Obre el menú principal

Els Sagals d'Osona són una colla castellera de Vic, a Osona, fundada l'any 1997.[3] Vesteixen amb camisa de color carbassa i els seus millors castells són el 5 de 8, 2 de 8 amb folre, el 3 de 8, el pilar de 6, i el 4 de 8.[1]

Infotaula d'organitzacióSagals d'Osona
Dades
Sobrenom Sagals
Tipus colla castellera
Color camisa Carbassa
Diada destacada Festa Major de Vic (juliol)
Diada dels Sagals d'Osona (novembre)
Història
Creació 1997; fa 21 anys (1997)[1]
Activitat
Millors castells 5 de 8, 2de8f, 3de8, Pde6, 4de8, 2de7
Millor actuació 3 de 8, 5 de 8, 2 de 8 amb folre, pilar de 6. Diada del 20è Aniversari. Vic, plaça de la Catedral.
Concurs 14a. posició a la darrera edició
Organització i govern
Local 
  • La Central, Pl. de Vicenç Albert Ballester, s/n[2]
  • Vic, Osona
Presidència Bernat Camps[cal citació]
cap de colla Víctor Niubó[cal citació]

Lloc web www.sagals.cat
Modifica les dades a Wikidata
2 de 7 dels Sagals d'Osona a la plaça de Sant Roc de Sabadell

La colla castellera va néixer com una activitat de la delegació osonenca d'Òmnium Cultural d'Osona, aleshores presidida per Josep Romeu i Bisbe. El seu primer castell en públic va ser un 3 de 6 carregat, assolit durant les festes del Carquinyoli del carrer de Gurb de Vic, el 6 d'agost del 1997 i encara sense camisa carbassa.[4]

La presentació oficial de la colla va ser el 5 d'abril de 1998 a la Plaça Major de Vic, acompanyada pels Castellers de Vilafranca i pels Xics de Granollers. En aquella ocasió, van descarregar el 3 de 6, el 5 de 6, el 4 de 6 amb l'agulla i el pilar de 4 caminant.[cal citació] El mateix 1998 van assolir els primers castells de set pisos, concretament el 3 de 7 i el 4 de 7, descarregats ambdós a Manlleu el 25 d'octubre. El mateix any 1998, però, una escissió interna va acabar desembocant en la creació dels Nyerros de la Plana.

Els anys següents els Sagals van experimentar un creixement sostingut i van consolidar tota la gamma de castells de set pisos. Així, l'any 1999 van estrenar els primers 4 de 7 amb agulla i 5 de 7, i l'any 2000 van descarregar els primers 3 de 7 aixecat per sota i 2 de 7. També l'any 2000 van estrenar-se en un Concurs de Castells de Tarragona, on van completar el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb agulla.

L'any 2002 van descarregar el primer 4 de 8 durant l'actuació de les Colles de l'Eix celebrada a Vic el 8 de setembre. Pocs dies després es tornà a participar en el Concurs on es completaren el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. Aquell any es descarregaren quatre 4 de 8 en total.

El 6 de juliol de 2003, per la Festa Major de Vic, van carregar el seu primer pilar de 6.[5] Per la diada de Tots Sants de Vilafranca de l'any 2003 van descarregar el dos de vuit amb folre al primer intent.

El 2004 va ser un any de consolidació dels Sagals com a colla de vuit. El 4 de 8 es descarregà sis vegades, el 2 de 8 amb folre es descarregà per la Festa Major de Vic i es carregà al Concurs de Castells i, finalment, a la diada de Tots Sants de Vilafranca es descarregà el primer 3 de 8 de la història de la colla. El mateix 2004 participaren per tercera vegada al Concurs de Castells de Tarragona, quedant en una meritòria setena posició gràcies al 4 de 8, 2 de 8 amb folre carregat i pilar de 6 carregat.

El 2005 van repetir el 4 de 8 i el 3 de 8 però ja no van tornar a fer ni el 2 de 8 amb folre ni el pilar de 6. A partir de la temporada següent començà un declivi progressiu en els castells assolits fins a gairebé perdre la condició de colla de vuit. L'any 2009 van poder carregar només un 4 de 8 i el 2010 un sol 3 de 8 carregat. En aquesta època començà, però, el seu domini del 3 de set aixecat per sota, castell que van descarregar en 48 ocasions consecutivament.

L'any 2011 marcà un punt d'inflexió en la història de la colla i començà la recuperació dels castells de vuit pisos. El 12 d'octubre, al barri de Les Corts de Barcelona, van tornar a descarregar el 4 de 8, tres anys després d'haver-lo completat per última vegada, castell que van assolir dues vegades més en les últimes actuacions de l'any. També van recuperar el 3 de 8 i van descarregar el primer 9 de 7 del seu historial a la diada final de temporada celebrada a La Central de Vic. Aquell mateix any, a l'actuació de la Festa Major de Vic, van descarregar un innovador 4 de 7 aixecat per sota, castell inèdit els darrers temps i primer del segle.[6]

Iniciada la recuperació dels castells de vuit, el 2012 establiren el seu record de 4 de 8 en un any, descarregant-ne tretze, a més de realitzar cinc 3 de 8 (3 descarregats i 2 carregats). La progressió continuà el 2013 amb sis 4 de 8 descarregats i cinc 3 de 8 (4 descarregats i 1 carregat). També feren dos intents desmuntats de 2 de 8 amb folre a la seva diada final de temporada celebrada a Centelles.

El 2014 fou un any molt important en la història recent dels Sagals ja que aconseguiren descarregar el 2 de 8 amb folre, deu anys després de l'últim. Va ser a la diada de Festa Major de Roda de Ter al setembre. Una setmana després, al Concurs de Castells de Tarragona, reeixiren carregar el 2 de 8 amb folre, acompanyat del 3 de 8 i el 7 de 7. El mateix 2014 es descarregaren deu 3 de 8 i cinc 4 de 8.

