Obre el menú principal

Zeleste

sala de concerts
(S'ha redirigit des de: Sala Zeleste)

Zeleste, autodefinida com a music lounge, va ser una històrica sala de concerts de Barcelona inaugurada l'any 1973 a l'actual carrer Argenteria, llavors anomenat Plateria.[1] Va ser el punt central del moviment musical dels anys 70 conegut com a música laietana i de la contracultura barcelonina. El 1986 van traslladar el local i es van establir al carrer Almogàvers del barri del Poblenou. Després de certs problemes financers, la sala va tancar l'any 2000, i nous propietaris la van obrir amb el nom de Razzmatazz.

Infotaula d'organitzacióZeleste
Zeleste 2.jpg
Dades
Tipus sala de concerts
Història
Creació 1973
Dissolució 2000
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Al començament, es va pensar en el nom Celeste, la núvia de l'elefant de contes Babar. La Sílvia Guvern, encarregada de crear el logotip, va demanar al seu fill de cinc anys que n'escrivís el nom, i el nen el va escriure amb Z. Així, en origen, el nom Zeleste volia ser infantil, tot i que amb el temps es va tendir a veure més aviat com a provocació i rebel·lia.

La sala Zeleste estava ubicada al barri del Born, al costat de l'església Santa Maria del Mar -el nom també tenia a veure amb això- aprofitant uns magatzems tèxtils. En aquella època no era una sala gran ni tenia un gran escenari; la importància raïa en l'opció musical, diferent a la típica proposada pel franquisme i que apostava per èxits internacionals i figures locals com Gato Pérez, Sisa i el showman Carles Flavià entre d'altres. També es va fer un lloc important com a sala de concerts de jazz, per la qual van passar figures com Bill Evans, Stan Getz, Machito, Gerry Mulligan o Carles Benavent, i on Tete Montoliu va gravar tres discs en directe. A la sala Zeleste és on es va fer el primer festival de música hindú de Barcelona.[2]

En aquells anys setanta, amb la proximitat de la sala Zeleste del carrer Argenteria (a l'època, Platería) amb la Via Laietana, aquesta sala va ser una de les que va propiciar la música laietana, precursora o iniciadora del rock català, i va impulsar i organitzar durant tres anys, juntament amb Pebrots, el Festival Canet Rock.[3] S'hi van crear formacions com la Companyia Elèctrica Dharma i l'Orquestra Plateria (1974). La sala era un referent no només a Barcelona sinó a tot Espanya.

Als anys vuitanta hi van arribar la movida madrilenya i el pop espanyol, en una època en què a Catalunya es feia més aviat un altre tipus de música, més hippy i de cançó, i aquest moviment madrileny era vist com a hortera. Però Zeleste també acollia bandes de rock, punk i mods, com ara Loquillo, Los Rebeldes i El Último de la Fila.

L'any 1986 es tanca el local del carrer Platería per obrir-ne un de nou i molt més gran al carrer Almogàvers de Poblenou. La nova Zeleste s'ubica en l'espai abans ocupat per dues fàbriques de catifes i estampats. Aleshores aquesta manté bastant l'aspecte de fàbrica o loft, amb tres sales diàfanes i molt grans que poden arribar a tenir més de 3.000 persones en total. La sala principal tenia una capacitat d'unes 2.000 persones, això va convertir Zeleste en una de les poques sales de concerts grans a Barcelona (sense arribar als macroconcerts que es poguessin fer a l'estadi, per exemple) i que per tant oferia la possibilitat d'acollir concerts de formacions de gran èxit. Alguns dels que hi han passat són Paul McCartney, Yoko Ono, James Taylor, Oasis, Pj Harvey, Tricky, Sugarcubes, Björk, Siouxie, Bauhaus, Juan Luis Guerra, Els Pets, Sopa de Cabra, Blur, Radiohead, Sangtraït, etc.

L'any 2000 Zeleste té un deute d'uns 780.000€ amb la Seguretat Social més un deute bastant menor, d'uns 36.000€, de lloguer, però suficient per a fer-los fora del local.

El mateix any 2000 la sala reneix amb nous propietaris, uns quants canvis cosmètics i un nou nom: es funda la nova sala Razzmatazz.

ReferènciesModifica

  1. Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019, p. 11. ISBN 9788433915702. 
  2. «Jazz a Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.