Viquipèdia

Síndrome de Noonan

trastorn provocat per una mutació genètica

La síndrome de Noonan (SN) és un trastorn hereditari provocat per múltiples mutacions genètiques i que forma part de les anomenades rasopaties, un grup de malalties produïdes per l'excés d'activació de la via de comunicació cel·lular de les proteïnes Ras.[1] Les mutacions es troben en diversos gens de diferents cromosomes, la qual cosa dificulta força la diagnosi. Se sap que els gens que tenen un major nombre de canvis implicats en l'origen del trastorn són: PTPN11,[2] KRAS, SOS1 i RAF1. Mutacions heterozigòtiques en NRAS,[3] HRAS, BRAF, SHOC2,[4] SOS2,[5] MAP2K1, MAP2K2 i CBL[6] també s'han associat amb un petit percentatge de casos de SN i fenotips relacionats. Entre els identificats més recentment figuren RIT1,[7] RASA2, MAP3K8 i SPRY.[8]

Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de Noonan
modifica
Tipusmalaltia minoritària, síndrome, Noonan syndrome and Noonan-related syndrome (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimJacqueline Noonan Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaPTPN11 (en) Tradueix i A2ML1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD2F.15 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q87.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9759.89 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM163950 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29094 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001656 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine947504 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKNoonans-Syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009634 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet648 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0028326 i C0041409 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3490 Modifica el valor a Wikidata

Les manifestacions d'aquesta síndrome són molt heterogènies, tant en el tipus d'afectació somàtica i psíquica com en la seva gravetat.[9] Entre altres signes i símptomes, la SN es caracteritza per: talla baixa i dèficit de desenvolupament corporal, trastorns greus en l'alimentació, deformitats esternals, defectes cardíacs,[10] trets facials anòmals que evolucionen amb l'edat, criptorquídia, trastorns digestius, retard motor i maduratiu, alteracions musculoesquelètiques, hepatomegàlia i esplenomegàlia, patologies del sistema tegumentari,[11] trastorns en la coagulació,[12] trastorns de comportament, una major incidència oncològica de tumors sòlids (agreujada en algunes mutacions específiques),[13] dificultats de visió i d'audició, dificultats en l'aprenentatge i dolors articulars crònics.[14]

Apareix gairebé amb la mateixa freqüència que la síndrome de Down, 1 de cada 1.000-2.500 nascuts vius, de manera que és la segona malaltia genètica més habitual.[15] L'associació de SN i una síndrome XYY és un fet possible, si bé insòlit.[16]

En la majoria dels casos s'hereta de forma autosòmica dominant (generalment per via materna), encara que hi ha un augment gradual dels síndromes de Noonan recollits per la literatura mèdica en els quals la malaltia deriva d'una mutació de novo, és a dir, que apareix sense haver-la heretat de cap parent.[17]

Tot i que les variants patogèniques dels gens implicats en aquesta síndrome solen presentar una herència autosòmica dominant, algunes variants del gen LZTR1 presenten herència autosòmica recessiva, de manera que els pares d'un infant afectat poden ser-ne portadors asimptomàtics.[18]

Història modifica

La síndrome de Noonan va ser descrita per primera vegada per Jacqueline Anne Noonan en 1962.[19] La mutació en el gen PTPN11 es descobrí l'any 2001.[20]

Francisco de Goya i Lucientes va pintar el 1787 el quadre Els pobres en la font, en el qual apareix un nen amb una anomalia que molt probablement era una síndrome de Noonan.[21]

 
Els pobres en la font, Francisco de Goya, 1786-1787. Museu d'El Prado, Madrid, Espanya

Quadre clínic modifica

Els signes més important de la síndrome de Noonan, ordenats per ordre de freqüència, són:[22]