L'any 2015, a la diada dels Sagals, van fer un pas endavant en carregar tres castells de 8 en una mateixa actuació, la tripleta de 8. El dia 8 de novembre del 2015, a la plaça de la Catedral, es va descarregar un 4 de 8, van carregar la torre de 8 amb folre, i van descarregar un 3 de 8. I el colofó va arribar amb el pilar de 6 descarregat, segon de la temporada. I és que pocs dies abans, a Sabadell, van aconseguir descarregar el primer pilar de 6 del seu historial, espadat que també van carregar una altra vegada a Vic.

El 2016 van baixar els registres de castells de vuit i no van poder repetir ni el 2 de 8 amb folre ni el pilar de 6, tot i així van sovintejar el 3 de 8.

L'any 2017 la colla celebrà el seu vintè aniversari. Fou un any plegat d'actes de celebració i es féu un salt endavant molt destacat, signant la millor temporada de la seva història. Es van descarregar onze 3 de 8, a més de tres 2 de 8 amb folre, quatre 4 de 8 i un pilar de 6. El colofó a la temporada arribà amb el primer 5 de 8 del seu historial, descarregat a la plaça de la Catedral de Vic, amb motiu de la diada de la colla celebrada el 5 de novembre. Aquesta és fins al moment la millor actuació del seu historial amb el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i el pilar de 6.[7]

El 2018 continuaren sovintejant els castells de vuit malgrat no poder repetir el 5 de 8. En la seva actuació al Concurs de Castells van descarregar la tripleta de vuit i van intentar per primera vegada el pilar de 7 amb folre, espadat que va caure poc abans de fer l'aleta. Van assolir la tercera posició en la jornada del dissabte, per darrere dels Xiquets de Reus i els Moixiganguers d'Igualada.


Associació Cultural Sagals d'Osona i Fundació Embat CulturalModifica

A nivell institucional, els Sagals nasqueren sota l'aixopluc d'Òmnium Cultural d'Osona. Així doncs, els primers presidents de la colla foren també els presidents de la delegació osonenca d'Òmnium: Josep Romeu (1997-1998), Lluís Casellas (1999-2002) i Jeroni Vinyet (2003-2004). Tot i així, es creà la figura del Delegat de Presidència que exercia les funcions de president dels Sagals. Aquest càrrec fou ocupat per Joan López (1997-2002) i Ramon Cirera (2003-2004).

Finalment, i veient la progressió autònoma de la colla castellera, els Sagals es convertiren en entitat pròpia el 2005, separant-se així d'Òmnium. El primer president dels Sagals fou Rossend Brugulat. Poc després, però, Sagals i Òmnium d'Osona es tornaren a trobar per crear la Fundació Embat Cultural, des de la qual s'ha realitzat una important tasca de recuperació de les tradicions i cultura popular vigatanes, a més de revitalitzar la Festa Major de Vic. També des dels Sagals s'ha recuperat una figura del bestiari tradicional vigatà, la Mulassa, i s'ha creat una colla de diables, les Fúries d'Ausa.

Els representants més importants de la junta administrativa són el president, el cap de colla, el vicepresident primer i segon, el secretari i el tresorer. A més, també compta amb set vocalies: Vocalia d'Acollida,Tradició i Patrimoni; Vocalia d'Actuacions i Relació amb les Colles; Vocalia Imatge, Projecció i Activitats; Vocalia Formació i Activitats Associació; Vocalia Comunicació i Premsa; Vocalia Logística i Material i Vocalia Junta Tècnica.[cal citació]

Els presidents dels Sagals han estat:

  1. Josep Romeu (1997-1998)
  2. Lluís Casellas (1999-2002)
  3. Jeroni Vinyet (2003-2004)
  4. Rossend Brugulat (2005-2008)
  5. Lluís Casellas (2009-2012)
  6. Noemí Aguilar (2013-2016)
  7. Eduard Oliván (2017-2018)
  8. Bernat Camps (2019-...)

Al llarg de la història de la colla, els diferents caps de colla han sigut els següents:

  1. Lluís Perona (1997)
  2. Oriol Chumillas (1998-1999)
  3. Raül Presseguer (2000-2001)
  4. Oriol Chumillas (2002-2003)
  5. Sam Balasch (2004-2005)
  6. Quim Garcia (2006-2007)
  7. Gerard Camprubí (2008-2009)
  8. Xavier Rius (2010-2011)
  9. Joan Gallego (2012-2013)
  10. Roger Farrarons (2014-2015)
  11. Domènec Aguilar (2016)
  12. Anna Tió (2016-2018)
  13. Víctor Niubó (2019-...)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Sagals d'Osona». Webcasteller. [Consulta: 5 maig 2016].
  2. «La Central». Ajuntament de Vic. [Consulta: 23 abril del 2016].
  3. Directori d'entitats de Vic Associació Cultural Sagals d'Osona
  4. CASELLAS DOMÈNECH, Oriol. Sagals d'Osona. 15 anys. Arrelats al país, enfilats als castells. (en català). Vic: Associació Cultural Sagals d'Osona, 2012. ISBN 978-84-940060-0-5. 
  5. Vilaweb, 2003, Primer pilar de 6 dels Sagals d'Osona
  6. el9nou.cat, Els Sagals també innoven
  7. CASELLAS, Oriol «L'evolució històrica dels Sagals d'Osona i els castells de 8». Sagals d'Osona. 20 anys. (Revista del 20è aniversari), 2017.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagals d'Osona