Obre el menú principal
Mapa dels Alps proposat per la SOIUSA.

SOIUSA són les sigles de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino (en català: Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí). És una explícita proposta per a una normalització i estandardització dels diferents sistemes nacionals de classificació dels massissos alpins en una perspectiva internacional, dissenyat per Sergio Marazzi, un investigador italià autor de l'Atles Orogràfic dels Alps SOIUSA amb la col·laboració i patrocini del Club Alpí Italià i nombrosos col·laboradors.

HistòriaModifica

La SOIUSA és una interpretació moderna del complex terreny dels Alps, i una proposta innovadora de cara a una actualització per a superar la subdivisió italiana tradicional dels Alps (Partició dels Alps), introduïda a Itàlia el 1926, que ja està obsoleta, i que necessita una revisió adequada conforme amb la literatura geogràfica actual a Europa.[1]

EstructuraModifica

 
Piràmide Soiusa, subdivisió segons la SOIUSA.

La SOIUSA adopta el concepte de bipartició del sistema alpí (Alps occidentals i Alps orientals) que substitueix la divisió tripartida (Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals) per una jerarquia piramidal multinivell sobre la base d'escales i normes idèntiques.

Grups de muntanya de nivell superior: fraccionat amb referències morfològiques i altimètriques, tenint en compte les regions històriques i geogràfiques dels Alps.

Grups de muntanya de nivell inferior, dividits amb criteris alpinístics:

  • 333 supergrups (SPG) (de: supergruppen; fr: super-groupes; it: supergruppi; sl: nadgrupa)
  • 870 grups (GR) (de: Gruppen; fr:groupes; it: gruppi; sl: skupine)
  • 1.625 subgrups (STG) (de: Untergruppen; fr: sous-groupes; it: sottogruppi; sl: podskupine)

Les grans parts, grans sectors, seccions i subseccions s'individualitzen tenint en compte o bé els criteris morfològic, altimètric, fitogeogràfic, o bé les regions històricogeogràfiques alpines. Els supergrups, grups i subgrups s'individualitzen segons criteris alpinístics.

A la classificació de vegades s'hi inclouen sectors intermedis entre les agrupacions:

  • 31 sectors de secció (SR de SZ)
  • 30 sectors de subsecció (SR de STS)
  • 18 sectors de supergrups (SR de SPG)
  • 7 sectors de grup (SR de GR)
  • 409 sectors de subgrups (SR de STG)

Les seccions successives d'aquest article segueixen el següent esquema:

  • Denominació secció (màxima elevació)
    • Denominació subsecció (denominacions dels supergrups)

L'abreviatura i.s.s. significa en italià in senso stretto (en el sentit estricte) i serveix per distingir la denominació d'una subsecció de la secció homònima (que ha d'entendre's aleshores i.s.a.', in senso ampio, en sentit ampli).

A títol d'exemple, els paràmetres SOIUSA del Mont Blanc, per exemple, quedarien de la següent manera:

Gran part: Alps occidentals
Gran sector: Alps del nord-oest
Secció: Alps de Graies
Subsecció: Alps del Mont Blanc
Supergrup: Massís del Mont Blanc
Grup: Grup del Mont Blanc
Subgrup: Mont Blanc
Codi: I/B-7.V-B.2.b

Alps occidentalsModifica

 
Les seccions dels Alps occidentals segons la SOIUSA.

Els Alps occidentals van des de la línia Savona - Bocchetta di Altare - Montezemolo - Mondovì a la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco. Es subdivideixen en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest.

Alps del sud-oestModifica

Alps del nord-oestModifica

Alps orientalsModifica

 
Les seccions dels Alps orientals segons la SOIUSA.

Els Alps orientals van des de la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - braç est del llac de Como (també conegut com el Llac de Lecco) a la línia de Viena - Llac de Neusiedl - Graz - Maribor - Zagreb. Es subdivideixen en tres grans sectors: Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est.

