Sales de Llierca

municipi de Catalunya

Sales de Llierca és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat a cavall de les valls del Llierca i del Borró, pertany a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa, amb relleu accidentat en la zona nord (riscos d'Entreperes), i pla en la zona sud (vall del Fluvià). Hi ha boscos de pinedes, rouredes i alzinars.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSales de Llierca
Imatge
Església de Sant Martí de Sales

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 14′ 10″ N, 2° 39′ 00″ E / 42.236056°N,2.650133°E / 42.236056; 2.650133
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població167 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,66 hab./km²)
Llars34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSalenc, salenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície35,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud260 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Palomeras Anglada Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17853 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17154 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171544 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websalesdellierca.cat Modifica el valor a Wikidata

L'economia es basa en l'agricultura de secà (cereals, patates) i en la ramaderia bovina i porcina. Una carretera local comunica el municipi amb Tortellà.

A l'estiu, dins la programació "Sales a la fresca", té lloc la tradicional representació teatral a càrrec de la Secció de Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou (Premis Max de teatre aficionat 2016).

Geografia modifica

El municipi de Sales de Llierca està situat al nord-est d'Olot, entre els rius Borró i Llierca, i limita al nord amb els municipis de Montagut i Oix i Albanyà, a l'est amb Beuda, al sud amb Argelaguer i a l'oest amb Tortellà fins a tornar a trobar-se amb Montagut i Oix.

Montagut i Oix Albanyà
Tortellà   Beuda
Argelaguer Sant Ferriol

El terme municipal és força planer pel sud, però al nord és força muntanyós i comprèn gairebé tota la serra de Gitarriu amb les seves cingleres. En aquesta zona, a excepció d'alguna petita vall com la del Llierca i algun replà de serra, no hi ha terres de conreu. A part del Llierca i el Borró, també rega el terme la riera de Juiàs.

Pel sector meridional del terme passa la carretera N-260 de Figueres a Olot, que a l'altura d'Argelaguer té un ramal que porta a Tortellà i d'aquí a Sales de Llierca. Una altra carretera local que surt de la N-260 porta a Sadernes passant per Montagut. La resta del municipi és comunicada per pistes forestals.

Nuclis de població modifica

Entitat de població Habitants
Gitarriu 5
Sadernes i Sant Grau d'Entreperes 23
Sales de Llierca 114
Monteia 2

El municipi és totalment disseminat, sense cap nucli urbà, i es divideix en cinc parròquies o pobles rurals. El primer, i cap del municipi, és Sales de Llierca, que ocupa la punta sud del terme, i on es troben les restes del Castell de Sales, situat a un quilòmetre de l'església de Sant Martí, que centra el poble. Monteia, situat al nord de Sales, està centrat per l'església de Sant Miquel, que havia estat sufragània de la de Tortellà.

El poble de Sadernes es troba a l'extrem oest del terme municipal, en una petita vall que s'obre entre la serra d'Entreperes i la de Gitarriu, i formaven part d'aquest poble el castell Sespasa (actualment part de Montagut i Oix, pràcticament a la línia divisòria entre els dos termes municipals). Centra el poble l'església de Santa Cecília, que havia tingut annexada la parròquia veïna de Sant Aniol d'Aguja, també part de Montagut i Oix. Històricament també havien format part de Sadernes el poble d'Entreperes, situat entre Sadernes i Monteia, amb el santuari de Sant Grau d'Entreperes i l'església de Santa Maria; i el poble de Gitarriu, situat al nord d'Entreperes i centrat per l'església de Sant Andreu.

Història modifica

En documentació del segle x, figura amb el nom de Salas, referent al castell de Sales, en el mateix segle surt el nom de Lizerca (Llierca) aquest probablement d'origen preromà. Tant el castell com la seva jurisdicció formaren part d'una baronia. Els senyors del castell de Sales eren uns dels pròcers principals del Comtat de Besalú, i a mitjans del segle xiii estaven emparentats amb els comtes d'Empúries. L'any 1297, Galceran de Sales va vendre la baronia a Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada. El seu successor, Ponç de Rocabertí, la va vendre a Pere de Cornellà, i el 1360 passa a ser comprat per Ramon Malart. La família Malart va tenir la baronia fins al 1597, quan passà a la família Alemany, senyors de la Força de Bellpuig de Tortellà; després passà als Ros, i a principis del segle xviii es trobava fraccionat entre els Ros i els Miró. Sales era castell termenat i els seus senyors tenien la jurisdicció civil i part de la criminal en tot el territori del terme del castell (la baronia), que el 1698 era format pels pobles de Sales, Tortellà, Entreperes, Sadernes i Gitarriu. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Sales.[1]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
149715151553  17871887190019201950197020102023  
301334  185522444438258109136167  
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Indrets d'interès modifica

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sales de Llierca