Ciutat Ho Chi Minh

ciutat del Vietnam
(S'ha redirigit des de: Saigon)

Ciutat Ho Chi Minh (en vietnamita Thành phố Hồ Chí Minh), antigament Saigon (Sài Gòn) fins al 1975, és la ciutat més important del Vietnam, per davant fins i tot de la capital, Hanoi. El municipi té una superfície de 2.090 km² i una població de 7.521.138[1] habitants (2011).

Infotaula de geografia políticaCiutat Ho Chi Minh
ក្រុងព្រៃនគរ (km)
Emblem of Ho Chi Minh City.svg
Independence Palace or Reunification Palace (12110625233).jpg

SobrenomPearl of the Far East
EpònimHo Chi Minh
Localització
LocationVietnamSaiGon.png
 10° 49′ 00″ N, 106° 38′ 00″ E / 10.816666666667°N,106.63333333333°E / 10.816666666667; 106.63333333333
EstatVietnam
Capital de
Vietnam del Sud (1955–1975)
Població
Total10.380.000 (2016)
• Densitat4.950,97 hab/km²
Predom. ling.Vietnamita
Geografia
Part deSouthern Vietnam (en) Tradueix
Superfície2.096,56 km²
Banyat perSaigon River (en) Tradueix i Bến Nghé River (en) Tradueix
Altitud19 m-7 m
Limita amb
Tây Ninh (en) Tradueix
Long An (en) Tradueix
Història i celebracions
FundadorNguyen Huu Chanh (en) Tradueix
1698
1955
1976
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal700000–769999
Fus horari
Prefix telefònic282, 283, 284, 285, 286, 287 i 8
ISO 3166-2VN-SG
Altres

Lloc webhochiminhcity.gov.vn
Modifica les dades a Wikidata
Ciutat Ho Chi Minh

Es divideix en 19 districtes urbans (quận) i 5 de suburbans (huyện). Els districtes urbans estan numerats de l'1 a 12, als quals cal afegir-hi els de Gò Vấp, Tân Bình, Tân Phú, Bình Thạnh, Phú Nhuận, Thủ Đức i Bình Tân. Els districtes suburbans són: Củ Chi, Hóc Môn, Bình Chánh, Nhà Bè i Cần Giờ.

Situada a la riba del riu Saigon, a prop del delta del Mekong, aquesta ciutat és la metròpoli de la Cotxinxina, la regió que ocupa la part sud del país. Durant la colonització, era la capital de la Indoxina Francesa. Arran de la partició del país el 1954, Saigon esdevé la capital de la República de Vietnam.

La caiguda de Saigon el 30 d'abril del 1975 va marcar la fi de la guerra del Vietnam. La ciutat fou rebatejada amb el nom de Ciutat Ho Chi Minh en honor del president Ho Chi Minh. Tanmateix, la majoria dels vietnamites continua parlant de Saigon. Oficialment, però, Saigon és només una part (el districte 1) de Ciutat Ho Chi Minh.

Els noms de la ciutatModifica

Els khmers, primers habitants dels verals, designaven aquest petit port amb el nom de Prey Nokor, «la ciutat de la selva». Els cambodjans encara l'anomenen d'aquesta manera, així com la minoria khmer krom que viu al delta del Mekong.

En arribar els annamites al segle XVII, la ciutat va prendre el nom usual de Sài Gòn, tot i que el nom oficial, fins a la colonització francesa, era Gia Định (嘉定 segons l'escriptura tradicional vietnamita). Els francesos, el 1859, van adoptar el nom de Sài Gòn, però amb una ortografia afrancesada (Saïgon). Durant l'etapa de domini francès la ciutat serà coneguda com el «París de l'Extrem Orient».

El 2 de juliol del 1976, els vencedors comunistes imposen el nom actual, Ciutat Ho Chi Minh (Thành phố Hồ Chí Minh), ja adoptat el 1945 pel primer govern de la República Democràtica del Vietnam, en homenatge a Ho Chi Minh.

ClimaModifica

El monsó, que comença el maig i s'acaba a l'inici del setembre, està marcat per pluges torrencials. Plou gairebé cada dia a mitja tarda.

Llocs d'interèsModifica

 
Nhà hát Thành phó (Teatre Municipal), al carrer Đồng Khởi
  • El carrer Đồng Khởi (ex-Rue Catinat), on hi ha la Catedral de la Mare de Déu, l'edifici de Correus (amb l'estructura metàl·lica concebuda per Gustave Eiffel), l'Hotel Continental, el Teatre Municipal i l'Hotel Majestic.
  • El bulevard Nguyễn Huệ (ex-Boulevard Charner), on hi ha l'Ajuntament.
  • El Palau de la Reunificació (ex-Palau Norodom), al bulevard Lê Duẩn (ex-Boulevard Norodom).
  • El temple hindú de Mariamman, al carrer Trương Định (ex-Rue Ohier).
  • La mesquita índia, al carrer Đông Du (ex-Rue de l'Amiral-Dupré).

Referències a la literaturaModifica

Algunes obres literàries que tenen lloc a Saigon:

En catalàModifica

En francèsModifica

 
Trànsit al carrer, desembre del 2003
  • Les civilisés, de Claude Farrère.
  • L'amant i L'amant de la Chine du Nord, de Marguerite Duras.
  • Soleil au ventre, Mort en fraude i Les asiates, de Jean Hougron.
  • L'adieu à Saïgon, de Jean Lartéguy.
  • Jade, de Michel Tauriac.
  • La ligne de force, de Pierre Herbart.
  • Le roi lépreux, de Pierre Benoit.

En anglèsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Ho Chi Minh