Sabiha Gökçen

Sabiha Gökçen (Bursa, 21 de març[1] de 1913 - Ankara, 22 de març de 2001[2]) és una de les primeres aviadores turques i una de les primeres dones del món a participar en una operació de bombardeig aèri com a pilot. Va ser filla adoptiva de Mustafa Kemal Atatürk, el fundador i primer president de Turquia.

Infotaula de personaSabiha Gökçen
Sabiha gokcen2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1913 Modifica el valor a Wikidata
Bursa (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 2001 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Ankara (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Militar de Cebeci Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÜsküdar American Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAviadora i militar Modifica el valor a Wikidata
Família
PareKemal Atatürk Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vida i carreraModifica

Sabiha Gökçen va néixer a Bursa, en temps otomans. El seu pare és Hafız Mustafa İzzet Efendi i la seva mare Hayriye Hanım, una bosniaca,[3] la segona esposa del seu pare. Va créixer a la casa amb el seu germà gran, Neşet, un comerciant, i les seues germanes grans, Nafia i Saime. Només Saime comparteix la mateixa mare amb Sabiha. Segons Nevin Arıkan, esposa d'un ministre del govern turc, Vural Arıkan, ella i Sabiha eren familiars i les dues families eren d'origen bosniac.[4] Els pares de Sabiha moriren quan ella era petita. Mustafa Kemal Atatürk, en una visita a Bursa el 1925, va conèixer Sabiha i amb permís del seu germà gran va adoptar-la com a filla seva (en turc: manevi kızı / filla espiritual) i Sabiha seguí la vida a Ankara, a la casa presidencial, Çankaya Köşkü. Va anar a una escola a Çankaya amb les altres nenes que Atatürk va adoptar, Rukiye i Zehra. Després va seguir la seva educació secundària a Istanbul, a l'institut per a noies Amerikan Kız Koleji d'Üsküdar.

Va aprendre a volar, primerament amb planejadors, a l'escola d'aviació Türkkuşu (Ocell turc), fundada el 3 de maig de 1935 a Ankara,[5] on va ser instructora de vol per a altres dones turques fins al 1955, i també fa cursos d'aprenentatge a la Unió Soviètica. Va deixar de volar el 1966.[6] A l'estiu de 1937 Gökçen va participar en el bombardeig d'uns revolts a Tunceli (en aquests temps Dersim) i la prensa d'Istanbul la va anomenar "amazona turca".[7]

Durant la reforma de la llei de cognoms, part de la revolució turca, va adoptar el cognom Gökçen. Segons les seues memories,[8]va prendre aquesta decisió juntament amb Atatürk; Gökçen vol dir «persona bella, simpàtica», segons el diccionari de noms de l'Associació turca de la llengua. (Gök significa «ce»l, en turc).

Sabiha Gökçen va publicar les seves memòries en un llibre amb el nom d'Atatürk'ün İzinde Bir Ömür Böyle Geçti (Una vida en les empremtes d'Atatürk), el 1982, editat per Oktay Verel.[9][10]

Gökçen va tenir una filla adoptiva, també anomenada Sabiha, que va casar-se i prengué el cognom Özogan. Sabiha Gökçen mor a Ankara, un dia després del seu 88è aniversari de naixement, el 22 de març de 2001.

El 2004, tres anys després de la seva mort, l'origen ètnic de Sabiha Gökçen va ser objecte d'especulació. Hripsime Sebilciyan, una ciutadana d'Armènia, va reclamar que Sabiha era d'origen armeni, òrfena dels esdeveniments de 1915, i el director del diari Agos, Hrant Dink, ho va publicar.[a] L'oficina de premsa del Cap d'Estat Major turc va respondre amb una declaració pública que "Sabiha Gökçen és la primera aviadora de guerra turca i com a tal un símbol del lloc de la dona en la societat turca i fer una discussió al voltant d'élla no contribueix a la integració nacional i la pau social." El comunicat també va accentuar que el nacionalisme d'Atatürk no considera diferències ètniques o religioses i que segons la Constitució de Turquia tots els ciutadans del país són turcs sense distinció".[11]

ReconeixementModifica

Un dels dos aeroports internacionals d'Istanbul porta el nom de Sabiha Gökçen. (L'altre s'anomena Atatürk.)

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabiha Gökçen

NotesModifica

  1. Agos diu també que el escriptor Simon Simonyan, en el seu llibre de contes Ler yev Cagadakir / La muntanya i el desti, publicat a Beirut el 1972 conta una història similar sobre els orígens de Sabiha Gökçen.