Alps centrals de l'estModifica

Alps del nord-estModifica

Alps del sud-estModifica

Els Alps del sud-est es divideixen en nou seccions (que a la vegada es subdivideixen en vint-i-cinc subseccions i 65 supergrups):

ReferènciesModifica

  1. A Itàlia
    • Enciclopedia Treccani Roma 1929 vol 2 et vol 9
    • S. Saglio (a cura di), Da rifugio a rifugio (13 vol.), TCI-CAI, Milano, 1939-61.
    • Guida dei monti d'Italia (60 vol.), TCI-CAI, Milano 1936-97.
    • Partizione delle Alpi (in 220 gruppi), Tipografia Alzani, Pinerolo, 1980.
    • Conoscere le Alpi (6 vol.), Istituto Geografico De Agostini, Novara, 1992.
    A França:
    • Guides touristiques (13 vol.), Didier-Richard, Grenoble, 1971-87.
    • L. Devies, P. Henry, G. BuscainiI, Guide Vallot, La Chaîne du Mont Blanc (4 vol.), Arthaud, Paris, 1975-79.
    • L. Devies, F. Labande, M. Laloue, Le Massif des Écrins (4 vol.), Arthaud, 1976-78.
    A Suïssa :
    • Clubführer Berner Alpen (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1975-91.
    • M. Kurz, Guides Alpes valaisanes (5 vol.), Club Alpin Suisse, Bern, 1970-89.
    • M. Brandt, Voralpen-Clubführer (4 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1981-91.
    • Clubführer Bündner Alpen (10 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1956-89.
    • Clubführer Zentralschweiz (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1963-89.
    A Àustria i a Alemanya :
    • Franz Grassler: Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE) AV-Jarhbuch 1984 Deutscher und Österreichischer Alpenverein, München
    • Alpenvereinsführer (48 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-88.
    • Das große ADAC Alpenbuch, ADAC Verlag-Mairs Geographischer Verlag, München- Stuttgart, 1980.
    • Kleiner Führer (14 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-82
    • Reinhard Mang: Geographische Raumgliederung Österreich, bundesministerium fûr landesverteidigung, Wien, 1984
    A Eslovènia:
    • Anton Melik: Planine v julijskih Alpah, Dela Instituta za Geografijo, Ljubljana, 1950
    • Planinski Vodnik (5 voll.), Planinska zveza Slovenije, Ljubljana, 1973-79.
    • A. Melik, Slovenski alpski svet, Geografski opis, Ljubljana, 1954.

BibliografIaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SOIUSA  
  • Joseph Moriggl: Ratgeber fûr Alpenwanderer, deutscher und Österreichischer Alpenverein, München, 1924, (1928-2 ed.).
  • Comitato geografico nazionale italiano "Nomi e limiti delle grandi parti del sistema alpino" l'Universo anno VII n°9 settembre 1926 istituto geografico militare, Firenze.
  • L. Purtscheller, H. Hess, Der Hochtourist in den Ostalpen (8 voll.), Bibliogr. Institut, Leipzig, 1925-30.
  • Les Alpes françaises Librairie Armand Colin, Paris, 1941
  • Les Alpes occidentales (7 vol.), Arthaud, Paris, 1938-56 de Raoul Blanchard.
  • Roger Frison-Roche: Les montagnes de la terre, Flammarion, Paris, 1964
  • Grimm, Peter; Mattmüller, Claus R; Marazzi, Sergio; Zahn, Paul; Jurgalski, Eberhard;DAV OEAV Die Gebirgsgruppen der Alpen:Ansichten, Systematiken und Methoden zur Einteilung der Alpen. Die orographischen einteilungen der Alpen und die "IVOEA" page 69-96 (German/English) München 2004.
  • Ambiente Società Territorio - Geografia nelle scuole’ (rivista dell’Associazione Italiana di Insegnanti di Geografia, n. 4/2001)
  • L’Universo’ (rivista dell’Istitudo Geografico Militare di Firenze, n. 4/2002)
  • La Rivista del Club Alpino Italiano’ (n. 5/2003 e n. 6/2005)
  • Atlante orografico del Monte Bianco / Sergio Marazzi; Fotografías de Davide Camisasca. - Ivrea : Priuli & Verlucca, ©1991.:
  • Sergio Marazzi (2005), Atlante Orografico delle Alpi. SOIUSA. Pavone Canavese (TO): Priuli & Verlucca editori. ISBN 978-88-8068-273-8 (Italian)

Vegeu tambéModifica