Sagàs

municipi de Catalunya

Sagàs és un municipi de la comarca del Berguedà. Consisteix sobretot en masos isolats, dividits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i La Guàrdia. Hi ha també dues antigues parròquies, Valldoriola i Biure.

Infotaula de geografia políticaSagàs
Escut de Sagàs.svg
Sant Andreu de Sagàs.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sagàs respecte del Berguedà.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 03′ 09″ N, 1° 57′ 49″ E / 42.0525°N,1.9636111111111°E / 42.0525; 1.9636111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total148 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3,32 hab/km²
Llar30 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSaganès, saganesa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície44,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud738 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSilvia Triola Costa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08517 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08188 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081884 Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants
Guàrdia, la 70
Sagàs 70

SímbolsModifica

Tot i que Sagàs no disposa d'un escut oficial, l'escut oficiós, emprat per l'Ajuntament, té el següent blasonament: Escut quadrilong: d'or, una creu de Sant Andreu gules amb una palma de martiri sinople superposada.[1] Algunes versions usen una creu de color porpra. La creu i la palma de martiri representen el patró del poble, Sant Andreu.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 15 30 270 280 730 544 350 343 343

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
430 478 517 499 389 294 272 243 190 184

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
162 159 155 155 140 143 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi té un creixement econòmic negatiu, de -10,4%.[2]

FestesModifica

La festa major de Sagàs es celebra al voltant del 30 de novembre, en honor a Sant Andreu, patró del poble. La parròquia de la Guàrdia de Sagàs celebra una festa pròpia el primer diumenge d'octubre. L'ajuntament sol organitzar també un sopar de germanor en una data propera al 16 d'octubre, dia de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.

HistòriaModifica

En l'època preromana, Sagàs era poblat per la tribu dels bergistans, un poble íber.[3] Al llibre XXXIV d'Ab Urbe Condita, Tit Livi parla de Segestica, "una ciutat important i opulenta"("Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"),[4] la qual correspon, segurament, a l'actual Sagàs.[5] Segons Livi, quan Cato el Vell va ordenar la destrucció de les muralles de totes les ciutats íbers entre els Pirineus i l'Ebre, només Segestica s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la ("Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit.").[4] La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins --com ara la Quar, Olvan o Merlès-- que es troben en aquesta zona del Berguedà.[6]

En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del Bisbe d'Urgell. El document especifica que l'església es troba "in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse" (En territori berguedà, en un lloc anomenat Sagasse).[7] L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana, i només es conserven unes poques restes dels fonaments de l'estructura original. De totes maneres, excavacions arqueològiques han localitzat tretze tombes corresponents al cementiri de l'església original.

Originàriament formava part del Comtat d'Osona, al s. X va passar a formar part del Comtat de Berga, el qual va ser absorbit posteriorment pel Comtat de Cerdanya. Al segle XI, el monestir de Sant Pere de la Portella va adquirir gran part del terme. Durant molt segles, Sagàs va ser una batllia de la Baronia de la Portella, domini del llinatge dels Saportella. L'any 1369, es va vendre la Baronia de la Portella als Pinós, i Sagàs va passar a formar part de la Baronia de Pinós.[8]

L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.[9]

EconomiaModifica

L'economia de Sagàs s'ha centrat tradicionalment en l'agricultura, sobretot amb el cultiu de cereals. Cada cop té més importància el turisme rural, sobretot des que gran part del municipi es va cremar amb els incendis de 1994. A Sagàs hi ha també alguna indústria petita i el restaurant Els Casals, amb una estrella Michelin.

Edificis notablesModifica

Vegeu tambéModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Ajuntament de Sagàs». Ajuntament de Sagàs. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Idescat. Fitxes municipals
  3. [enllaç sense format] http://www.ajsagas.org/historia.htm
  4. 4,0 4,1 Livius, T. "Ab Urbe condita Libri" (en Llatí). The Latin Library. Retrieved 17 February 2011. http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.34.shtml#17
  5. Montenegro Duque, Ángel. España Romana. Madrid: Editorial Gredos, 1986. P. 47
  6. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol VI, p.45, s.v. Olvan.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985
  8. «baronia de la Portella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. [enllaç sense format] http://www.324.cat/noticia/69661/altres/El-proces-judicial-pels-incendis-del-Bages-i-el-Bergueda-de-fa-deu-anys-encara-no-sha-resolt

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagàs