Sadr (Gamma del Cigne / γ Cygni) és el segon estel més brillant de la constel·lació del Cigne després de Deneb (α Cygni). Situada al centre de l'asterisme de la Creu del Nord, la seva magnitud aparent és de +2,23. El seu nom prové de la paraula àrab صدر Sadr, "pit", paraula que dona nom a l'estrella Schedar (α Cassiopeiae). Es troba a uns 1500 anys llum de distància de la Terra.

Infotaula d'objecte astronòmicSadr
Tipusestel, estrella variable, font d'infrarojos i estrella binària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−4,54 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,23 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.939 kelvins[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,78 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,91 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,39 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar15 km/s[5]
20 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4,6 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 22m 13.7018s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 15' 24.045''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,04[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat33.023 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deCreu del Nord Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
SAO 49528 (Catàleg SAO)
2MASS J20221370+4015241 (2MASS)
GSC 03156-02223 (GSC)
HD 194093 (Henry Draper Catalogue)
HIP 100453 (Catàleg Hipparcos)
HR 7796 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 20204+4005 (IRAS)
γ Cyg (nomenclatura de Bayer)
ADS 13765 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+40 2025 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ALS 11235 (Catalog of galactic OB stars)
BD+39 4159 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J20222+4015A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI+39 4159 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 101987 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 765 (FK5)
GC 28338 (Catàleg General de Boss)
GCRV 12723 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 100453 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 20186+3956 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +40411 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 3239 (JP11)
N30 4504 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 13048 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4857 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4857.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 540 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 59799 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2565 (RAFGL)
ROT 2973 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 26627 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3156-2223-1 (Catàleg Tycho)
UBV 17671 (UBV)
UBV M 24788 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100194093 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J20222+4015A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WEB 18138 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
37 Cyg (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Sadr és una estrella supergegant groga de tipus espectral F8 Ib, aproximadament 65.000 vegades més lluminosa que el Sol, la temperatura superficial és de 6500 K. D'acord amb la seva brillantor i temperatura, es pot estimar que en el moment del seu naixement la seva massa era unes 12 vegades més gran que la massa solar, la qual cosa la situa en el límit d'acabar els seus dies com una supernova. Al diagrama de Hertzsprung-Russell està situada prop de la regió on les estrelles es tornen inestables i comencen a prémer, variant en brillant. Encara que no és una estrella clarament variable, sembla prémer en una forma complexa amb un cicle de 74 dies.

Visualment localitzada en una complexa regió de la Via Làctia, apareix envoltada per la nebulosa d'emissió difusa IC 1.318, il·luminada per estrelles joves i calentes. No obstant això, Sadr no forma part de la nebulosa, ja que està a mig camí entre aquesta i la Terra, sent una estrella en primer pla. El cúmul obert NGC 6910, en el mateix camp visual, també es troba molt més distant.

ReferènciesModifica

  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. Afirmat a: A catalogue of stellar rotational velocities. Pàgina: 1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1970.
  6. Afirmat a: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  7. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  8. «The abundances of carbon, nitrogen and oxygen in the atmospheres of Cepheid variables: evidence for helium enrichment» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, maig 1981, pàg. 1018–1034. DOI: 10.1086/158879.

Enllaços externsModifica