Obre el menú principal

Sabiha Gökçen (Bursa, 21 de març[1] de 1913 - Ankara, 22 de març de 2001[2]) és una de les primeres aviadores turques i una de les primeres dones del món en participar en una operació de bombardeig aèri com a pilot. Va ser filla adoptiva de Mustafa Kemal Atatürk, el fundador i primer president de Turquia.

Infotaula de personaSabiha Gökçen
Sabiha gokcen2.jpg
Biografia
Naixement 22 març 1913
Bursa
Mort 22 març 2001 (88 anys)
Ankara
Lloc d'enterrament Cementiri Militar de Cebeci
Formació Üsküdar American Academy Tradueix
Activitat
Ocupació Aviadora i militar
Família
Pare Kemal Atatürk
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Vida i carreraModifica

Sabiha Gökçen va néixer a Bursa, en temps otomans. El seu pare és Hafız Mustafa İzzet Efendi i la seva mare Hayriye Hanım, una bosniaca,[3] la segonda esposa del seu pare. Va créixer a la casa amb el seu germà maior, Neşet, un comerciant, i les seues germanes maiores Nafia i Saime. Només Saime comparteix la mateixa mare amb Sabiha. Segons Nevin Arıkan, esposa d'un ministre del govern turc, Vural Arıkan, ella i Sabiha eren familiares i les dues families eren d'origen bosniac.[4] Els pares de Sabiha moren quan ella era petita. Mustafa Kemal Atatürk, en una visita a Bursa el 1925 va conèixer a Sabiha i amb permes del seu germà maior va adoptar-la com a la seva filla (en turc: manevi kızı / filla espiritual) i Sabiha sigui la seva vida a Ankara, en la casa presidencial, Çankaya Köşkü. Va anar a una escola en Çankaya amb les altres nenes que Atatürk va adoptar, Rukiye i Zehra. Després va seguir la seva educació secundarià a Istanbul, en el institut per a noies Amerikan Kız Koleji d'Üsküdar.

Va aprendre a volar, primerament amb planeadors, a l'escola d'aviació Türkkuşu (Ocell turc), fundada el 3 de maig de 1935 a Ankara,[5] on va ser instructora de vol per a altres dones turques fins a 1955, i també fa cursos d'aprendizatge a la Unió Soviètica. Va retirar de volar el 1966.[6] A l'estiu de 1937 Gökçen va participar en el bombardeig de uns revolts a Tunceli (en aquests temps Dersim) i la prensa d'Istanbul la va anomenar "amazona turca".[7]

Durant la reforma de la llei de cognoms, part de la revolució turca, va adoptar el cognom Gökçen. Segons les seues memories,[8] van decidir juntament amb Atatürk sobre Gökçen que vull dir "persona bella, simpàtica" segons el diccionari de noms de l'Associació turca de llengua. (Gök significa "cel" en turc.)

Sabiha Gökçen va publicar les seves memories en un llibre amb el nom de "Atatürk'ün İzinde Bir Ömür Böyle Geçti" (Una vida en les empremtes d'Atatürk) el 1982, editat per Oktay Verel.[9][10]

Gökçen va tenir una filla adoptiva, també anomenada Sabiha, quin va casarse i pren el cognom Özogan. Sabiha Gökçen more a Ankara, un dia després del seu 88e aniversari de naixement, el 22 de març de 2001.

El 2004, tres anys més tard de la seva mort, l'origen ètnic de Sabiha Gökçen va ser cosa de especulació. Hripsime Sebilciyan, una ciutadana d'Armènia va reclamar que Sabiha era d'origen armeni, orfe dels esdeveniments de 1915, i el director del diari Agos, Hrant Dink la va publicar.[a] La oficina de premsa del Cap d'Estat Major turc va respondre amb una declaració pública que "Sabiha Gökçen és la primera aviadora de guerra turca i com tal un símbol del lloc de la dona en la societat turca i fer una discussió al voltant d'élla no contribueix a la integració nacional i la pau social." El comunicat també va accentuar que el nacionalisme d'Atatürk no considera diferències ètniques o religioses i que segons la Constitució de Turquia tots els ciutadans del país són turcs sense distinció".[11]

ReconeixementModifica

Un dels dos aeroports internacionals d'Istanbul porta el nom de Sabiha Gökçen. (L'altre s'anomena Atatürk.)

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Agos diu també que el escriptor Simon Simonyan, en el seu llibre de contes Ler yev Cagadakir / La muntanya i el desti, publicat a Beirut el 1972 conta una història similar sobre els orígens de Sabiha Gökçen.