Sant Jaume de Calaons

Sant Jaume de Calaons (en documents antics, de Calahons o Casalons) és una ermita de la comuna nord-catalana de Catllà, a la comarca del Conflent. Antigament havia estat un priorat que depenia de Sant Miquel de Cuixà.

Infotaula d'edifici Sant Jaume de Calaons
Dades
Tipus	Antigament, priorat benedictí
Construcció	Segles XI - XII
Característiques
Altitud	528,9 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Catllà (Conflent)
Localització	Catalunya del Nord
42° 38′ 55″ N, 2° 25′ 38″ E

És situada a 531 m d'altitud, a prop del centre de la meitat nord del terme comunal, al nord del poble de Catllà. És a prop a llevant del Camí del Llenguadoc.

Història

El lloc és esmentat per primer cop al 968, en el privilegi del papa Joan XII confirmant la possessió de la vila de Catllà en favor del monestir de Cuixà, on s'indica com a límit in ipsa archae de Casalono. Per la seva situació, Calaons fou durant molt de temps la frontera entre Catalunya i Occitània, i posteriorment entre el reialme de França i el reialme d'Espanya fins al 1659.

L'església (Ecclesia Sancti Jacobi) ja és esmentada el 1225. A partir del segle xii s'hi establí un priorat (el segon en pocs quilòmetres, perquè també ho era Santa Maria de Riquer, al mateix terme), però al cap d'uns anys va ser secularitzat i, posteriorment, abandonat. Amb la revifada de l'eremitisme, que a la Catalunya del Nord tingué una força especial a la fi del segle disset, el lloc tornà a ser habitat, llavors amb el nom d'Hermita de Sant Jaume de Calaons (1688). Diversos ermitans se succeïren, fins que les lleis de la Revolució Francesa prohibiren tots els llocs de culte que no fossin parròquies. El 1790 es tancà la històrica ermita, i la propietat confiscada s'alienà per 500 lliures en venda pública. Quan les disposicions anticlericals es relaxaren, l'ermitatge fou reobert. La propietat, a la primeria de la família Pradel, passà el 1852 a la família Vernet de Catllà; l'estat ruïnós del temple i l'habitatge annexos, però, i les despeses de sosteniment, també, mogueren Thérèse Vernet a vendre Sant Jaume per 500 francs a la comuna, representada pel seu batlle Gaudérique Vernis, el 30 d'abril del 1898. Poc després s'engegà una decidida restauració, acabada el 1899, amb la construcció de dues capelles laterals i una sagristia, la col·locació d'una nova teulada i la reconstrucció de la casa de l'ermità. La pèrdua del favor popular causà el tancament definitiu de l'ermita el 1926, i el seu traspàs al bisbe de Perpinyà Juli Carsalade du Pont; posteriorment, la capella fou restaurada el 1936.

El 1985, vist l'estat d'abandonament que presentava la construcció, es creà l'"Associació d'Amics de Sant Jaume de Calaons" ("Association des Amis de Saint-Jacques de Calahons"). Al 29 d'abril de l'any següent, l'Associació diocesana cedí la capella a l'ajuntament de Catllà pel preu simbòlic d'un franc, i això permeté d'encetar unes obres de restauració que foren impulsades per l'Associació d'Amics amb la col·laboració econòmica dels ajuntaments de Catllà, Eus i Marqueixanes. La família Grau donà una segona campana per al campanar d'espadanya (1988), es posaren vitralls nous (2001), hom repintà l'interior (2002) i es refeu la teulada (2003). La vida eremítica havia reprès el 1992, i un nou ermità substituí l'anterior el 2001. Anualment s'hi fan diversos aplecs d'ermita, un per cada comuna veïna (el 2013, l'1 d'abril s'hi feu la festa del Catllà, amb missa cantada, ballada de sardanes, costellada popular i ball de plaça; l'1 de maig la de Marqueixanes i el 5 de maig la d'Eus.

Com a decoració interior hi ha un retaule del 1629. L'estàtua-relicari del sant es conserva a l'església de Catllà.

Priorat de Calaons

L'abadia de Cuixà fundà el Prioratus Sancti Jacobi de Casalonibus en el segle xii, però al segle següent les rendes i el títol de prior requeien en el Paborde de Calaons, un monjo conventual de Cuixà. El priorat fou dissolt de resultes de la Revolució Francesa.

Prior	Anys
Jaume Alegret	1391 i següents
Guillem Benfet	1510-1516
Amat Torras Antich	1627
Francesc Calmo (o Calvo)	1645-1660
Honorat Labana	1706
Gaietà de Perarnau i Esprer	1707-1711
Manuel Viader	1741
Francesc Terrats	1747
Lluís de Camprodon	1766
Gaietà de Terrena	1790, últim prior

L'edifici

Es tracta d'una església força gran, d'una sola nau, refeta totalment a començaments de l'edat moderna. És d'una sola nau, però té una capella a cada banda prop del presbiteri.

Dolmens i Arca de Calaons

En la rodalia de l'ermita hi ha dos dòlmens i una sepultura en caixa. Encara que se'ls anomena "de Calaons", estan situats al límit de les comunes d'Eus, Molig i Catllà, majoritàriament en aquesta darrera. Un dels dos dòlmens s'ha enfonsat, però l'altre resta dempeus (42° 39′ 26.7″ N, 2° 24′ 58.4″ E); a uns 20 metres hi ha les romanalles d'una petita tomba en caixa (l'"Arca de Calaons").

Bibliografia

• Abelanet, Jean «Une tombe néolithique: L'Arca de Calahons (Catllar, Pyrénées-Orientales)». Les civilisations néolithiques du Midi de la France. ATACINA, 5, 1970, pàg. 54-55.
• Becat, Joan. «35 - Catllà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998. ISBN 978-84-3934-613-5. 
• Gavín, Josep M. «Conf 24. Sant Jaume de Calaons». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Catllà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Ponsich, Pere. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Catllà. Sant Jaume de Calaons». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
• Zaragoza Pascual, Ernesto. Catàleg dels monestirs catalans, 1997, p. 57. ISBN 84-7826-887-1. 

Enllaços externs

• Extensa història i fotografies de l'ermita (francès)
• Fotografia del dolmen
• Els dolmens i la tomba en fotos (francès)
• Transcripció dels Goigs Arxivat 2009-05-07 a Wayback Machine.