder és un ritual realitzat per una comunitat o per diverses generacions d'una família, la festivitat consisteix en el relat de la història de l'alliberament dels israelites de l'esclavatge en l'antic Egipte. Aquesta història està en el Llibre de l'Èxode (Shemot) en la Bíblia Hebrea.

Séder de Pessa'h

Nom en la llengua original	סדר של פסח
Tipus	dia festiu
Dia	14 Nisan (en)

Una taula preparada per al séder de Pessa'h.

El mateix séder es basa en el verset bíblic que mana als jueus a explicar la història de l'Èxode d'Egipte. Tradicionalment, les famílies i els amics es reuneixen a la tarda per llegir el text de l'Hagadà, una antiga obra derivada de la Mixnà. L'Hagadà conté la narració de l'Èxode israelita d'Egipte, les benediccions i els rituals especials, els comentaris del Talmud de Babilònia, i les cançons de Pessa'h. Els costums del séder inclouen explicar la història, discutir la història, beure quatre copes de vi caixer, menjar matsà, tastar els aliments simbòlics col·locats en la kearà (el plat del séder de Pessa'h) i gaudir de la festa de la llibertat. El séder es realitza de la mateixa manera per part dels jueus de tot el món. El séder és un dels rituals jueus més celebrats.

Origen bíblic

En el llibre d'Èxode (Ex. 12, 1-14) es narra l'institució del Séder durant la festa de Pascua. Però amb la diàspora jueva el 70 a.C. els jueus van renunciar menjar un porc immolat durant el sopar pascual. I també, que el sopar pascual se celebrés una vegada s'ha assistit a la liturgia sinagogal.

Moshé Cordobero

El rabí instaura la tradició de 15 símbols:

1. Kadesh, recitar el kidush (brindis)
2. Urjatz, netejar-se les mans
3. Karpàs, menjar api
4. Iajatz, dividir la matsà
5. Maguid, relats sobre la història de Pésaj
6. Rojtzà, netejar-se les mans
7. Matsà, presentar pa alís o sense llevat
8. Motzí, menjar la matzà.
9. Maror, menjar herba amargant
10. Korej, menjar herba amargant amb matzà
11. Shuljan Orej, parament de la taula
12. Tsafun, menjar l'aficoman
13. Barej, dir el Bircat ha Mazon
14. Halel, recitar les lloances del Halel
15. Nirtzà, tot ha estat acceptat

Kearà

La Kearà (Safata Pascual) és un plat que conté 6 aliments-simbòlics.

• Beitzà: és un ou marró, davant la impossibilitat de construir en el Temple un tipus de sacrifici anomenat jaguigá. Simbòlicament, representa la duresa del cor del faraó
• Zeroa: és un tros de carn rostida com a primer aliment, en recordatori del sacrifici de Pésaj (que també va ser rostit). Molts es van acostumar a col·locar una pota de pollastre, és a dir, un "braç", per recordar que Déu els va treure d'Egipte amb un braç estès.
• Maror: són les herbes amargas(principalment enciam romà) o rave picant. La maror simbolitza l'amarga esclavitud a Egipte. La fulla d'enciam romà s'utilitza junt amb els matzos per fer un sandvitx anomenat korech.
• Jaroset: és una barreja dolça de pomes picades, mel, canela i un rajolí de vi rosat (per donar color). El jaroset de color marró i textura pastosa, simbolitza el fang que els avantpassats van utilitzar per a construir els maóns en la Terra d'Egipte (Eretz Mitzrayim).

• Karpás: és api (pot ser perejil, papa), símbol de la vida. Després és submergida en aigua saladda, símbol de llàgrimes i es menja per a recordar que la vida dels nostres avantpassats va ser "submergida" en llàgrimes.
• Jazeret: es l'arrel del rave picant (Armoracia rusticana). De vegades es tritura i es barreja amb remolatxa (Beta vulgaris) per formar una pasta anomenada Jrein.

El Séder

Consisteix en un banquet familiar (tot i que també pot estar organitzat per escoles, sinagogues o centres comunitaris -que estan oberts al públic en general-). La taula ha d'estar cuberta amb un mantel blanc (o folrada amb paper blanc), es col·loca la millor vaixella i copes de vi per a tots. Tradicionalment es deixa una cadira més buida "per al profeta Elías" a qui s'espera que aparegui amb la noticia del mesías.

