Saba (biologia)

La saba o llacor[1], en botànica i fisiologia vegetal, és el líquid que circula i flueix a través de cèl·lules especialitzades que formen els vasos conductors entre els diferents òrgans de les plantes per al transport dels nutrients necessaris per al creixement i la funció de redistribuir les substàncies orgàniques produïdes per la fotosíntesi. La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans, i conté bàsicament les sals minerals absorbides del sòl. La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta; conté substàncies orgàniques solubles, principalment aminoàcids i glúcids resultants de la fotosíntesi i que serveixen per a nodrir les cèl·lules de la planta.

Pugons que xuclen saba

La força que empeny la saba cap amunt és deguda principalment al fenomen de l'osmosi que permet la transferència de fluids a diferents concentracions a través de membrana cel·lular semipermeable.

La saba bruta es troba a les arrels, i està formada per sals minerals, aigua, diòxid de carboni i matèria inorgànica.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saba
  1. «llacor». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.