Sabartès

Parçà d'Occitània

El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja. Tarascon n'és la població principal.

Infotaula de geografia físicaSabartès
Imatge
Mapa del cantó de Sabartès dins de l'Arieja.
TipusParçà d'Occitània Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaArieja (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 50′ 51″ N, 1° 36′ 22″ E / 42.8475°N,1.606111°E / 42.8475; 1.606111

Història modifica

Un vicus o vicaria de Sabartensis s'esmenta al segle ix com un lloc de l'Església de la Mare de Déu de Sabart construïda a la confluència de l'Arieja i Vicdessos, a prop de Tarascon. A la fi de l'Alta Edat Mitjana el Sabartès és una marca del pagus i del bisbat de Tolosa. Aleshores formava part del comtat de Tolosa (segle x). La gestió de la vall alta de l'Arieja anirà a càrrec de la família dels comtes de Carcassona.

Al segle xi, Roger el Vell és senyor de Foix. A la seva mort, els seus béns són compartits i el seu fill petit, Bernat Roger rep el Sabartés i la terra de Foix així com el comtat de Coserans i el seu bisbat, la meitat del Volvestre, el Daumasan, el Podaguès i l'Aganaguès (Pàmies, Savardun, Hers). Per la seva banda, les esglésies i monestirs que pertanyien a la família de Carcassona i que es trobaven en aquests territoris es van donar al seu germà, Pere, bisbe de Girona.

Durant els anys 1050-1120, els comtes de Foix intentaran d'afermar els seus drets sobre el comtat. Aquesta política els enfrontarà amb la noblesa local i els poders veïns.

Al segle xi, els comtes de Cerdanya tenien drets importants.[1] Aquests drets es perderen el segle xiii.

Des del 2014 dona nom també a un cantó.

Referències modifica

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 226.