  • Falla de creixença i talla baixa. En el naixement el pes i la talla solen ser normals, però el creixement s'alenteix progressivament, fent-se molt evident en l'adolescència.
  • Cardiopaties, en un 50-80% dels casos:[23]
  • La cardiopatia típica (20-50%) és l'estenosi de vàlvula pulmonar.
  • La miocardiopatia hipertròfica és present en un 20-30% dels casos, sobretot quan l'individu té mutacions al gen BRAF.[24]
  • Disfuncions coronàries.[25]
  • Fins a un 58% dels pacients presenten anomalies electrocardiogràfiques, fins i tot sense cap cardiopatia estructural.
  • Fenotip peculiar. Els trets facials són molt característics. Amb l'edat, però, canvien i es suavitzen.[26] Els més destacables són:
  • Hipertelorisme i epicant.
  • Desviació ocular antimongoloide.
  • Ptosi palpebral.
  • Coll curt i ample, Pterigium colli.
  • Orelles i cabell d'implantació baixa.
  • Alteracions musculoesquelètiques:
  • Pectus carinatum superior i excavatum inferior.
  • Augment de la distància intermamilar (75-95%).
  • Escoliosi (15%)
  • Altres anomalies menys freqüents:
  • Dèficit cognitiu lleu, en 25% dels casos.
  • Trastorns de coagulació, com ara deficiència del factor XIII (estabilitzador de la fibrina).[27]
  • Displàsia limfàtica.[28]
  • Anomalies oculars o auditives.
  • Criptorquídia (testicles no descendits).
  • Retard motor i maduratiu, requereixen teràpies de suport al llarg de la seva infància per a una millor evolució.
  • Fetge i melsa més grans del que és habitual.
  • Trastorns del comportament i conducta.[29] Dificultats d'aprenentatge.[30][31]
  • Espondiloartritis perifèrica[32] i dolor articular d'origen desconegut.
  • etc

Diagnòstic modifica

En alguns casos es pot detectar prenatalment mitjançant diagnòstic genètic molecular, si s'estableix la sospita a partir de la detecció de certes anomalies i la presència de casos familiars de la malaltia. Hi marcadors moleculars ben caracteritzats que localitzen les diferents mutacions que donen lloc a aquesta malaltia. Una mutació en el gen PTPN11 és la responsable de, aproximadament, un 50% dels individus afectats; el gen SOS1 mutat, del 13%; el gen RAF1, del 3-17% i el gen KRAS, de menys de 5%. Altres mutacions, amb un índex d'aparició entre els diferents malalts de menys del 1%, es donen en els gens NRAS, BRAF, LZTR1 i MAP2K1.

Les proves de diagnòstic biomolecular emprades per detectar aquesta síndrome inclouen l'ús de panells multigènics (multigene panels), tests seriats d'un únic gen i tests genòmics com la seqüenciació d'exons o seqüenciació del genoma complet.[33]

És convenient avaluar a tots dos pares, incloent un examen físic minuciós amb una atenció particular a l'existència de signes de la síndrome. Es duran a terme ecocardiografies i electrocardiografies, buscant trets cardíacs propis de la síndrome. El moment òptim per a la determinació del risc genètic i la discussió de la disponibilitat de les proves prenatals és abans de l'embaràs. Si ambdós pares són normals, el risc de tenir un fill amb SN serà similar al de la població general (<1%), encara que podria ser lleugerament superior si la mutació de novo hagués tingut lloc en la línia germinal i existís un mosaïcisme de gamets.[34]

