Sala Mercè (Barcelona)

Aquest article tracta sobre la sala d'espectacles de Barcelona; per a la d'Arenys de Mar, vegeu l'article Sala Mercè (Arenys de Mar)

La Sala Mercè va ser un local d'espectacles creat per Lluís Graner el 1904 i ubicat a la Rambla (Rambla dels Estudis, núm. 4) de Barcelona. Es va inaugurar el 3 de novembre de 1904.

Infotaula d'edifici
Sala Mercè
Dades
TipusSala de cinema i teatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Obertura3 novembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla dels Estudis, 4 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.38°N,2.18°E / 41.38; 2.18
Activitat
Propietat deLluís Graner i Arrufí Modifica el valor a Wikidata

Després d'haver vist el gran èxit que tenien les sales de cinema als Estats Units, Graner va decidir obrir-ne una a Espanya. Per dur-ho a terme va comptar amb l'ajuda del seu amic Gaudí. El nom de la sala feia honor a la Patrona de Barcelona.[1]

La sala va ser decorada per Antoni Gaudí[2] i estava concebuda com un "local d'art integral", una idea que el seu creador incorporava de les tendències wagnerianes del moment. Amb tot, la gran novetat era la incorporació del cinematògraf. Gaudí també va ser l'encarregat de dissenyar unes grutes al soterrani del local, inaugurades el 23 de desembre de 1904.[3]

La Sala estava distribuïda en diferents espais: el vestíbul, la sala d'espera, la sala d'espectacles i el soterrani, on es van ubicar les Grutes Fantàstiques.[4]

La sala d'espectacles tenia aproximadament una capacitat de 200 localitats, dissenyades en un pendent pronunciat per a facilitar la visibilitat de tots els espectadors. També tenia llotges laterals.[5]

Durant el primer any la sala projectava cinema mut. I de 1905 a 1907 va programar versions musicals i diverses pel·lícules parlades com El dentista i El teléfono. Aquests films eren doblats en directe per les veus de persones que s'amagaven darrere de la pantalla.[3] Entre 1908 i 1913 la sala funcionava com a cinematògraf.[4]

Adrià Gual va ser l'encarregat de coordinar els espectacles que es presentaven degut a la gran experiència que tenia en espectacles teatrals.[6] Moltes de les representacions que es duien a terme formaven part del Teatre Íntim de Gual.[7]

Lluís Graner va deixar la Sala Mercè i va marcar a Amèrica. La sala va començar a funcionar associada a l'empresa Hispano Films. L'any 1913, Graner va tancar la sala perquè tenia deutes pendents. A finals de 1915 la sala va ser arrendada als Espectacles Patufet.[3]

A partir d'aquí no hi ha constància de la sala fins al 31 de maig de 1936, dia en que s'inaugurà el Cine Atlántico al mateix lloc on havia estat la Sala Mercè.

Altres dadesModifica

  • En una ocasió es va recrear una gruta amb una cascada d'aigua natural a l'escenari que va causar un gran impacte al públic.[6]
  • El novembre de 1906, l'Ajuntament de Barcelona va atorgar una Medalla d'Or a la Sala Mercè "por ser el cinematógrafo de películas más fijas y claras".[3]
  • Al vestíbul hi havia dues taquilles. Una era real i l'altra tenia un dimoni dintre que deia a la gent "Mortales que os reís de mí, todos vendréis a mi".[8]

ReferènciesModifica

  1. Ordoñez, Jesus Fraiz. «Cines desaparecidos de Barcelona - La Barcelona de antes» (en castellà). [Consulta: 15 juny 2017].
  2. Sant Barjau. Revista BMM, núm. 58 (2002)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: SALA MERCÈ. Rambla dels Estudis. (1904-1913)», dimarts, 17 desembre 2013. [Consulta: 15 juny 2017].
  5. González, Antoni «La sala Mercè, el hasta ahora oculto cine de Antoni Gaudí» (en castellà). Loggia, Arquitectura & Restauración, 0, 9, 14-12-2000, pàg. 16–21. DOI: 10.4995/loggia.2000.5246. ISSN: 1136-758X.
  6. 6,0 6,1 Ciurans, Enric. Adrià Gual. Barcelona: Josep M. Infiesta, 2001. 
  7. Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  8. «Sala Mercè de Gaudí». [Consulta: 16 juny 2017].

Enllaços externsModifica