Sahak II Bagratuní
Sahak II Bagratuní (segle V - 482 (Gregorià))(en armeni Սահակ Բ Բագրատունի) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou marzban d'Armènia de 481 a 482.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | 482 (Gregorià) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Dades personals | |
| Religió | Església Apostòlica Armènia |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Sparapet |
| Altres | |
| Títol | Marzban d'Armènia (481 (Gregorià)–482 (Gregorià)) |
| Família | Bagratuní |
| Fills | Sanpediat Bagratuní |
| Pare | Tirots Bagratuní I |
Biografia modifica
Sahak va assolir en principi el càrrec hereditari d'aspet, és-a-dir de mestre de la cavalleria. El precedent titular del càrrec era Tirots I, mort en combat l'any 450 o 451. Cronològicament Sahak II podria ser el seu fill, però cap document no ho confirma ni ho contradiu.[2]
A aquesta època, Armènia era vassalla de la Pèrsia sassànida, i el rei Peroz I va començar a perseguir als cristians armenis. Amenaçat pels Huns Heftalites, va haver de retirar les seves tropes d'Armènia a partir del 460. Sota la direcció de Vahan Mamikonian, el país es va revoltar el 481. Sahak II, un dels aliats de Vahan, fou designat com a marzban pels amotinats. Els insurgents assoliren alguns èxits, però Peroz va enviar un exèrcit que els va derrotar el 482, matant en concret a Sahak. Peroz va morir més tard matat en una campanya contra els Huns Heftalites, i el seu successor va fer la pau amb els armenis i va reconèixer a Vahan Mamikonian com a marzban.[3]
No se sap res de la seva posteritat. El primer aspet que és citat després de la seva mort fou Spandiat, un dels subscriptors del concili de Dvin del 505 ; és potser el seu fill, però sense que se sàpiga amb certesa.[2]