Tractament modifica

En l'actualitat, no hi ha cap tractament específic disponible per a la síndrome de Noonan. Els pacients afectats han de menester intervencions per part de diversos especialistes (cardiòlegs, endocrinòlegs, genetistes, etc.), coordinats per un metge d'atenció primària (sigui pediatre, sigui metge de família) per a un seguiment eficaç a llarg termini.[35] L'hormona del creixement s'ha fet servir de manera eficaç en algunes persones amb aquesta síndrome per a millorar-ne, no només l'estatura final, sinó també el to muscular, les funcions cognitives i l'estat físic global.[36]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Lee, BH; Yoo, HW «Noonan syndrome and RASopathies: Clinical features, diagnosis and management» (en anglès). J Genet Med, 2019 Jun; 16 (1), pp: 1-9. ISSN 2383-8442. DOI: 10.5734/JGM.2019.16.1.1 [Consulta: 20 febrer 2022].
  2. ↑ Tartaglia, M; Kalidas, K; Shaw, A; Song, X; et al «PTPN11 mutations in Noonan syndrome: molecular spectrum, genotype-phenotype correlation, and phenotypic heterogeneity» (en anglès). Am J Hum Genet, 2002 Jun; 70 (6), pp: 1555-1563. PMID: 11992261. DOI: 10.1086/340847. PMC: 379142 [Consulta: 26 abril 2022].
  3. ↑ Cirstea, IC: Kutsche, K; Dvorsky, R; Gremer, L; et al «A restricted spectrum of NRAS mutations causes Noonan syndrome» (en anglès). Nat Genet, 2010 Gen; 42 (1), pp: 27-29. PMID: 19966803. DOI: 10.1038/ng.497. PMC: 3118669 [Consulta: 21 febrer 2022].
  4. ↑ Gripp, KW; Zand, DJ; Demmer, L; Anderson, CE; et al «Expanding the SHOC2 mutation associated phenotype of Noonan syndrome with loose anagen hair: structural brain anomalies and myelofibrosis» (en anglès). Am J Med Genet A, 2013 Oct; 161A (10), pp: 2420-2430. PMID: 23918763. DOI: 10.1002/ajmg.a.36098. PMC: 3787995 [Consulta: 26 abril 2022].
  5. ↑ Lissewski, C; Chune, V; Pantaleoni, F; De Luca, A; et al «Variants of SOS2 are a rare cause of Noonan syndrome with particular predisposition for lymphatic complications» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2021 Gen; 29 (1), pp: 51-60. PMID: 32788663. DOI: 10.1038/s41431-020-00708-6. PMC: 7852574 [Consulta: 13 març 2022].
  6. ↑ Martinelli, S; De Luca, A; Stellacci, E; Rossi, C; et al «Heterozygous Germline Mutations in the CBL Tumor-Suppressor Gene Cause a Noonan Syndrome-like Phenotype» (en anglès). Am J Hum Genet, 2010 Ag 13; 87 (2), pp: 250-257. PMID: 20619386. DOI: 10.1016/j.ajhg.2010.06.015. PMC: 2917705 [Consulta: 13 març 2022].
  7. ↑ Aoki, Y; Niihori, T; Banjo, T; Okamoto, N; et al «Gain-of-function mutations in RIT1 cause Noonan syndrome, a RAS/MAPK pathway syndrome» (en anglès). Am J Hum Genet, 2013 Jul 11; 93 (1), pp: 173-180. PMID: 23791108. DOI: 10.1016/j.ajhg.2013.05.021. PMC: 3710767 [Consulta: 21 febrer 2022].
  8. ↑ El Bouchikhi, I; Belhassan, K; Moufid, FZ; Houssaini, MI; et al «Noonan syndrome-causing genes: Molecular update and an assessment of the mutation rate» (en anglès). Int J Pediatr Adolesc Med, 2016 Des; 3 (4), pp: 133-142. PMID: 30805484. DOI: 10.1016/j.ijpam.2016.06.003. PMC: 6372459 [Consulta: 20 febrer 2022].
  9. ↑ Allen, MJ; Sharma, S «Noonan Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 25; NBK532269 (rev), págs: 5. PMID: 30335302 [Consulta: 21 febrer 2022].
  10. ↑ Linglart, L; Gelb, BD «Congenital heart defects in Noonan syndrome: Diagnosis, management, and treatment» (en anglès). Am J Med Genet C Semin Med Genet, 2020 Mar; 184 (1), pp: 73-80. PMID: 32022400. DOI: 10.1002/ajmg.c.31765. PMC: 7682536 [Consulta: 20 febrer 2022].
