Obre el menú principal

Bavosa de bassa

(S'ha redirigit des de: Salaria pavo)

El gallet, el gallerbo,[5] la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa[6] (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Infotaula d'ésser viuBavosa de bassa
Salaria pavo
Salaria pavo DSCF9189.jpg
Exemplar fotografiat a la Toscana (Itàlia)
Salaria pavo 31-07-07 DSCF9504.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 185175
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaBlenniidae
GènereSalaria
EspècieSalaria pavo
(Risso, 1810)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Blennius pavo (Risso, 1810)
  • Lipophrys pavo (Risso, 1810)[4]
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar fotografiat a la Manga del Mar Menor (Múrcia, l'Estat espanyol).
Exemplar mascle
Exemplar femella
Exemplar mascle
Bavosa de bassa

MorfologiaModifica

  • Els mascles poden assolir 13 cm de longitud total.
  • El cos és alt a la part davantera i robust, i descendeix conforme ens acostem a la cua.
  • L'aleta dorsal és única i presenta una alçada molt uniforme. L'anal és allargada. Les aletes pèlviques li permeten alçar-se d'una manera que és característica en aquesta família de peixos.
  • Els ulls són mòbils i se situen a la part alta del cap.
  • Darrere l'ull té una taca ocel·lada negrosa.
  • Presenta apèndixs cutanis o tentacles supraorbitals molt petits.
  • La boca és grossa.
  • Color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blanques.
  • Els mascles, però no les femelles i els individus joves, presenten una cresta semblant a la de la bavosa canina (Blennius fluviatilis).[6][7][8][9][10][11]

ReproduccióModifica

És ovípar, es reprodueix a la primavera i els ous són demersals i adhesius. Els mascles són els encarregats de protegir les postes i d'oxigenar-les constantment fins al moment de la desclosa.[12][10]

AlimentacióModifica

DepredadorsModifica

HàbitatModifica

És un peix de clima subtropical que viu a la zona intermareal i en aigües somes, en fons rocallosos o sorrencs i entre pedres i vegetació. Els mascles romanen en les cavitats, per damunt del nivell de l'aigua, durant la marea baixa.[7][14]

Distribució geogràficaModifica

ObservacionsModifica

Tot i que és una espècie molt agressiva (mossega els peixos que passen pel seu territori), ha estat criada i es reprodueix en captivitat.[13][9]

ReferènciesModifica

  1. Forsskål P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium. 1-20 + i-xxxiv + 1-164.
  2. BioLib (anglès)
  3. Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. «gallerbo», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  6. 6,0 6,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  7. 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París.
  9. 9,0 9,1 ViaRural (castellà)
  10. 10,0 10,1 Atlas Dr. Pez (castellà)
  11. AsturNatura (castellà)
  12. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  13. 13,0 13,1 Encyclopedia of Life (anglès)
  14. 14,0 14,1 Zander, C.D., 1986.
  15. Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L. 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  16. FishBase (anglès)
  17. Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz, 2001. Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
  18. Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula) J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
  19. Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  20. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  21. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  22. Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.


BibliografiaModifica

  • Cipria, G., 1936. Uova, stadi embrionali e postembrionali nei Blennidi. I. Blennius pavo Risso. II. Blennius inequalis. Mem. Com. Tal. Ital. 231:1-7.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8 (1990).
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • García, E., M.C. Alvarez i G. Thode, 1987. Chromosome relationships in the genus Blennius (Blenniidae, Perciformes) C-banding patterns suggest two karyoevolutional pathways. Genetica 72:27-36.
  • Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, Joseph S.: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-25031-7. Any 2006.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externsModifica