Kadesh

El Séder s'inicia amb el Kadesh o Kidush, la primera copa (de quatre) proclama de bendició a Deu Creador i es diu: "Baruj atá Adonai, elojeinu melej haolam, bore peri hagafen" (Beneït ets tu Senyor, nostre Deu, rei de l'univers, creador del fruit de la vida). Les quatre copes celebren els quatre verbs utilitzats en el missatge de Deu a Moisés en Èxode (o Shemot) 6:6-7: els treuré (de l'opresió egipcia), els salvaré (del seu treball), els redimiré (amb el braç estès), els agafaré (per a Mi com a poble i seré per vosaltres dos).

Urjatz

S'afectua la primera ablució de mans de la nit (sense bendició).

Karpas

Cada participant del Sopar agafa verdures banyades en aigua salada mentre ora dient: "...boré pri haadamá" (que significa "...Creador de la fruita de la terra"). Recordant així que la vida dels esclaus va ser submergida en llàgrimes.

Yajatz

S'agafa el matsà central entre les tres i es parteix per la meitat. S'embolica la meitat major en un tovalló especial que es converteix així en el afikoman (que s'ingereix després del banquet, abans de la bendició d'agraïment pels aliments - el Bircat Hamazón, perquè perduri en la boca el sabor de la matsà, ja que la seva ingestió constitueix el moment més important de la nit).

Maguid

Es relata la història de la partida del poble d'Israel d'Egipte, mentre els pares responen a la pregunta dels nens, la primera és: "¿Ma nishtaná halaila hazé micol haleilot?" (Per què aquesta nit és diferent de totes les altres nits?)

Rajtzah

La segona ablució amb l'oració: "...Al Netilat Iadaim" ("...que ens vas ordenar l'ablució de mans") perocedint immediatament a menjar la matsà.

Motzí-matzá

Es comença el banquet ingerint matsà. Abans de l'ingestió es reciten dues bendicions:

1. "...hamotzí lejem min haaretz" ("...que extreus el pà de la terra")
2. "...asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat matzá" ("... que ens vas consagrar amb els Teus preceptes i ens vas ordenar ingerir pà sense llevat")

Maror

S'ingereixen les herbes amargues, amb la bendició: "...asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat maror" ("...que ens vas consegra amb els Teus preceptes i ens vas ordenar la ingestió d'herbes amargues).

Korej

Es col·loca la jazeret (enciam) entre dos troços de matsà (fent un sandvitx) i es pronuncia un text per recordar el Temple i les costums de Hillel, menjant no menys de 25 grams d'aquest aliment que el sabi acostumaba a preparar.

Shulján Orej

Es tracte del banquet festiu en si.

Les comunitats sefardíes acostumaven a incloure en el seu banquet lleguminoses com arròs, maníes, pipes de girasol, etc. Les comunitats asquenanzíes, per la seva part, van prohibir el ús de lleguminoses, ja que en molts casos la farina es veia semblant a la dels cereals, buscant així evitar confusions.

Tzafún

Al concloure el banquet es pren el afikomán que ha estat amagat durant la nit del Seder i es menja abans de començar el Birkat Hamazón (la bendició final)

Bareich

Bendició i tercera copa que es pren després del sopar. És la copa de redempció, per a recordar el vessament de la sang del porc que va identificar les cases dels israelitas al àngel exterminador a Egipte.

Halel

Es pronuncia un capítol de lloances pels miracles i marevelles que els acompanyaren a la sortida d'Egipte: es llegeixen dels Salmos 113 a 118 ("petit Hallel"), després el Salmo 136 o "Gran Hallel"

Després de la bendició final: "Baruj atá H' melej mehulal batishbajot" ("Beneït ets Tú H, Rey enaltit en lloances) es procedeix a beure la quarta i última copa de vi de la nit, recitant-se immediatament la bendició final corresponent.

Barej

Es recita la bendició d'ageïment pels aliments, Birkat Hamazón, la qual inclou "yaalé veiavó ", que s'agrega a la bendició tots els dies de Pesaj i es pren la 4a copa de vi.

Nirtzá

El capítol final de la Hagadá, en el qual s'expressa el desitg de qur tot el que s'ha realitzat durant la not hagi agradat a Deu. Acabant amb una oració conjunta: Leshaná habaá birushalaim habenuiá (L'any vinent a Jerusalem reconstruïda).

Una vegada acabat el Séder, les comunitats reciten poemes alusius a la festivitat. Aquests agregats son obra de compositors grans i amb renom com Yanai, Rabí Eliezer de Kalir i altres.