  11. ↑ D'Angioli Costa Quaio, CR; Ferreira de Almeida, T; Salem Brasil, A; Pereira, AC; et al «Tegumentary manifestations of Noonan and Noonan-related síndromes» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2013 Ag; 68 (8), pp: 1079-1083. PMID: 24037001. DOI: 10.6061/clinics/2013(08)03. PMC: 3752636 [Consulta: 22 febrer 2022].
  12. ↑ Nugent, DJ; Romano, AA; Sabharwal, S; Cooper, DL «Evaluation of bleeding disorders in patients with Noonan syndrome: a systematic review» (en anglès). J Blood Med, 2018 Oct 23; 9, pp: 185-192. PMID: 30464668. DOI: 10.2147/JBM.S164474. PMC: 6208935 [Consulta: 20 febrer 2022].
  13. ↑ Jongmans, MCJ; van der Burgt, I; Hoogerbrugge, PM; Noordam, K; et al «Cancer risk in patients with Noonan syndrome carrying a PTPN11 mutation» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2011 Ag; 19 (8), pp: 870-874. PMID: 21407260. DOI: 10.1038/ejhg.2011.37. PMC: 3172922 [Consulta: 21 febrer 2022].
  14. ↑ Bhambhani, V; Muenke, M «Noonan syndrome» (en anglès). Am Fam Physician, 2014 Gen 1; 89 (1), pp: 37-43. ISSN 1532-0650. PMC: 4099190. PMID: 24444506 [Consulta: 20 febrer 2022].
  15. ↑ van der Burgt, I «Noonan syndrome» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2007 Gen 14; 2, pp: 4. PMID: 17222357. DOI: 10.1186/1750-1172-2-4. PMC: 1781428 [Consulta: 20 febrer 2022].
  16. ↑ Bellfield, EJ; Shad, Z «A unique association of Noonan syndrome and 47,XYY syndrome in a male presenting with failure to thrive» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2017 Set 7; 2017 (9), pp: omx032. PMID: 28928975. DOI: 10.1093/omcr/omx032. PMC: 5597878 [Consulta: 21 febrer 2022].
  17. ↑ Santomé Collazo, JL; Carcavilla Urquí, A; Muñoz Pacheco, R; Ezquieta Zubicaray, B «Estudio molecular de las formas familiares del síndrome de Noonan» (en castellà). Rev Esp Endocrinol Pediatr, 2012; 3 (1), pp: 37-46. ISSN 2013-7788. DOI: 10.3266/RevEspEndocrinolPediatr.pre2012.Mar.81 [Consulta: 2 març 2022].
  18. ↑ Johnston, JJ; van der Smagt, JJ; Rosenfeld, JA; Pagnamenta, AT; Alswaid, A; Baker, EH; et al «Autosomal recessive Noonan syndrome associated with biallelic LZTR1 variants» (en anglès). Genet Med, 2018 Oct; 20 (10), pp: 1175-1185. PMID: 29469822. DOI: 10.1038/gim.2017.249. PMC: 6105555 [Consulta: 21 febrer 2022].
  19. ↑ Noonan, JA «Hypertelorism With Turner Phenotype. A New Syndrome With Associated Congenital Heart Disease» (en anglès). Am J Dis Child, 1968 Oct; 116 (4), pp: 373-380. ISSN 0002-922X. DOI: 10.1001/archpedi.1968.02100020377005. PMID: 4386970 [Consulta: 20 febrer 2022].
  20. ↑ Noonan, JA «Noonan Syndrome - Historical Awareness and Genetic Issues» (en anglès). Endocrinology, 2008 Gen; 4 (2), pp: 89-92. ISSN 1945-7170. DOI: 10.17925/USE.2008.04.2.89 [Consulta: 20 febrer 2022].
  21. ↑ InfoMed «Síndrome Noonan en la pintura» (en castellà). A: Arte y Genètica, 2010; Nov 16, pàgs: 4. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2022 [Consulta: 21 febrer 2022].
  22. ↑ Ballesta-Martínez MJ; Guillén-Navarro E «Síndrome de Noonan» (en castellà). Protoc Diagn Ter Pediatr AEP, 2010; 1, pp: 56-63. ISSN 2171-8172 [Consulta: 20 febrer 2022].
  23. ↑ Mariana Aracena, A «Cardiopatías congénitas y síndromes malformativos-genéticos». Rev Chil Pediatr, 2003 Jul 1; 74 (4), pp: 426-431. ISSN 0370-4106. DOI: 10.4067/S0370-41062003000400014 [Consulta: 20 febrer 2022].
  24. ↑ Prendiville, TW; Gauvreau, K; Tworog-Dube, E; Patkin, L; et al «Cardiovascular disease in Noonan syndrome» (en anglès). Arch Dis Child, 2014 Jul; 99 (7), pp: 629-634. PMID: 24534818. DOI: 10.1136/archdischild-2013-305047. ISSN: 1468-2044 [Consulta: 24 març 2022].
