Sahul , també anomenat continent australià , és una regió geogràfica situada al continent Oceania, conformada per Austràlia, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents com les illes Aru i les Raja Ampat. Tot i que Austràlia està separada de Papua Nova Guinea per l'estret de Torres i de Tasmània pel de Bass, aquestes tres masses de terra són les parts emergides de la mateixa plataforma continental i estan molt relacionades des dels punts de vista biològic, geològic i antropològic.

Infotaula de geografia físicaSahul
Imatge
Aquesta foto satelital mostra la plataforma continental que uneix Austràlia, Nova Guinea i Tasmània.
TipusContinent submergit i paleocontinent Modifica el valor a Wikidata

Les illes de Nova Zelanda no són considerades part de Sahul, però sí part de Australàsia per a altres propòsits vinculats amb la biogeografia.

Ús del terme

modifica

Plataforma continental Sahul

modifica

La història del terme es remunta al segle xvii en què figurava en mapes holandesos com Sahull o Sahoel , per referir-se als bancs d'arena entre Austràlia i Timor. La plataforma continental va ser establerta el 1845 amb el nom de Gran Banc Australià per GW Earl [1] que va notar que hi havia cangurs tant a Austràlia com a Nova Guinea i les illes Aru. El 1919 el terme Sahul va ser recuperat pel geòleg holandès Molengraaff.[2]

Continent Sahul

modifica

A la història geològica de la Terra, s'anomena continent Sahul la continuïtat terrestre d'Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, ja que estaven units per les terres emergides durant el Plistocè.[3] (vegeu la seqüència d'imatges [1] Arxivat 2017-07-26 a Wayback Machine.) Abans de 1970 s'anomenava Australàsia ,[2] en els 70 Gran Austràlia i finalment el 1975 es va estendre el nom Sahul tant per a la plataforma i el vell continent.[4]

Regió de Sahul i el continent Austràlia

modifica

L'anomenat continent australià equival geogràficament a Sahul. No hi ha actualment uniformitat de criteris per definir el nombre i la naturalesa dels continents de la Terra, de manera que en altres cultures o llengües com l'anglès, en lloc d'Oceania es prefereix l'ús de continent australià o simplement Austràlia [5][6] la qual cosa genera una ambigüitat entre el país Austràlia i el continent amb el mateix nom. En canvi l'ús d'Oceania com a continent,[7][8] és un concepte més ampli i tradicional que s'usa en gran part del món, com és el cas de Llatinoamèrica i el Sud d'Europa.

Altres termes per referir-se a aquesta regió usats per biòlegs i arqueòlegs són Meganesia ,[9] Australínea [10] i Austràlia-Nova Guinea .[11] En tots aquests casos la definició i límits varien segons diversos criteris poden ser equivalent a Sahul o incloure més parts d'Oceania com Nova Zelanda o Polinèsia. Un altre terme és Oceania Propera, usat en l'àmbit lingüístic i altres àmbits, el qual defineix la part oest de Melanèsia[12] i de vegades inclou a Austràlia.

Geografia

modifica

Ocupa una àrea total d'uns 8.560.000 km². La Mancomunitat d'Austràlia ocupa la major part de la l'àrea, aquella i les illes adjacents estan connectades per una plataforma continental poc profunda (50 m) que cobreix uns 2.500.000 km².[13][14] Les illes de l'est de l'arxipèlag malai a partir de la línia de Wallace, incloent l'illa de Timor, no formen part de Sahul sinó que pertanyen a una regió frontissa entre Oceania i Àsia anomenada Wallacea.

Geologia

modifica
 
Mapa de les plataformes continentals de Sahul i Sunda. L'àrea entre elles és «Wallacea».

La plataforma continental de Sahul es recolza principalment en la Placa Indoaustraliana. Antigament estava unit a l'Antàrtida i va formar part del supercontinent meridional de Gondwana fins que la placa va començar a separar-se'n tot adreçant-se cap al nord. Durant la majoria del temps posterior a aquesta separació, Austràlia, Nova Guinea i Tasmània van romandre unides per ponts continentals a causa del baix nivell del mar, cosa que hi va permetre el pas dels animals i dels primers homes. Aquests ponts corresponen, en la part nord del continent, a l'actual mar d'Arafura, al mar de Timor, al golf de Carpentària i a l'estret de Torres, que separen Austràlia de les illes de la Wallacea i de l'illa de Nova Guinea, i al sud a l'estret de Bass, que separa Austràlia de Tasmània. Ara fa uns deu mil anys, en acabar-se la darrera glaciació i pujar el nivell del mar aquests ponts continentals desaparegueren i l'antic continent va restar trencat en una àrida massa de terra de poca alçada (Austràlia) i dues illes muntanyenques (Nova Guinea i Tasmània).

