Sørensenita

mineral inosilicat

La sørensenita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Henning Sørensen (Frederiksberg, Dinamarca, 20 d'abril de 1926), mineralogista i petrògraf, professor de geologia de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca).

Infotaula de mineralSørensenita
Sørensenite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa4SnBe2Si6O16(OH)4
EpònimHenning Sørensen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKvanefjeld (en) Tradueix i Taseq area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DG.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.DG.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.2.4.1
Heys14.3.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 20,698 Å; b = 7,442 Å; c = 12,037 Å; β = 117,28°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialb2/b
Colorincolor a rosa, blanc lletós; incolor en llum transmesa
Maclescomplexes i poc comunes
Exfoliacióbona en {101¯} i {100}
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorsedosa
Color de la ratllablanc
Densitat2,9 g/cm³ (mesurada); 2,92 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,576 a 1,579 nβ = 1,581 a 1,585 nγ = 1,584 a 1,586
Birefringènciaδ = 0,008
Dispersió òpticamolt feble
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1965-006
Any d'aprovació1965
SímbolSør Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La sørensenita és un silicat de fórmula química Na4SnBe2Si6O16(OH)4. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sørensenita pertany a "09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques" juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes en dos indrets del complex d'Ilímaussaq: l'altiplà de Kvanefjeld i Nakkaalaaq. El complex intrusiu està situat a la municipalitat de Kujalleq, a Groenlàndia. Aquests dos indrets i algun altre punt proper són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sørensenita
  1. «Sørensenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 gener 2020].