  25. ↑ Grotti, S; Dall'Ara, G; Tarantino, F; Bachetti, C; et al «Cardiac Arrest in a 31-Year-Old Man With Noonan Syndrome» (en anglès). J Invasive Cardiol, 2019 Feb; 31 (2), pp: E40. ISSN 1557-2501. PMID: 30700630 [Consulta: 2 març 2022].
  26. ↑ Tafazoli, A; Eshraghi, P; Koleti, ZK; Abbaszadegan, M «Noonan syndrome - a new survey» (en anglès). Arch Med Sci, 2017 Feb 1; 13 (1), pp: 215-222. PMID: 28144274. DOI: 10.5114/aoms.2017.64720. PMC: 5206377 [Consulta: 24 març 2022].
  27. ↑ Kharel, Z; Katel, A; Neupane, A; Panday, P; Aryal, M «Factor XIII Deficiency Associated With Noonan Syndrome» (en anglès). Cureus, 2021 Mar 27; 13 (3), pp: e14150. PMID: 33927952. DOI: 10.7759/cureus.14150. PMC: 8076579 [Consulta: 20 febrer 2022].
  28. ↑ Mathur, D; Somashekar, S; Navarrete, C; Rodriguez, MM «Twin infant with lymphatic dysplasia diagnosed with Noonan syndrome by molecular genetic testing» (en anglès). Fetal Pediatr Pathol, 2014 Ag; 33 (4), pp: 253-257. PMID: 24754368. DOI: 10.3109/15513815.2014.904026. PMC: 4086230 [Consulta: 21 febrer 2022].
  29. ↑ Alfieri, P; Cumbo, F; Serra, G; Trasolini, M; Frattini, C; Scibelli, F; Licchelli, S; et al «Manic and Depressive Symptoms in Children Diagnosed with Noonan Syndrome» (en anglès). Brain Sci, 2021 Feb 13; 11 (2), pp: 233. PMID: 33668418. DOI: 10.3390/brainsci11020233. PMC: 7918671 [Consulta: 21 febrer 2022].
  30. ↑ Rodríguez Escudeiro, R «Perspectiva neuropsicológica en el síndrome de Noonan en lectura, escritura y matemáticas» (en castellà). Asociación Sindrome de Noonan Asturias, 2017; Maig, pp: 1-9 [Consulta: 20 febrer 2022].
  31. ↑ Pierpont, EI; Tworog-Dube, E; Roberts, AE «Learning and Memory in Children With Noonan Syndrome» (en anglès). Am J Med Genet A, 2013 Set; 161A (9), pp: 2250-2257. ISSN 1552-4825. DOI: 10.1002/ajmg.a.36075. PMID: 23918208 [Consulta: 20 febrer 2022].
  32. ↑ Saldarriaga Rivera, LM; Fernandes de Melo, E; Damião Araujo, P; Araujo Silva Filho, N; et al «Peripheral spondyloarthritis in a patient with Noonan's syndrome» (en anglès). Reumatol Clin, 2015 Mar-Abr; 11 (2), pp: 112-115. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2013.10.008. PMID: 24447602 [Consulta: 22 febrer 2022].
  33. ↑ Roberts, AE «Noonan Syndrome» (en anglès). A: GeneReviews® [Internet]. (Adam MP, Ardinger HH, Pagon RA, Wallace SE, et al; Eds.) NCBI, US National Library of Medicine, 2022 Feb 17; NBK1124 (rev), pàgs: 43. PMID: 20301303 [Consulta: 20 febrer 2022].
  34. ↑ Carcavilla, A; Suárez-Ortega, L; Rodríguez Sánchez, A; Gonzalez-Casado, I; Ramón-Krauel, M; Labarta, JI; et al «Síndrome de Noonan: actualización genética, clínica y de opciones terapéuticas» (en castellà). Ann Pediatr, 2020 Jul; 93 (1), pp: 61.e1-61.e14. ISSN 1695-4033. DOI: 10.1016/j.anpedi.2020.04.008. PMID: 32493603 [Consulta: 20 febrer 2022].
  35. ↑ Carcavilla, A; Quinteiro, S; Suárez, L «Guía clínica para la atención del paciente con síndrome de Noonan» (en castellà). Novo Nordisk/Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica, 2021; Gen 15, págs: 20. ISBN 978-84-121337-5-2 [Consulta: 2 març 2022].
  36. ↑ Seok, EM; Park, HK; Rho, JG; Kum, CD; Lee, HS «Effectiveness of growth hormone therapy in children with Noonan syndrome» (en anglès). Ann Pediatr Endocrinol Metab, 2020 Set; 25 (3), pp: 182-186. PMID: 32871657. DOI: 10.6065/apem.1938154.077. PMC: 7538297 [Consulta: 20 febrer 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_de_Noonan&oldid=33143727»