Biologia

modifica

En tota la zona es va desenvolupar una flora i una fauna úniques. Els monotremes i els marsupials també van existir en altres continents, però només a Austràlia i a Nova Guinea es van convertir en espècies dominants. La diversitat aviària també va florir, en particular l'ordre dels passeriformes, el qual es va escampar per tot el món i comprèn més de la meitat de les espècies d'ocells vivents. Alguns animals com els macròpodes, els monotremes i els casuaris són endèmics a la regió de Sahul.

Antropologia

modifica

A mitjan segle xx l'antropòleg Carleton S. Coon va sostenir que els aborígens d'Austràlia, Nova Guinea i Tasmània provenen d'un mateix grup humà primigeni. En els darrers 20 anys s'ha demostrat que, en l'aspecte genètic, hi ha una antiga relació entre els aborígens australians i els papús, que ve de l'època de les primeres migracions humanes en el Plistocè. També hi ha més de 40 jaciments, amb abundants manifestacions d'art i ornamentació personal, localitzats en el continent Sahul, que demostren aquesta relació. Se'ls atribueix, per radiocarboni, una antiguitat entre els 40.000 i 30.000 anys.[15]

Referències

modifica
  1. Earle, W. (1845). On the physical structure and arrangement of the Indonesian Archipielago. Journal of the Geographical Society of London 15: 358:365
  2. 2,0 2,1 Ballard, Chris (1993). "Stimulating minds to fantasy? A critical etymology for Sahul". Sahul in review: Plistocè archaeology in Australia, New Guinea and island Melanèsia. Canberra: Australian National University. pàg. p. 17. ISBN 0-7315-1540-4
  3. JF O'Connell, J. Allen 2003 3DOC% 26A.pdf Dating the Colonization of Sahul (Pleistocene Austràlia-New Guinea): a review of recent research[Enllaç no actiu]
  4. Allen, J.; J. Golson and R. Jones (eds) (1977). Sunda and Sahul: Prehistorical studies in Southeast Àsia, Melanèsia and Austràlia. London: Academic Press. ISBN 0-12-051250-5.
  5. "Continent". Encyclopædia Britannica . 2006. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc
  6. The New Oxford Dictionary of English. 2001. Nova York: Oxford University Press.
  7. Oceà Un, Diccionari Enciclopèdic i Atles Mundial, "Continent", page 392, 1730. ISBN 84-494-0188-7
  8. Els Cinc Continents, Planeta-De Agostini Editions, 1997. ISBN 84-395-6054-0
  9. Filewood, W. (1984). "The Torres connection: Zoogeography of New Guinea". Vertebrate zoogeography in Australasia. Carlisle, W.A.: Hesperia Press. pàg. 1124-1125. ISBN 0-85905-036-X.
  10. Dawkins, Richard (2004). The ancestor's tale: A Pilgrimage to the dawn of evolution. Boston: Houghton Mifflin. pàg. 224. ISBN 0-618-00583-8.
  11. James F. O'Connell & Jim Allen 2005-06, Pre-LGM Sahul (Pleistocene Austràlia-Nova Guinea) and the Archaeology of Early Modern Humans Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine.
  12. Roger C. Green, Near and Remote Oceania disestablishing "Melanèsia in Culture History, in Man and a Half, Essays on Pacific Anthroplogy and Ethnobiology, Ed Andrew Pawley, Auckland (Austràlia), Polynesian Society, 1991, p. 491-502
  13. Big Bank Shoals of the Timor Sea: An environmental resource atles. Australian Institute of Marine Science, 2001 [Consulta: 28 agost 2006].  Arxivat 2006-09-08 a Wayback Machine.
  14. Wirantaprawira, Dr Willy. Republik Indonèsia. Dr Willy Wirantaprawira, 2003 [Consulta: 28 agost 2006].  Arxivat 2012-08-24 a Wayback Machine.
  15. Panera, J. i Rubio Jara, S. «La colonització humana de la Terra». Revista A distància [Madrid], 23, 2008, p. 12-21. ISSN: 1133-1151.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica