Sabartès

Comarca d'Occitània

El Sabartès (en occità: Savartés [savaɾ'tes]) és un Parçan o comarca d'Occitània situada al Llenguadoc. Es troba al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja. Tarascon n'és la població principal.

Plantilla:Infotaula indretSabartès
(oc) Savartés Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Mapa del cantó de Sabartès dins de l'Arieja. Modifica el valor a Wikidata
Tipuscomarca d'Occitània Modifica el valor a Wikidata
Part deComtat de Foix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaArieja (França) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 50′ 51″ N, 1° 36′ 22″ E / 42.8475°N,1.606111°E / 42.8475; 1.606111

Segons la proposta del diari Jornalet de divisió administrativa d'Occitània, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Sabartès estaria ubicat a la regió del Llenguadoc, subregió del Comtat de Foix.[1][2]

Oficialment, les comunes del Sabartès estan situades al sud del departament francès de l'Arieja.

Història

modifica

Un vicus o vicaria de Sabartensis s'esmenta al segle ix com un lloc de l'Església de la Mare de Déu de Sabart construïda a la confluència de l'Arieja i Vicdessos, a prop de Tarascon. A la fi de l'Alta Edat Mitjana el Sabartès és una marca del pagus i del bisbat de Tolosa. Aleshores formava part del comtat de Tolosa (segle x). La gestió de la vall alta de l'Arieja anirà a càrrec de la família dels comtes de Carcassona.

Al segle xi, Roger el Vell és senyor de Foix. A la seva mort, els seus béns són compartits i el seu fill petit, Bernat Roger rep el Sabartés i la terra de Foix així com el comtat de Coserans i el seu bisbat, la meitat del Volvestre, el Daumasan, el Podaguès i l'Aganaguès (Pàmies, Savardun, Hers). Per la seva banda, les esglésies i monestirs que pertanyien a la família de Carcassona i que es trobaven en aquests territoris es van donar al seu germà, Pere, bisbe de Girona.

Durant els anys 1050-1120, els comtes de Foix intentaran d'afermar els seus drets sobre el comtat. Aquesta política els enfrontarà amb la noblesa local i els poders veïns.

Al segle xi, els comtes de Cerdanya tenien drets importants.[3] Aquests drets es perderen el segle xiii.

Des del 2014 dona nom també a un cantó.

Referències

modifica
  1. «Las encontradas d’Occitània» (en occità). Jornalet, 12-06-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  2. «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d’Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30-10-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 226.