Saharuni
Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.
| Tipus | família i nakharark  |
|---|---|
| Estat | emirat d'Armènia |
| Part de | noblesa armènia |
El primer membre de la família que es coneix va ser Zomn que dirigia la família abans del 345, any en què trobem Mushk; cap a l'any 350 apareix Sahak al que cap a l'any 369 va succeir el seu fill Bat (o Sembat).
Bat o Sembat Saharuni aspirava al càrrec de sparapet (general dels exèrcits) potser el 375 i va acusar a Muixel I Mamikonian d'aspirar al tron i de participar amb els romans a l'assassinat del rei Pap d'Armènia. El rei Varasdat el va escoltar i va invitar a Muixel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L'assassí va ser nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatshé Mamikonian. Tanmateix, dos germans de Muixel, Manuel i Koms, que per raons desconegudes eren a la cort de Pèrsia (Faust de Bizanci diu que era una residència forçada) van escapar i van tornar a Armènia, on Vatshé va renunciar a favor de Manuel a la direcció dels Mamikonian; el nou cap va reclamar el títol de sparapet, que considerava hereditari. Els Mamikonian van aixecar els seus fidels i es van enfrontar a les forces reials i de Saharuni a Karin (Erzurum) i Manuel va posar en fugida al rei i a Saharuni. Hemaiak i Artaxes, fills de Manuel, volien matar el rei Varasdat però Manuel ho va impedir i el va deixar marxar. Els Mamikonian van exercir represàlies contra els lleials al rei, entre ells Garegin Reixtuní, cunyat d'un dels Mamikonian de nom Hamazasp, que va morir assassinat, i contra Bat Saharuni i el seu fill. El fill va ser executat davant del seu pare abans de matar-lo.
A la primavera del 483 un exèrcit persa va envair Armènia sota el comandament del Hazaraft Zarmihr de la família dels Karen i governador de Sakastene (Sistan). Va creuar l'Araxes i per Artaxata va arribar a Dvin on va preparar el setge. Vahan Mamikonian va ordenar una sortida, que va causar algunes baixes, però que quasi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni, que va ser deixat per mort però encara que ferit va poder tornar a Dvin, i hi van morir dos nakharark destacats Qadshadx Saharuni i Ordi Dimaksean.
L'any 635 el nakharar David Saharuni, que havia pres part en una conspiració a Armènia en contra dels romans d'Orient, va ser detingut pel governador Mjej Gnuní però es va poder escapar, va convèncer a les tropes romanes d'Orient (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mjej i es va proclamar Magister Militum. Llavors va obtenir l'adhesió dels nakharark i dels funcionaris i l'emperador romà d'Orient, Heracli, es va veure obligat a acceptar els fets i va nomenar a David Curopalata càrrec que va exercir amb encert durant tres anys. L'historiador Joan el Catolicós encara afegeix que va tenir també el títol de Ishkhan d'Armènia. L'any 638 els nobles se li van girar en contra i el van destituir.
El posteriors membres, si n'hi va haver, no van tenir cap paper destacat i no són esmentats per cap font. Fos immediatament o més tard, la casa es va extingir.[1]
Referències modifica
- ↑ Toumanoff, Cyril. Studies in Christian Caucasian history. Washington: Georgetown University Press, 1963, p. 214-215, 240.
Bibliografia modifica
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071 París: Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
- Cyril Toumanoff, "Introduction to christian Caucasian history II: States and Dynasties of the Formative Period", Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].