Un súcube[1] o súcub[2] (del llatí sub "a sota" i cubo "jeure"[3]) és un dimoni que adopta la forma d'una dona per seduir els homes i aconseguir dominar la seva voluntat. És la contrapart femenina de l'íncube, molt més present a la història de la cultura. Els íncubes es col·locaven damunt les víctimes i els súcubes a sota, fent referència a una postura sexual on l'home se situa sobre la dona per al coit.

La seva genealogia pot traçar-se fins a Lilit i encarna els estereotips que lliguen les dones i el sexe amb elles amb el perill o el pecat (arquetip modernitzat després com la femme fatale). Els súcubes es representen com a dones i joves molt boniques però que tenen algun tret que delata el seu origen demoníac, com ara una part del cos que recorda algun animal o banyes. De fet, en algunes històries els súcubes apareixen prèviament en la forma d'animals -com els gats- per amagar-se i esperar a la nit, mentre l'home dorm sense preveure el perill que l'espera.

Els súcubes apareixen amb diferents variants a les mitologies de cultures d'arreu del planeta i posteriorment es van relacionar amb altres criatures com les sirenes, les làmies o els vampirs femenins.

A la literatura destaca el personatge ambigu de Sofía com a possible súcube al conte "Compañeros de celda" de Roberto Bolaño.[4]

Referències modifica

  1. «súcube» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «súcub» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. Entrada al diccionari de la GEC
  4. Presenza, Martín. «De esfinges y súcubos: Sobre "Compañeros de celda" de Roberto Bolaño». A: VIII Congreso Internacional de Teoría y Crítica Literaria Orbis Tertius, 2012, p. 3-4.