Obre el menú principal

Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús

(S'ha redirigit des de: Salesianes del Sagrat Cor de Jesús)

Les Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús són una congregació religiosa femenina, institut religiós de dret pontifici. Les membres de l'institut posposen al seu nom les sigles S.S.C.J.

Infotaula d'ordeSalesianes del Sagrat Cor
Tipus Congregació religiosa femenina
Nom oficial Congregació de les Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jesús
Sigles S.S.C.J.
Objectiu Educació de nenes, atenció a gent gran i malalts
Fundació 8 de setembre de 1890, Puebla de Soto, Alcantarilla (província de Múrcia) per beata Pietat de la Creu Ortiz
Aprovat per Pius XII, en 12 de juny de 1953 (aprovació provisional: 25 de gener de 1935 per Pius XI; aprovació diocesana: 19 de desembre de 1895, pel bisbe de Cartagena)
Constitucions aprovació en 1953
Patrons Sant Francesc de Sales, Sagrat Cor de Jesús
Branques i reformes Fundada a partir de la primera comunitat de Terciàries de la Mare de Déu del Carme fundada per Pietat de la Creu en 1884; escissió: Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel (1891)
Primera fundació Alcantarilla, setembre de 1884
Fundacions destacades col·legis: Madrid, Burgos, Asunción; residències: Burgos, Madrid, Còrdova, Santiago de Xile, etc.
Fundacions a terres de parla catalana Col·legi Santa Faç (Alacant), residències: Bocairent, Villajoiosa, Callosa de Sarrià
Lloc web http://www.salesianas-scj.com
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

La congregació fou fundada a Alcantarilla el 8 de setembre de 1890 per Tomasa Ortiz Real (1842-1916) i fou aprovada per Tomás Bryan y Livermore, bisbe de Cartagena-Múrcia el 19 de desembre de 1895.

PrecedentsModifica

El març de 1884, la fundadora, que havia estat novícia amb les Carmelites de la Caritat a Barcelona, marxa amb tres companyes cap a Múrcia, que havia patit unes greus inundacions, amb la intenció de fundar-hi una congregació dedicada, com les germanes de Vic, a l'atenció a necessitats i malalts. El bisbe de Cartagena els donà la seva autorització i a Puebla de Soto, molt a prop d'Alcantarilla, funda la primera comunitat de Terciàries de la Mare de Déu del Carme per a l'educació de nenes i assistència a malalts. Poc després de les inundacions hi arribà el còlera, i la fundadora obrí un hospital on atendre els infectats, anomenat "La Providencia". L'exemple donat va atreure altres joves que volien seguir l'estil de vida de les terciàries; s'amplià la comunitat i se'n fundà una segona casa en 1886 a Caudete (Albacete).

En 1887 la comunitat d'Alcantarilla canvià de residència; mentrestant, però, aparegueren diferències entre les dues comunitats, promogudes des de la diòcesi d'Oriola, on hi havia Caudete, i finalment la comunitat de Caudete se'n separà i va formar una nova congregació a partir de la seva, la de les Germanes de la Mare de Déu del Mont Carmel, autoritzada pel bisbe d'Oriola i amb el suport dels carmelites descalços de Caudete; l'agost de 1890, les novícies d'Alcantarilla passen a Caudete, deixant sola la fundadora amb la germana Alfonsa.

Nova fundacióModifica

Pietat de la Creu, molt afectada, fa un temps de retir al convent de les Salesas Reales d'Oriola, per consell del bisbe de Cartagena, Tomás Bryan y Livermore, i decideix de continuar la seva tasca amb una nova fundació. Canvia el carisma de l'institut i segueix el model de Sant Francesc de Sales, que serà el patró de la nova Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús, fundada el 8 de setembre de 1890, dedicada a l'ensenyament i atenció a nenes orfes, joves obreres, malalts i desemparats.

La nova congregació salesiana arribarà a tenir, sota la direcció de la fundadora, 25 cases a les províncies de: Albacete, Alacant, Burgos, Madrid, València i Múrcia.

L'institut va rebre el decretum laudis el 25 de gener de 1935 i l'aprovació definitiva, juntament amb la de les constitucions, el 12 de juny de 1953.

Activitat i difusióModifica

Les Salesianes del Sagrat Cor es dediquen a l'ensenyament i l'assistència en hospitals, guarderies, col·legis i residències d'ancians, preferentment a necessitats.

Són presents a Espanya, Argentina, Bolívia, Xile i Paraguai, amb la seu general a Alcantarilla (Múrcia). En 2006 tenia 28 cases i 174 religioses.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica