Saló del Tinell
El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei. Constitueix un bell exemple del gòtic català de caràcter civil.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
En una banda de la paret interior hi ha una pintura mural que representa la conquesta de Mallorca, bastant ben preservada. Adossada al Tinell hi ha la Capella de Santa Àgata.
Va ser construït entre 1359 i 1370 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós al mestre d'obres Guillem Carbonell. És de planta rectangular coberta amb un embigat, sostingut per sis grans arcs diafragmàtics de mig punt, que es recolzen sobre pilars prismàtics amb capitells esculpits. De forma transversal als arcs, hi ha unes estretes voltes de canó al costat dels murs laterals. La façana exterior que dona a la plaça del Rei és d'època anterior.
Entre els contraforts, que contraresten l'empenta dels arcs interiors, es poden veure finestres de diverses èpoques: les triforades, del segle xiii, o les rosasses, del xiv. La façana posterior, que dona al pati del museu Marès, és d'origen romànic, molt transformada.
Feu de sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó. Extingida la dinastia bel·lònida, fou utilitzada com a sala de reunió dels escrivans del Consell Criminal del Principat de Catalunya, moment en el qual va sorgir el nom de sala del Borboll per la remor que produïen les seves activitats.
Després del setge de Barcelona (1713-1714) s'hi instal·laren part de les tropes filipistes. A partir del 1720, s'hi van traslladar les monges del Convent de Santa Clara de Barcelona, edifici que havia quedat malmès per les operacions militars del setge borbònic i arrasat durant la postguerra per construir-hi la Ciutadella de Barcelona. El Palau Reial i el Saló passaren per donació reial a propietat d'aquesta comunitat (1718), en van prendre possessió el 1720 i el van convertir en església de la seva congregació iniciant les obres el 1722. Durant les turbulències anticlericals del 1936 fou abandonat per la comunitat i confiscat per la Generalitat republicana que en desmantellà l'església.
Passada la Guerra Civil espanyola la possessió del Tinell ja no retornà a les seves monges, ja que l'Ajuntament de Barcelona l'expropià, juntament amb totes les antigues dependències del Palau Reial, i l'integrà en el Museu d'Història de la Ciutat fundat el 1943.[1]
Intervencions arqueològiques modifica
La intervenció arqueològica realitzada entre els anys 1952-1953 formaria part de les tasques de restauració del Saló del Tinell i el condicionament de la capella de Santa Àgata. No es conserva documentació exhaustiva dels treballs realitzats, però a partir de les notes manuscrites de l'arxiu personal d'Agustí Duran i Sanpere es poden esbrinar les excavacions realitzades. El Saló del Tinell presentava un soterrani amb dues voltes paral·leles que es repartien longitudinalment al llarg d'un espai equivalent al del mateix saló. Agustí Duran i Sanpere va documentar la presència de restes de material constructiu del segle xviii, fruit de les obres realitzades per condicionar el Tinell com a capella del monestir de Santa Clara. Posteriorment, va documentar les restes del conjunt productor de l'elaboració del vi, malgrat que va considerar que formaria part d'un magatzem de gra.
L'arqueòloga Julia Beltrán de Heredia reinterpretà el significat de les restes arqueològiques, i considerà que havien sigut un centre productor de vi. Aquesta instal·lació vinícola ocupa una superfície de 600 metres quadrats amb una planificació de l'espai. Aquest sector supera els límits de la insula i envaeix el tram contigu de l'interuallum, on s'erigeixen una sèrie de dipòsits alineats i adossats directament al parament interior de la muralla augustal, com també un gran lacus vinarius associat a una plataforma de premsatge. Les estructures documentades corresponen a dipòsits de decantació, transvasament i fermentació del most, testimonis de dues premses i un espai d'emmagatzematge on es localitza la bodega o cella vinaria».[2]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Adroer i Tasis, Anna M. «El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara». Medievalia, Núm. 3, 1982, p. 45-52 [Consulta: 10 novembre 2013].
- ↑ «Saló del Tinell». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saló del Tinell |